El Carrauontoohill és el cim més alt d'Irlanda. Tot i la seva modesta altitud, la seva ascensió per la via normal té certa complexitat perquè cal superar una canal molt dreta i pedregosa i, a més, en aquesta zona és molt freqüent el mal temps, amb boira i vents molt forts. Nosaltres vam trobar un dia molt dolent amb boira, humitat i, a la part final, un vent que va estar a punt de fer-nos abandonar l'intent.
El punt de partida és el Cronin's Yard, un petit càmping situat a prop de la població de Killarney. Aquesta població és molt turística i és el centre de l'única zona muntanyosa de l'illa. Algú de la nostra colla, amb una hiperbòlica comparació, va dir que Killarney era el Chamonix d'Irlanda.
Des del pàrquing la via normal del Carrauntoohill segueix una petita pista entre els prats. Després de travessar un parell de torrents amb uns grans ponts metàl·lics hem arribar a una altra pista més gran que hem seguit en direcció a la muntanya que ja es veia tapada totalment per la boira.
El camí es va fent estret fins convertir-se en un corriol per on hem arribat al costat del llac Callee i hem seguit pujant per un llom amb aspecte d'antiga morrena glaciar entre els dos llacs de la zona, el Callee i el Gouragh. Ben aviat hem arribat a l'inici del pas clau de l'ascensió, una canal dreta i pedregosa que s'enfila fins a la carena. És un pas temut pels excursionistes del país perquè cal grimpar, gairebé sense camí, per les pedres humides i inestables d'aquesta canal que anomenen Devil's Ladder (escala del Diable).
Hem superat els 300 metres de desnivell de la canal i hem arribat a un coll, ja en la carena del Carrauntoohill, situat a 740 m. A partir d'aquí la dificultat del terreny és molt poca perquè hi ha un bon camí que puja pel llom el direcció al cim però avui el vent era molt fort i la boira ho tapava tot, de manera que no era el cim de vaques que esperàvem trobar. Tot i la força del vent, hem arribat sense problemes al cim del Carrauntoohill (1.039 m), marcat amb una gran creu de fusta.
No hem pogut fer panoràmiques perquè la boira ho tapava tot i amb prou feines hem fet la foto de cim a través de la boira abans d'iniciar el descens pel mateix camí de pujada. No ha estat una gran ascensió però no volíem marxar d'Irlanda sense pujar al seu cim més alt.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió al Pico Ruivo, 2018 |  Ascensió al Garajonay, 2017 |  Ascensió al Teide, 2003 |
PERTICIPANTS: Magda, J. Rafel
DESNIVELL: 950 m
RECORREGUT: 13'5 km
HORARI: 5 h (pujar i baixar)
MAPA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada