Hem fet un recorregut excursionista per la zona de la cua del Pantà de Sau recorrent la Riera de les Gorgues, un afluent del Ter que en aquest indret forma un engorjat i ens mostra racons de gran bellesa.
Avui el recorregut era singular perquè la sequera que estem patint ha deixat aquesta part del pantà totalment seca i, a més, els torrents que hem anat trobant i que en alguns punts formen grans salts, portaven poca aigua, de manera que avui no era el millor moment per visitar-les.
Hem aparcat al costat d'un petit camp de futbol als afores del polígon industrial i hem iniciat la caminada baixant per una pista en direcció al Ter. Hem arribat a un mirador, una petita plataforma abocada sobre el Ter en un punt on aquest forma un marcat meandre. Al davant mateix teníem, enlairat sobre un turonet, el monestir de Sant Pere de Casserres.
Tal com havíem suposat, aquest tram del riu que forma part del Pantà de Sau i està normalment inundat, avui estava sec, enfangat i amb un petit curs d'agua pel fons. Allà mateix, en el meandre, desemboca la Riera de les Gorgues formant un marcat congost.
Hem agafat un petit camí a l'esquerra que voreja el Ter i entra per la Riera, remuntant-la des de dalt del cingle. Aviat hem aribat a un altre punt singular: el Salt del Cabrit. És un salt d'aigua que cau sobre la Riera de les Gorgues en un punt que normalment està inundat però avui estava sec i la cascada era només un fil d'aigua regalimant per la paret.
Hem travessat el torrent, pujant uns metres aigües amunt, i hem arribat a una terrassa amb bones vistes del congost. Més endavant hem trobat un altre mirador des d'on teníem una gran visió del Salt del Cabrit.
Hem seguit el camí per dalt del cingle fins que, al cap d'una estona, hem agafat un corriol que ens ha portat al fons del congost. Hem seguit al costat de la riera per un magnífic bosc de ribera fins arribar al Pas de la Barra de Ferro. Es tracta d'un camí equipat que puja des del fons del congost fins a sobre els cingles. Hi ha unes cadenes que ens ajuden a superar uns passos per sobre d'unes lloses de pedra.
Un cop a dalt, hem anat fins a un mirador proper des d'on hem vist el petit salt d'aigua de la Barra de Ferro, que avui gairebé no portava aigua.
Després d'un tram de pista, hem tornat a baixar al fons de la riera, on hi ha l'antic pont del Molí de la Bertrana. L'hem travessat i a l'altra banda hem anat pujant per un corriol fins que hem arribat a la Font del Villar i més endavant a l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues.
El camí segueix vorejant els espadats a mitja alçada després d'un curiós tram amb esglaons de pedra. Després hem passat per la masia de Sentfores abans de baixar novament a la riera. L'hem travessat i hem iniciat la pujada per la ribera oposada seguint un corriol molt estret i amb forta pujada. És un camí molt poc definit i amb alguns trams penjats, els passos més difícils del nostre recorregut.
Hem retrobat el camí per on havíem vingut i poc després l'hem deixat per agafar una pista que puja per la zona industrial i ens ha portat de tornada a l'aparcament on havíem iniciat l'excursió.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta lornada excursionista. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya:
ENTRADES RELACIONADES:
Pels cingles de
Tavertet, 2017 |
Sot del
Balà, 2013 |
Susqueda en
BTT, 2009 |
PARTICIPANTS:
Joan G. - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada