dimecres, 8 de març del 2023

Avenc Gros des Puig de s'Avenc

Avenc Gros des Puig de s'Avenc
Seguint amb el treball d'exploració de les cavitats d'Eivissa i després d'un parell de jornades de recerca infructuosa de cavitats per diversos racons de l'illa, avui he aconseguit trobar una nova cavitat, gairebé inèdita. Es tracta de l'Avenc Gran des Puig de s'Avenc, que no s'ha de confondre amb una altra cavitat de nom gairbé idèntic situada a l'altra punta de l'illa, en el terme de Sant Josep de sa Talaia (veure entrades relacionades).
Aquesta cavitat és ben poca cosa, un únic pou d'uns 13 metres de fondària, gairebé sense formacions i ple de deixalles. Un cas arquetípic d'activitat "per a col·leccionistes" que no recomano a ningú que no sigui un autèntic col·leccionista compulsiu de cavitats eivissenques. 
Després d'una estona de recerca per la zona, a partir de les coordenades que apareixen en alguna de les publicacions citades a la bibliografia, finalment he trobat, lluny de la ubicació que corresponia a les coordenades, la boca de l'avenc.
La cavitat està situada al costat mateix de la petita pista que puja al cim del Puig de s'Avenc (141 m) voltada de pins joves de repoblació. Aquesta zona va patir un gran incendi fa uns anys i s'ha repoblat amb pins, que ara ja cobreixen de verd la muntanya.
Es tracta d'un avenc d'esfondrament, situat en una zona de poc pendent ben a prop del cim del Puig. La primera impressió ja no ha estat bona. Dintre de l'avenc hi havia uns quants troncs, abandonats després dels treballs forstals que es van realitzar per aquesta zona, i les vores de l'avenc tenien un aspecte més terrós que rocós.
No hi ha cap instal·lació, de manera que he muntat el ràpel assegurant la corda en un parell d'arbres, molt joves però amb aspecte sòlid. He baixat fàcilment fins al fons de la cavitat, ocupat per les restes de l'esfondrament, però també ple de deixalles. 
El fons de l'avenc està ple d'ampolles de vidre, llaunes i altres deixalles. He deduït, potser equivocadament, que els treballadors que van fer la replantació dels pins van fer servir l'avenc d'abocador mentre van durar els treballs. 
La cavitat té molt poc interès. Només en un racó de l'única sala hi ha algunes petites colades, de manera que l'exploració ha estat bastant més decebedora del que estava previst.
He fet quatre fotos i he remuntat el pou per una rampa terrosa amb l'ajut de la corda i el material tècnic.
Ben a prop de l'Avenc Gros hi ha una altra cavitat: l'Avenc Petit des Puig de s'Avenc. També tenia les coordenades aproximades però no he estat capaç de trobar-lo. He estat una bona estona voltant per la zona però no he trobat res. Com que es tractava d'un avenc menor, segurament encara menys interessant que el seu germà gran, després d'una hora de recerca m'he donat per vençut iniciant el retorn a casa.
I aquí teniu un petit vídeo amb escenes de l'exploració de l'avenc. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc des Puig
Terrets, 2022
Els Set
Fumerals, 2022
Avenc des Puig
de s'Avenc, 2022

dijous, 2 de març del 2023

Avenc d'en Roca

Avenc d'en Roca
L'avenc d'en Roca és una de les cavitats més populars de la zona de l'Ordal. Té una profunditat total de 56 metres encara que el rápel més llarg és de 19 m.  La part principal de la cavitat és un gran pou de 33 metres de profunditat amb les parets laterals plenes de formacions. Aquest pou es baixa en un sol ràpel, tot i que amb un reenviament que es pot muntar còmodament des d'una bona plataforma.
A la base del pou, una sala de forma irregular de 10 x 14 m, hi ha dos pous menors, més estrets i no tan verticals. El primer baixa uns 13 metres, fins a la cota -46, i el segon baixa fins al punt més baix de la cavitat, situat uns 56 metres per sota de la boca principal.
La cavitat es troba en una zona d'explotació de pedreres i fins i tot un cartell a la mateixa boca de l'avenc avisa que s'hi fan voladures.
El punt de partida per a l'aproximació a la cavitat és el Coll de la Creu de l'Ordal. Des d'aquest punt hi ha poc més d'una hora de camí però encara ens podem aproximar una mica més seguint un curt tram de l'antiga carretera i l'inici de la pista que porta a les pedreres. Aquesta pista no és gaire bona, de manera que aviat hem deixat el cotxe per seguir a peu. 
Després de seguir una estona la pista, passant al costat del gegantí esvoranc de la pedrera, hem agafat un corriol a la dreta que en pocs minuts ens ha portat fins a la boca de l'avenc. 
Feia un dia gris i fins i tot quan hem arribat a l'entrada de la cavitat començava a nevar. Han estat només quatre volves de neu però l'ambient era realment hivernal.
Hem muntar un passamans per equipar amb seguretat el primer ràpel, 13 metres verticals, que ens han portat a una bona plataforma penjada on hem muntat un altre passamans i el segon ràpel, de 19 metres, fins al fons del pou principal, una gran sala de 10x14 metres.
És un lloc realment espectacular, el fons d'un pou de més de 30 metres amb les altes parets recobertes de formacions i amb la feble il·luminació de la poca llum que arriba des de la boca de l'avenc.
Un cop a baix del pou hem explorat la zona buscant els dos avencs secundaris que s'obren en un extrem de la sala. Aviat hem localitzat les entrades i hem iniciat l'exploració del primer avenc, estret i vertical però sense dificultat. Hem instal·lat una corda de seguretat lligada en un pont de roca perquè no hi ha cap instal·lació però hem baixat i pujat sense dificultat.
El segon avenc secundari, que arriba fins al punt més baix de la cavitat, a -56 metres, està equipat amb un parell de químics i requereix material tècnic, si més no a la primera part, fins a la sala de la columna. Hem baixat en ràpel fins una plataforma i després hem seguit, sense requipar, a través d'un estretament, fins a la sala de la columna. Des d'aquest punt encara hem baixat uns metres més, en ràpel o desgrimpant entre blocs. 
El fons de l'avenc és un petit caos de blocs amb petites gateres en totes direccions però sense recorregut. Hem remuntat el pou secundari retornant a la sala principal i hem fet una petita sessió fotogràfica. Aquí ens ha sorprès veure, al peu del ràpel d'entrada, una petita granota, una reineta, d'un color verd lluminós. Hem fet unes quantes fotos, convertint al petit amfibi en protagonista principal del nostre reportatge audiovisual, abans d'iniciar la remuntada del pou principal.
A poc a poc hem remuntat els més de 30 metres que ens separaven de la llum del dia, en dos sectors coincidents amb els ràpels d'entrada. Finalment hem arribat a la superfície i hem iniciat el retorn al punt de partida, satisfets d'aquesta nova incursió en el món subterrani.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpis del Blog de Muntanya, Quercus Films.


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc des
Milà, 2021
Avenc Jordi
Verdiell, 2019
Avenc dels
Topògrafs, 2019