En el segon dia d'activitats a la Pedriza hem fet un llarg recorregut per alguns dels llocs més emblemàtics de la zona. L'objectiu final era la Pared de Santillana, situada a la part alta de la Pedriza, però pel camí teníem un extens pla de treball, ja que havíem de fer fotos de diverses roques per completar les ressenyes del blog.
Avui hem arribat a la Pedriza abans que tanquessin l'accés a Cantocochino per la carretera, de manera que hem pogut pujar en cotxe fins al pàrquing superior i hem esmorzat en un dels merenderos abans d'iniciar l'excursió. Hem agafat el camí principal, que algú anomena la autopista de la Pedriza, un magnífic camí senyalitzat com a GR que puja per un bosc de pins. Al cap de poc hem vist el refugi Giner de los Ríos, un refugi guardat situat estratègicament en el cor de la Pedriza. Ens hem desviat una mica del camí per acostar-nos al refugi i fer-hi una ullada.
Des del refugi, situat lleugerament elevat sobre la vall, teníem bones vistes d'algunes de les roques que volíem fotografiar: el Pájaro, el Cancho Amarillo i el Hueso. Hem fet unes quantes fotos i hem seguit el nostre camí.
Ben aviat hem arribat a un altre indret singular: el Canto del Tolmo. Es tracta d'un enorme bloc de granit situat al bell mig de la vall. Segurament aquest bloc va baixar rodolant en temps geològics de les muntanyes veïnes; l'atzar i les lleis de la física van fer que s'aturés justament en aquest petit pla, al centre de la vall. He recordat que vaig escalar diverses vegades aquesta roca, que té una cara extraplomada ideal per fer pràctiques d'escalada artificial. També he recordat algunes nits que vaig passar bivaquejant sota aquest extraplom quan venia a escalar a la Pedriza ara fa 40 anys... He fet diverses fotos i he fet volar el dron descrivint un circle, que podeu veure al final d'aquesta entrada del blog.
Seguint el nostre camí hem arribat al Collado de la Dehesilla. A la dreta surt un camí que porta al Yelmo i a l'esquerra un altre camí, el nostre, que porta a la Pared de Santillana i al Collado de la Ventana. A partir d'aquí el camí, ara marcat com a PR, puja per una zona rocosa molt singular, plena de blocs de roca que cal anar evitant o, en alguna ocasió, passant per forats o passadissos entre els blocs amuntegats. Després de passar dos petits colls hem arribat a la zona de la Pradera de Navajuelos, on també vaig fer un històric bivac en la meva època d'escalador de la Pedriza, i finalment hem arribat al davant de la Pared de Santillana.
Aquesta roca té una de les vies més clàssiques de la Pedriza, la via Sur Clàsica, que es caracteritza per la gran quantitat de merlets (a la Pedriza se'n diu setas) que ens ofereixen magnífiques preses per a l'escalada i també ens permeten assegurar-nos passant una baga al voltant d'quests merlets.
Després de fer les fotos de la Pared de Santillana i de les moltes roques de formes singulars d'aquesta zona, hem desfet el camí per retornar al Collado de la Dehesilla. Hi havia la possibilitat de completar la jornada pujant des d'aquí al Yelmo però hem preferit deixar per demà aquesta ascensió, una altra de les clàssiques de la Pedriza, i hem retornat pel mateix camí de pujada fins a Cantocochino.
Avui hem arribat a la Pedriza abans que tanquessin l'accés a Cantocochino per la carretera, de manera que hem pogut pujar en cotxe fins al pàrquing superior i hem esmorzat en un dels merenderos abans d'iniciar l'excursió. Hem agafat el camí principal, que algú anomena la autopista de la Pedriza, un magnífic camí senyalitzat com a GR que puja per un bosc de pins. Al cap de poc hem vist el refugi Giner de los Ríos, un refugi guardat situat estratègicament en el cor de la Pedriza. Ens hem desviat una mica del camí per acostar-nos al refugi i fer-hi una ullada.
Des del refugi, situat lleugerament elevat sobre la vall, teníem bones vistes d'algunes de les roques que volíem fotografiar: el Pájaro, el Cancho Amarillo i el Hueso. Hem fet unes quantes fotos i hem seguit el nostre camí.
Ben aviat hem arribat a un altre indret singular: el Canto del Tolmo. Es tracta d'un enorme bloc de granit situat al bell mig de la vall. Segurament aquest bloc va baixar rodolant en temps geològics de les muntanyes veïnes; l'atzar i les lleis de la física van fer que s'aturés justament en aquest petit pla, al centre de la vall. He recordat que vaig escalar diverses vegades aquesta roca, que té una cara extraplomada ideal per fer pràctiques d'escalada artificial. També he recordat algunes nits que vaig passar bivaquejant sota aquest extraplom quan venia a escalar a la Pedriza ara fa 40 anys... He fet diverses fotos i he fet volar el dron descrivint un circle, que podeu veure al final d'aquesta entrada del blog.
Seguint el nostre camí hem arribat al Collado de la Dehesilla. A la dreta surt un camí que porta al Yelmo i a l'esquerra un altre camí, el nostre, que porta a la Pared de Santillana i al Collado de la Ventana. A partir d'aquí el camí, ara marcat com a PR, puja per una zona rocosa molt singular, plena de blocs de roca que cal anar evitant o, en alguna ocasió, passant per forats o passadissos entre els blocs amuntegats. Després de passar dos petits colls hem arribat a la zona de la Pradera de Navajuelos, on també vaig fer un històric bivac en la meva època d'escalador de la Pedriza, i finalment hem arribat al davant de la Pared de Santillana.
Aquesta roca té una de les vies més clàssiques de la Pedriza, la via Sur Clàsica, que es caracteritza per la gran quantitat de merlets (a la Pedriza se'n diu setas) que ens ofereixen magnífiques preses per a l'escalada i també ens permeten assegurar-nos passant una baga al voltant d'quests merlets.
Després de fer les fotos de la Pared de Santillana i de les moltes roques de formes singulars d'aquesta zona, hem desfet el camí per retornar al Collado de la Dehesilla. Hi havia la possibilitat de completar la jornada pujant des d'aquí al Yelmo però hem preferit deixar per demà aquesta ascensió, una altra de les clàssiques de la Pedriza, i hem retornat pel mateix camí de pujada fins a Cantocochino.
ENTRADES RELACIONADES:
 Cancho Amarillo via Ayuso, 1978 |  Pared de Santillana, 1978 |  El Hueso, via Fulgencio, 1978 |
DESNIVELL: 800 m
RECORREGUT: 13 km (anar i tornar)
HORARI: 5 h (anar i tornar + aturades)MAPA:
VOL CIRCULAR:
PARTICIPANTS:
Magda i J. Rafel
7 comentaris:
Hola
Creo que volar un dron en un sito protegido como la Pedriza.... :-OOOOOO
Te has librado de que te viese alguien y te denunciara. En estos años han prohibido muchas cosas como vivaquear e incluso dormir en furgo, creo que me comentaron
Saludos
Pues esta vez no tienes razón. Estuve mirando las normas del parque y no decían nada de drones. Sí que decían que está prohibido provocar "ruidos extraños" (sic) :
---------------
Respete el silencio de la naturaleza. Todos tienen derecho a disfrutar del Parque. No utilicen instrumentos que produzcan ruidos extraños o estridentes como megáfonos, silbatos, reproductores de música, etc., ni realicen acciones que alteren o asusten a los animales.
--------------
Fíjate que en los ejemplos de "ruidos extraños" no aparece el dron. Eso será porque el ruido del dron no es "extraño".
Lo de vivaquear sí que está prohibido pero yendo acompañado de la consorte es evidente que no se duerme en ningún sitio con menos de tres estrellas, de manera que esta prohibición no me afecta en absoluto.
Disculpa, seguramente tienes toda la razón. No sé por qué pero pensaba que en el PORN del Parque Nacional de Guadarrama estaba incluido eso pero parece que solo atañe a otro tipo de actividades de vuelo como parapentes, aeronaves etc.
Curiosamente, oí que hace años la GC subía con el helicóptero a multar a gente que vivaqueaba en la pradera del Yelmo... cada multa debía de salir por un dineral.. en combustible del pájaro.
¿Y no echas de menos esos hoteles de millones de estrellas?
saludos
Pues la verdad es que esos vivacs en la Pedriza eran una gran aventura pero pasaba un frío que cuando lo recuerdo ahora, cuarenta años más tarde, aún me dan escalofríos. Supongo que sabes el frío que hace en otoño-invierno por la Sierra de Guadarrama ... esto no es el Tibidabo.
Por cierto, en el primer comentario pensé que el usuario anónimo era Luis, nuestro troll titular, pero observo que tu estilo literario no es el mismo. ¿No serás nuestro corresponsal en Castefa? Esto de firmar como anónimo...
He leído que solo hay dos Parques en toda España en los que no está prohibido volar drones. Son Guadarrama y Monfragüe.
Yo también vivaqueaba en esos tiempos.. y sigo haciéndolo de vez en cuando.. Antes era una necesidad porque no había dinero para otra cosa y ahora es por placer.
No, no soy ningún troll ni pretendo serlo y tampoco soy ninguno de esos que comentas. Simplemente no me apetece identificarme...
Pues efectivamente, los operadores de dron, estamos ya clasificados como delincuentes en potencia en todas partes. Creo que está bien una regulación pero prohibirlo todo tampoco es necesario. En algunos parques se permite el uso de drones pero hay que pedir permiso. No lo he probado pero creo que lo intentaré en alguna ocasión.
Yo tengo los papeles en regla según la normativa: mi dron está identificado con la chapa preceptiva y además tengo un seguro de responsabilidad civil. No tengo el carnet de operador porque eso solamente se exige para el uso profesional y yo hago uso lúdico del dron.
En cuanto a lo del troll, era en sentido positivo; siempre se agadecen los comentarios que se reciben en el blog.
Publica un comentari a l'entrada