Avui hem tancat la nostra estada de tres dies a la Pedriza del Manzanares amb l'ascensió al Yelmo, un dels principals cims de la zona. No és el cim més alt de la Pedriza però sí el més prominent i el que es veu clarament individualitzat amb la seva paret sud des dels pobles de la Sierra madrilenya. A més, aquesta ascensió té l'atractiu afegit de la grimpada final per una estreta xemeneia que li dóna una mica de caràcter a la fàcil ascensió d'aquest cim.
Hi ha diversos camins per pujar al Yelmo però nosaltres hem triat el més popular, que ressegueix primer un GR i després un PR fins arribar a la grimpada final, ja fora de camí. Hem sortit de Cantocochino pel mateix camí que ahir però després de travessar el Manzanares hem agafat un camí a la dreta marcat com a GR10. El camí puja aixecant-se sobre la vall i passant al costat de diverses roques i agulles granítiques. També hem tingut una bona vista de la Peña Sirio.
Després d'una estona de pujada hem arribat a un collet poc marcat i hem baixat lleugerament fins a una pradera, un petit altiplà situat a uns 1.300 metres d'altitud. Al mig de l'altiplà hem trobat un altre camí, marcat com a PR, que venia del sud. És la Senda de los Carboneros, un camí que ve de Manzanares el Real, concretament de la zona coneguda com El Tranco.
Hem deixat el GR, que planeja en direcció al Collado de la Pedriza, i hem seguit pujant per la Senda de los Carboneros. El camí puja fort i al cap d'una estona ja hem vist al davant la gran paret sud del Yelmo. Poc després hem arribat a un altre altiplà, que s'estén al peu de la paret del Yelmo. Des d'aquest punt es té una bona visió de les vies d'escalada de la paret sud del Yelmo, de manera que he fet diverses fotografies per poder completar la col·lecció de ressenyes de la Pedriza.
Quedava la part final de l'ascensió amb la grimpada final. La Magda s'ha quedat prenent el sol a la pradera mentre jo completava l'ascensió. El camí recorre la base de la paret i després gira per anar a buscar la cara NE del Yelmo, per on puja la via normal. Després de passar una zona de blocs sense dificultat, he arribat a la xemeneia. És una fàcil grimpada si l'agafem correctament i no ens encastem en el fons de l'esquerda rocosa. Finalment he arribat al cim del Yelmo (1.707 m), un excel·lent mirador de la Pedriza i de la Serra de Guadarrama. Fins i tot es veien al fons alguns dels grans gratacels de la ciutat de Madrid. He fet una panoràmica circular:
També he fet un vol circular amb el dron (podeu veure la gravació a l'apartat "més informació" d'aquesta entrada) i les fotos de cim. He desgrimpat la xemeneia i he retornat a la Pradera per iniciar el retorn a Cantocochino pel mateix camí de pujada i, després de dinar una mica, iniciar el retorn a casa donant per acabada la nostra expedició a la Pedriza, satisfets per haver completat amb èxit totes les activitats previstes i per haver recordat les escalades que vaig fer per aquests indrets quaranta anys enrere.
Hi ha diversos camins per pujar al Yelmo però nosaltres hem triat el més popular, que ressegueix primer un GR i després un PR fins arribar a la grimpada final, ja fora de camí. Hem sortit de Cantocochino pel mateix camí que ahir però després de travessar el Manzanares hem agafat un camí a la dreta marcat com a GR10. El camí puja aixecant-se sobre la vall i passant al costat de diverses roques i agulles granítiques. També hem tingut una bona vista de la Peña Sirio.
Després d'una estona de pujada hem arribat a un collet poc marcat i hem baixat lleugerament fins a una pradera, un petit altiplà situat a uns 1.300 metres d'altitud. Al mig de l'altiplà hem trobat un altre camí, marcat com a PR, que venia del sud. És la Senda de los Carboneros, un camí que ve de Manzanares el Real, concretament de la zona coneguda com El Tranco.
Hem deixat el GR, que planeja en direcció al Collado de la Pedriza, i hem seguit pujant per la Senda de los Carboneros. El camí puja fort i al cap d'una estona ja hem vist al davant la gran paret sud del Yelmo. Poc després hem arribat a un altre altiplà, que s'estén al peu de la paret del Yelmo. Des d'aquest punt es té una bona visió de les vies d'escalada de la paret sud del Yelmo, de manera que he fet diverses fotografies per poder completar la col·lecció de ressenyes de la Pedriza.
Quedava la part final de l'ascensió amb la grimpada final. La Magda s'ha quedat prenent el sol a la pradera mentre jo completava l'ascensió. El camí recorre la base de la paret i després gira per anar a buscar la cara NE del Yelmo, per on puja la via normal. Després de passar una zona de blocs sense dificultat, he arribat a la xemeneia. És una fàcil grimpada si l'agafem correctament i no ens encastem en el fons de l'esquerda rocosa. Finalment he arribat al cim del Yelmo (1.707 m), un excel·lent mirador de la Pedriza i de la Serra de Guadarrama. Fins i tot es veien al fons alguns dels grans gratacels de la ciutat de Madrid. He fet una panoràmica circular:
També he fet un vol circular amb el dron (podeu veure la gravació a l'apartat "més informació" d'aquesta entrada) i les fotos de cim. He desgrimpat la xemeneia i he retornat a la Pradera per iniciar el retorn a Cantocochino pel mateix camí de pujada i, després de dinar una mica, iniciar el retorn a casa donant per acabada la nostra expedició a la Pedriza, satisfets per haver completat amb èxit totes les activitats previstes i per haver recordat les escalades que vaig fer per aquests indrets quaranta anys enrere.
ENTRADES RELACIONADES:
 El Yelmo, via Calavera, 1978 |  El Yelmo, via Vikinga, 1978 |  El Yelmo, via Walkiria, 1978 |
DESNIVELL: 800 m
RECORREGUT: 13 km (anar i tornar)
HORARI: 5 h (anar i tornar + aturades)MAPA:
VOL CIRCULAR:
PARTICIPANTS: Magda i J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada