dimarts, 29 de novembre del 2022

La Salamandra i la Canal del Borinot i P-Petit

Blog de Muntanya
L'activitat d'avui ha estat una combinació d'escalada, barranquisme i caminada per Montserrat, un conjunt d'activitats que ens ha deixat ben satisfets i que ens ha permès, una vegada més, recórrer els racons més amagats de Montserrat.
L'objectiu principal era la Canal del Borinot. Es tracta d'una profunda xemeneia vertical que cau sobre la Canal del Migdia. En aquesta canal hi havia, fins fa pocs anys, una via ferrada. No era una ferrada qualsevol sinó una de les més difícils de Montserrat. Potser per aquest motiu, la seva alta dificultat, i potser també perquè no era massa segura, el Patronat de la Muntanya de Montserrat va decidir desinstal·lar-la totalment.
Ara la via ferrada del Borinot és només un record però recentment ens vam assabentar que havia estat equipada per baixar-la en ràpel. Ara ja no és una via ferrada sinó una activitat de barranquisme que ens permet baixar per un indret solitari i espectacular.
Com que l'activitat és curta i l'aproximació llarga, hem pensat que la podíem complementar amb una escalada per la zona: l'Aresta Brucs de la Salamandra.
Hem deixat el cotxe a Santa Cecília i hem iniciat l'aproximació a la via, pujant al Portell del Migdia des d'on hem baixat una mica per enllaçar amb el camí de la Travessia de Montserrat, que hem agafat amb direcció al Montgròs. El camí passa per la Font de la Cadireta i després puja pel pas de la Salamandra fins al peu de l'agulla del mateix nom.
La via Aresta Brucs de la Salamandra és de dificultat moderada, no passa de quart grau, i recorre la marcada aresta sud de l'agulla amb grans vistes. És una de les vies blaves, i això és una garantia de seguretat, tot i que la via va ser desequipada i posteriorment reequipada amb burins. Aquests burins tenen l'aspecte de les antigues assegurances de les vies montserratines, molt menys segures que els parabolts que s'utilitzen actualment, però en realitat són burins d'última generació, més llargs i amb expansió; tan segurs com els parabolts. 
Ens hem equipat, iniciant l'escalada, que hem completat en tres tirades arribant al cim de la Salamadra. Des d'aquest cim teníem una bona panorámica montserratina, especialment sobre la Canal de Migdia.
Després de fer la foto de cim ha arribat l'hora del descens. El ràpel de la Salamandra té una instal·lació segura però amb una sortida impressionant i una baixada de més de trenta metres, en bona part volats. Després hi ha un segon ràpel, més curt, que baixa per una estreta canal. Després de completar els ràpels hem arribat al peu de l'agulla, acabant la primera part de les activitats d'avui.
I aquí teniu el vídeo de l'escalada de la Salamandra, per la via Aresta Brucs. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Després hem iniciat l'aproximació al segon objectiu del dia: la Canal del Borinot. En pocs minuts hem arribat al punt d'inici del descens, on hi ha una instal·lació sobre un arbre. Com que no sabíem la llargada exacta del ràpel, hem instal·lat els 60 metres de corda, iniciant el descens.
El ràpel fa uns 55 metres, encara que hi ha una instal·lació en un replà que permet fraccionar el descens si no tenim tanta corda. El ràpel és també impressionant i baixa encaixonat entre dues parets però amb prou amplada per baixar amb comoditat.
Hem arribat a la base del Borinot i després de recuperar les cordes, amb certa dificultat, hem iniciat el retorn. Però encara ens quedava feina per fer. Hem seguit unes marques de pintura vermella que porten a enllaçar amb el camí de la Canal dels Micos però hem acabat perdent les marques baixant per la canal. 
Com que coneixím la sortida d'aquesta canal perquè fa uns mesos vam baixar el Torrent de la Cova P-Petit, hem seguit avall fins arribar als dos ràpels finals del descens del torrent. El primer curt i el segon de poc més de 30 metres, que baixa per un gran mur. El ràpel ens ha deixat a la Font de la Cadireta; allà hem recuperat el camí que ens havia portat fins aquí a primera hora, per on hem retornat, passant pel Portell de Migdia, fins a Santa Cecília.
I aquí teniu un altre vídeo, aquest amb les imatges del descens de la Canal del Borinot i els ràpels finals del Torrent de la Cova P-Petit:

FOTOS   ---    TRACKS: SALAMANDRA - BORINOT

ENTRADES RELACIONADES:
Torrent Cova
P-Petit, 2022
Via Ferrada
Borinot, 2014
Escalada als
Ecos, 2009

dissabte, 26 de novembre del 2022

Cova Negra de Corçà

Cova Negra de Corçà
Avui hem fet una incursió a la Serra del Montsec per visitar una cova molt interessant, situada al peu de la Paret de Catalunya, a l'entrada del Congost de Monrebei. És una cavitat fàcil, que es pot recórrer sense cap material específic encara que tota la cavitat està coberta d'un fang molt relliscós que obliga a prendre precaucions. Hi ha un petit resalt d'uns quatre metres, equipat amb una corda fixa, i nosaltres hem equipat una altra rampa relliscosa amb un passamans de corda. 
Hem arribat en cotxe a Àger i hem agafat la carretereta que puja al Coll d'Ares. Abans d'arribar al coll, a la zona dels Plans de Badià, hem agafat una pista senyalitzada en direcció al Castell de Sant Llorenç. La pista està relativament bé encara que hem patit una mica en alguns trams pedregosos. Volíem arribar fins al final de la pista en el Pla d'en Lluis però quan faltaven uns 400 metres hem optat per deixar el cotxe i seguir a peu per evitar el tram final de la pista, no gaire bona.
Caminant, hem arribat en pocs minuts al Pla d'en Lluis, un indret singular situat al peu de les parets que cauen del Montsec i amb gran panorama sobre la Vall d'Àger i els Pirineus. És un lloc molt popular perquè és el punt d'inici de l'aproximació a les vies d'escalada de la Paret de Catalunya.
Del mateix Pla d'en Lluis surt un camí ben marcat que porta a la cova i a les vies d'aquest sector d'escalada. Hem pres aquest camí, que ressegueix el cingle per la seva base. Aviat hem vist, per l'obertura del Congost de Montrebei, els Pirineus nevats. Hem identificat algunes muntanyes con el Cotiella, el Turbón, el Posets i l'Aneto i hem fet fotos dels espadats amb les muntanyes nevades al fons.
Hem arribat a la cova, que està penjada a la paret del cingle, però per una petita canal i amb l'ajut d'alguns arbres hi hem arribat sense problemes.
Ens hem equipat i hem entrat a la cova que bàsicament és una galeria única de poc més de 300 metres per on hem avançat caminant; fàcil però amb alguns passos una mica delicats pel fang relliscós. Després de recórrer un tram de la galeria hem arribat al primer obstacle, un petit ressalt d'uns quatre metres formant un rampa. Hi ha una corda fixa per assegurar el pas utilitzant-la com a passamans, ja que la roca és molt relliscosa. Hem superat el pas i hem seguit en lleugera baixada, sempre per la mateixa galeria.
Aviat hem arribat al punt més interessant del recorregut: una sala més gran amb les parets recobertes de formacions. La sala té una bona alçada i per tot arreu apareixen formacions variades. Després d'admirar una estona aquesta sala hem seguit baixant per la galeria. Hem arribat a un altre pas delicat, una rampa relliscosa. El pas no està equipat però nosaltres hem deixat una corda, més que res per assegurar la tornada remuntant la rampa.
Hem passat al costat d'un petit pou però no hi hem baixat; sembla que no té cap interès especial i el fons es veia fangós. Poc després hem arribat al final del recorregut on hi ha una petita sala i, passant una curta gatera, la saleta final.
En aquesta saleta, el terra està cobert d'un fang més compacte com els que fan servir per fabricar terrissa. A les parets, alguns visitants de la cova  havien fet petites escultures de fang, algunes realment artístiques. També en aquest lloc hi ha les inscripcions d'alguns antics visitants de la cavitat; la més antiga data de 1.765.
Hem iniciat el retorn pel mateix camí, remuntant les diverses rampes, i ens han estat molt útils les dues cordes fixes per superar els passos més delicats. Finalment hem sortit a la llum, donant per acabada l'exploració de la cova. 
Hem retornat pel mateix camí fins al cotxe i, ja de tornada, encara hem fet dues aturades: la primera en el Castell de Sant Llorenç, en ruïnes però situat en un lloc magnífic, i la segona en el Coll d'Ares, des d'on hem pogut veure bona part dels Pirineus ja força nevats.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Montfalcó i
Montrebei, 2015
GR1: Montrebei
- Corçà
Congost de
Montrebei, 1992