divendres, 16 d’agost de 2013

Ascensió al Vignemale (3.298 m) i més ...

Vignemale
Gran jornada de muntanya amb un llarg recorregut pel massís del Vignemale. A les sis del matí hem esmorzat en el refugi de Bayssellance (potser és massa optimista dir-ne esmorzar d'aquella misèria) i ens hem posat en marxa. Cal baixar una mica pel camí per on vam pujar ahir fins trobar un altre camí a la dreta que ens porta en direcció a la cua de la gelera del Vignemale, travessant unes faixes rocoses i saltant la morrena lateral de la gelera. Aquest any hi ha molta neu i les condicions de la gelera són òptimes: una magnífica catifa blanca homogènia, amb el grau just de duresa i amb una traça perfecta. Amb el grampons als peus hem pujat sense cap problema fins al peu de la Pique Longue, on ens hem tret els grampons, hem deixat la motxilla i ens hem posat el casc (aquí cauen sempre moltes pedres) abans de començar a enfilar-nos grimpant en direcció al cim. No hi ha un camí definit sinó que cal buscar els millors passos però en pocs minuts hem arribat tots al cim de la Pique Longue (3.298 m), el punt culminant del Vignemale. El dia no podia ser millor, sense cap núvol i ple de llum; les vistes eren extraordinàries. Cap a ponent es veia el Balaitús i moltes més muntanyes i a sota mateix, la gelera del Vignemal amb tots els seus cims. Hem fet les fotos de cim i la panoràmica circular:

Hem tornat a baixar a la gelera, passant per les Grotes Russell, hem recuperat la motxilla i, seguint una traça de flanc, hem arribat en molt pocs minuts al Coll de Cerbillona, des d'on també hi havia un gran panorama. Hem esmorzat una mica, abans d'atacar el segon objectiu de la jornada. Hem deixat les motxilles al coll i hem pujat per una cresta fàcil fins al Pic du Clot de la Hount (3.289 m). Hem tornat al Coll de Cerbillona, hem recuperat les motxilles i per un bon camí hem arribat ben aviat al cim del Cerbillona (3.247 m). Més fotos de cim i una nova panoràmica circular:

També caminant, sense cap dificultat, hem arribat al Pic Central du Vignemale (3.235 m), passant pel Coll de Lady Lister. Després de fer les fotos del cim hem estudiat la fase següent del nostre itinerari: des d'aquí el Montferrat es veia separat de nosaltres per una fina aresta, que en alguns punts semblava difícil. A la dreta, un pendent molt dret (la marmolera del Vignemale) donava impressió de perill. Hem baixat una mica, evitant els trams més esmolats de l'aresta, i hem seguit per un caminet amb algun petit pas de grimpada fins a sota de l'esperó final del Montferrat. Hem deixat les motxilles, hem agafat el cordino i ens hem començat a enfilar per l'aresta. Finalment no ha estat necessari utilitzar el cordino, que únicament ha servit per donar color a les fotos del cim, i hem arribat al Montferrat (3.219 m), cinquè tresmil de la jornada. Des d'aquí teníem una gran vista de la gelera del Vignemale amb els cims de la seva corona. Novament hem fet una panoràmica circular:

Hem retornat al punt on teníem les motxilles, hem baixat directament a la gelera seguint unes fites i aviat hem retrobat la traça de pujada per retornar al punt de partida. Hem arribat aviat al refugi, que estava molt ple i encara hem tingut temps de fer la migdiada i jugar a cartes abans del sopar, que avui ens ha semblat molt millor: sopa de tomàquet, ànec amb verduretes, formatge i mousse de xocolata. Per acabar hem brindat amb un xupito de génépi per celebrar l'exit de la jornada.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Por fin tachaste el Montferrat, pero por las fotos, da la impresión que no todos lo tacharon.

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues al Montferrat subimos 6 de los 9 expedicionarios. La verdad es que fue la cumbre más bonita porque estaba solitaria y la pequeña cresta final le daba un toque más montañero, ya que no era sólo andar, aunque no era difícil. Además era el único de los picos que yo no había hecho (los demás los tacharon todos menos Merche que sólo tachó el Montferrat).
A ver cuando tachamos el Tapou ....

Anònim ha dit...

Bues busca información de la manera de subir desde el cámping de Bujaruelo (para no hacer una kilometrada en coche). Me suena que hay un itinerario con pocos hitos desde el valle del Ara.

J. Rafel Alsina ha dit...

Efectivamente, el itinerario por el Valle del Ara lo conozco porque lo hice hace años pero es larguiiiiiiiiiisimo y lleva al refugio de les Oulettes a través del collado del mismo nombre y no a Bayssellance. También se puede subir directamente al collado de Lady Lister pero desde Bujaruelo hay casi 2000 metros de desnivel hasta el collado.... Ten en cuenta que Bujaruelo está a poco más de 1200 metros.
El coche es pesado pero si sólo se dispone de tres días es la mejor opción. La ascensión por donde la hicimos es la más cómoda. De todas maneras, gracias por tu interés y por seguir el blog.

Anònim ha dit...

No me has entendido. Yo también he hecho, de bajada, el trayecto desde Oulettes a Bujaruelo. Además he subido desde Bujuaruelo al Vignemale por el Canal Central de Cerbillona, que va a la izquierda de la Vía Moskowa.
Pero no es ninguna de estas opciones la que te digo.
Creo que antes de llegar al inicio de la Moskowa, debe de haber un itinerario directo al Tapou (eso sí de casi 2.000 m. de desnivel) desde el valle del Ara. Es el que te digo que investigues por mapas, libros y demás documentación.