dimecres, 5 de juliol de 2006

Catinaccio (3.002 m), VF

Després de l'etapa del paso Santner, avui emprenem l'ascensió al cim del Catinaccio, en travessia. Sortim molt aviat i remuntem la vall fins al paso Principe, punt de partida d'aquesta nova ferrada. La via és relativament curta però espectacular, amb unes cornises penjades sobre un buit impressionant. Superem sense problemes la via i arribem al cim del Catinaccio, el nostre segon tresmil a les Dolomites. La baixada és per l'altra banda, per una altra ferrada no tan vertical com la de pujada, que superem també sense problemes. Ben aviat arribem de retorn al refugi després d'haver completat la travessia del Catinacció i mengem la inevitable menestra abans d'emprendre el retorn. Des del refugi Vajolet, un camí ben marcat ens porta en un parell d'hores fins al Paso Coronele, situat pocs metres per sobe de l'estació superior del telecabina que vam agafar ahir. El camí, sense cap dificultat tècnica, ens permet gaudir d'extensos panorames, no només del massís del Catinaccio sinó de bona part de les Dolomites, especialment de la Marmolada que des d'aquí es veu espectacular, amb la seva gran gelera i les parets vertiginoses coronades per l'aresta que vam recórrer fa un parell de dies. Agafem el telecabina i baixem fins a la vall on recuperem el cotxe i emprenem el viatge fins en direcció al massís de la Pala de San Martino, on tenim previst completar la nostra setmana dolomítica amb les ferrates del Porton i el Velo. Passem pel Paso Sella i veiem el vell refugi on vam dormir una nit en el nostre anterior viatge a les Dolomites.
Aquí teniu un muntatge audiovisual, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog: