Aprofitant els dies de Setmana Santa, hem fet un petit viatge a les Illes Britàniques, concretament a Irlanda, un lloc desconegut per a nosaltres on volíem combinar el turisme amb alguna caminada per aquestes terres.
Avui hem vingut al Parc Nacional de Connemara, un dels principals espais naturals de l'illa, per fer una excursió recorrent els vells camins d'aquesta zona. El dia era gris i plujós; un mal dia per caminar, amb un vent molt fort i un xàfec permanent. A partir del centre de visitants del parc surten diversos camins, de dificultats variables, perfectament senyalitzats. Nosaltres volíem fer l'itinerari senyalitzat de color vermell, que puja fins al Diamond Hill, un turó de només 442 metres però amb grans vistes i amb un recorregut força interessant.
No ha estat possible; ens hem hagut de conformar amb l'itinerari blau que és una curta passejada sense gairebé cap desnivell. El vent era molt fort i la pluja no parava de caure, de manera que quan hem arribat a la bifurcació on havíem de triar entre l'ascensió al Diamond Hill i la passejada turística no ho hem dubtat i hem seguit pel camí blau fins completar el recorregut.
Hem fet poques fotos perquè l'activitat ha estat curta i el clima no convidava a fer fotos, però aquí teniu un petit àlbum amb algunes imatges d'aquesta curta jornada excursionista.
Avui hem vingut al Parc Nacional de Connemara, un dels principals espais naturals de l'illa, per fer una excursió recorrent els vells camins d'aquesta zona. El dia era gris i plujós; un mal dia per caminar, amb un vent molt fort i un xàfec permanent. A partir del centre de visitants del parc surten diversos camins, de dificultats variables, perfectament senyalitzats. Nosaltres volíem fer l'itinerari senyalitzat de color vermell, que puja fins al Diamond Hill, un turó de només 442 metres però amb grans vistes i amb un recorregut força interessant.
No ha estat possible; ens hem hagut de conformar amb l'itinerari blau que és una curta passejada sense gairebé cap desnivell. El vent era molt fort i la pluja no parava de caure, de manera que quan hem arribat a la bifurcació on havíem de triar entre l'ascensió al Diamond Hill i la passejada turística no ho hem dubtat i hem seguit pel camí blau fins completar el recorregut.
Hem fet poques fotos perquè l'activitat ha estat curta i el clima no convidava a fer fotos, però aquí teniu un petit àlbum amb algunes imatges d'aquesta curta jornada excursionista.
ENTRADES RELACIONADES:
 Bahía de Abra, Madeira, 2018 |  Westweg: Bad Pederstal, 2011 |  Westweg: Schliffkoof, 2011 |
ASSISTENTS:
Ana, Elisabet, Emilio, Jaume, Magda, J. Rafel
Ana, Elisabet, Emilio, Jaume, Magda, J. Rafel
DESNIVELL: 100 m
RECORREGUT: 3 km
HORARI: 1 h
MAPA:
2 comentaris:
Batiendo records: ya eres - 1 milista.
Mucho menos que unomilista. Abandonamos la ascensión a un pico de 442 metros de altitud; menos que el Tibidabo !
Realmente hemos caído muy bajo....
Publica un comentari a l'entrada