El títol d'questa entrada del blog no hauria de ser Excursió a Cala Albarca sinó Buscant l'avenc de Cala Albarca. Efectivament, l'objectiu de la meva visita a aquesta cala, una de les més salvatges d'Eivissa perquè no hi ha cap carretera ni pista que hi porti, era la recerca d'un avenc que sé que està per aquesta zona però que avui tampoc no l'he trobat.
He seguit un track trobat a Internet que, tot i que no parlava de cap avenc, feia intuir que en el seu recorregut passava per alguna cavitat. M'he anat fixant per si en algun punt del recorregut hi havia la sortida d'algun caminet o algun indici com ara una fita o marca de pintura que em donés la pista per arribar a la cavitat però ha estat inútil. He seguit algun corriol però sense trobar res d'interès.
No ha estat possible trobar l'avenc però ha estat una petita excursió que ha acabat al costat del mar en un gran pont natural de pedra. L'excursió ha estat curta però amb la calor del mes d'agost a Eivissa no és bona idea fer llargues caminades per la muntanya.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'he fet molt poques.
La cova des Diagues, o dels Diegos, és una cavitat situada a l'illa d'Eivissa, a prop de la Cala de Sant Vicenç i al costat d'una urbanització amb el curiós nom de Ca'n Allà Dins.
El passat mes d'abril ja vaig visitar aquesta cova però en aquella ocasió vaig fer una visita curta i només vaig recórrer la sala principal de la cavitat. Anava amb els nens i no portava cap mena de material, de manera que va ser una exploració molt superficial.
Un seguidor del Blog de Muntanya que viu a l'illa em va dir que en aquesta cova hi ha també un avenc; en algun lloc de la cova hi ha un parell de spits a l'inici d'un pou. Avui he vingut amb tot el material, decidit a trobar l'avenc i baixar-lo fins al final.
He entrat a la cova i he buscat els spits per tots els racons de la sala principal. Després de buscar sense èxit per la part baixa, he vist que hi ha unes terrasses penjades. Amb un flanquejament fàcil però una mica exposat, he arribat a una gatera que m'ha portat fins a una saleta on hi havia els dos spits a la capçalera d'un pou.
He començat a baixar en ràpel per una rampa de blocs i després per una fisura estreta. Als 30 metres he trobat una bifurcació i he explorat una galeria a l'esquerra que ha quedat tallada al cap de poc.
He seguit rapelant, passant diversos estretaments, tobogans i rampes, fins acabar els 60 metres de corda, en un replà dintre d'una fisura amb formacions blanques. Pel camí he trobat algun altre spit i fins i tot he assegurat la corda en un d'ells.
Encara portava una altra corda per si hi havia alguna altra instal·lació però a partir d'aquí es podia baixar desgrimpant. És una zona una mica caòtica, amb blocs i forats, però bàsicament és una gran esquerda per on m'he mogut una estona practicant la tècnica d'oposició i buscant alguna altra instal·lació o galeria. Finalment, després de recórrer la gran fisura amunt i avall, he donat per acabada l'exploració. No he trobat cap altra instal·lació i la fisura s'estreta fins tornar-se impenetrable, de manera que he retornat al punt on tenia la corda i m'he preparat per a la remuntada.
Tot i que estava molt avall, al final dels 60 metres de corda, l'ascensió ha estat relativament fàcil perquè la major part del recorregut era poc vertical i amb blocs de roca i preses naturals que m'han ajudat a remuntar. Només un parell de passos estrets m'han fet suar una mica però finalment he arribat als dos spits inicials.
Només quedava recollir la corda i desfer el flanquejament inicial per retornar a la sala principal i, després de fer algunes fotos més, sortir a l'exterior.
Tot i que la cova no tenia grans sales ni formacions espectaculars, ha estat un recorregut força interesant que m'ha permès coneixer un altre dels racons amagats d'Eivissa, una cova-avenc inèdita a Internet que el Blog de Muntanya ofereix als seus seguidors.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films
