Blog de muntanya

dimarts, 9 d’agost del 2022

Avenc des Ramells

L'Avenc des Ramells està situat a la zona de s'Argentera, a prop de Sant Carles de Peralta, a l'illa d'Eivissa. És una de les cavitats més interessants de l'illa encara que no és gaire gran.

En el Puig de s'Argentera hi havia antigament unes mines d'on s'extreia galena argentífera. L'avenc està en aquesta zona i fins i tot a dintre de la cova hi ha un petit pou artificial que no és més que una cata que van fer els operaris de la mina buscant alguna veta explotable de mineral.

L'aproximació a l'entrada de la cova és molt curta, encara que en el tram final no hi ha camí i, com és habitual a les coves d'Eivissa, cal lluitar amb la vegetació per arribar-hi.

L'entrada és una esquerda d'un metre d'amplada per on es baixa amb un ràpel d'uns 20 metres. La boca està tapada per unes reixes i un cartell avisa que l'accés a la cova està restringit. He buscat per internet i també al BOIB, Butlletí Oficial de les Illes Balears, però no he trobat cap informació sobre la regulació de l'accés a la cova. A més, hi ha dos dels barrots de la reixa que estan prou separats per permetre el pas de persones.

He muntat la instal·lació en uns grans arbres al costat mateix de l'avenc i he baixat el ràpel. Són uns 20 metres, al principi verticals i després per una rampa de blocs. Un cop dintre de la cova he iniciat l'exploració. Es tracta bàsicament d'una única sala amb algunes petites ramificacions i amb molts racons per explorar.

La sala està molt concrecionada i per tot arreu hi ha colades i tota mena de formacions, algunes realment espectaculars. He recorregut tots els racons de la sala i he explorat algunes de les ramificacions, fent fotos i admirant les formacions que es troben per tot arreu.

La cova és relativament petita i en poc temps he completat l'exploració. He retornat al peu del ràpel i he iniciat la remuntada, que és fàcil i curta, tornant a sortir a l'exterior.

Ha estat una exploració curta però amb molts punts d'interès. Tot i ser una cavitat petita, aquesta és una de les més interessants que he explorat a Eivissa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, realitzat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Coves de la Mola
de Catí, 2021

Bòfia dels
Prats, 2021

Avenc de la
Codoleda, 2020

MÉS INFORMACIÓ . . .

diumenge, 7 d’agost del 2022

Cova de Sa Caperulla

La Cova de Sa Caperulla està situada al costat del cim del mateix nom, un cim de només 162 metres, a prop de la Cala d'en Serra i de Portinatx, a la costa nord d'Eivissa. És una cavitat relativament important i amb moltes formacions encara que, com la majoria de les coves d'Eivissa, té un recorregut relativament curt.

Per aribar a l'entrada de la cavitat cal prendre la carretera de Sant Joan de Labritxa a Portinatx. Quan tenim al davant el cim de Sa Caperulla, amb la seva característica silueta perfectament cònica, veiem una pista a la dreta. He deixat la moto a l'entrada d'aquesta pista, iniciant l'aproximació a peu.

He seguit caminant per aquesta pista fins que, a prop d'un collet, l'he deixat per anar directament en direcció al cim de Sa Caperulla. Com passa sovint amb aquestes aproximacions, arribar al cim ha estat difícil perquè no hi havia camí i he hagut de lluitar amb la vegetació. A més, hi havia molts troncs caiguts a causa d'un incendi forestal que va cremar aquesta zona l'any 2011.

Afortunadament, l'aproximació és curta i en pocs minuts he arribat al cim de Sa Caperulla (165 m). A l'altra banda es veia la Cala d'en Serra, Portinatx i el Far de Moscater. La boca d'entrada a la cavitat està a molt pocs metres del cim, en direcció a la Cala d'en Serra. És un forat a terra de forma aproximadament el·líptica que dona entrada a una rampa terrosa.

He baixat per la rampa, amb alguns estretaments, fins a la capçalera d'un pou. He desgrimpat sense massa problemes, ja que hi havia bones preses, i he arribat a una gran sala amb un amuntegament de blocs formant una rampa.

He baixat per la rampa de blocs, que acaba en un petit caos de roques. Entre els blocs he rebuscat per si hi havia alguna galeria però no he vist res. He remuntat la rampa de blocs i a dalt de tot, al costat de l'entrada de la gran sala, es veia l'inici d'una petita galeria, marcada amb una fletxa groga.

He entrat a la galeria, que més endavant s'ha convertit en gatera, i he arribat a una sala de gran altura, en realitat una gran esquerda amb els murs coberts de colades de colors diversos. He baixat seguint la llarga fisura fins a una petita saleta a partir de la qual la fisura s'estreny molt.

Encara he seguit una mica més, sense motxilla i encastat entre les dues parets, fins que m'ha semblat que no podia seguir perquè era massa estret. He retornat a la saleta on semblava acabar-se la fisura i he vist que en una de les parets hi havia la rosca d'un spit, tota rovellada.

Al costat es veia una galeria de baixada, gairebé com un pou. La rosca del spit era inservible però he lligat la corda a un gran bloc de pedra i he començat a desgrimpar el pou. Hi ha un pas estret que porta a un balcó sobre una gran sala. He desgrimpat amb tècnica d'oposició i amb l'ajut de la corda fins a la sala.

Aquesta sala, molt gran, estava plena de racons i per tot arreu hi havia formacions de tota mena i de diversos colors. He recorregut la sala i després encara he baixat més per una llarga galeria en forma de tobogan que m'ha portat a unes galeries inferiors també molt concrecionades. Aquí he pogut admirar les millors formacions i he fet moltes fotos per captar tots els detalls d'aquest curiós art kàrstic.

Després de recórrer tots els racons d'aquestes galeries inferiors i de la gran sala, he iniciat el retorn. He remuntat el pou amb l'ajuda de la corda i després he anat desfent el camí. Abans de sortir encara he explorat unes terrasses que hi havia a la part alta de la gran fisura, on he trobat racons ben interessants.

Finalment he retornat per la galeria inicial fins a la boca de la cavitat, donant per acabada l'exploració de la cova de Sa Caperulla.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films: