Foto d'arxiu: Pared de Santillana, desembre 2018
Escalada a la Pedriza. Amb els companys habituals vam fer l'ascensió de la Pared de Santillana per la via Sud clàssica, una via llarga i força vertical però no massa difícil. La part més destacada d'aquesta ascensió és la fisura de la primera tirada, que cal pujar una mica amb encastament i una mica per adherència de placa. Al final d'aquesta fisura hi ha un pas molt difícil (V+) quan hem de canviar de fisura. Algunes ressenyes arriben a catalogar aquest pas com 6a. La resta de la via és per placa, caracteritzada per la gran quantitat de merlets (setas) que utilitzem com a magnífiques preses i també per muntar assegurances passant-hi una baga (els escaladors de la zona en diuen "lazar setas"). Fins i tot hi ha dues reunions que es munten íntegrament assegurant amb aquestes "setas".
Mentre escalàvem ens van visitar un grapat de voltors (en vam comptar 17). Després vam baixar a la Pradera de Navajuelo, i ens vam instal·la en una bauma per bivaquejar. Teníem al davant la gran Pared de Santillana i al costat una curiosa roca anomenada "Mogote de los Suicidas". Aquesta pradera està situada en una de les zones més altes de la Pedriza i feia un fred polar. Al matí tot estava gebrat.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada