dissabte, 8 de juliol de 2017

Refugi de Colomina

Aquest any, amb el grup del GR, hem organitzat la tradicional ascensió a un cim dels Pirineus com fem cada juliol. Aquest any el cim triat ha estat el Pic de Mainera, a la Vall Fosca i avui hem iniciat l'activitat amb l'aproximació al refugi. Hem arribar a migdia a la Presa de Sallente, més amunt de Capdella, i després de menjar una mica a peu de cotxe hem iniciat l'aproximació al refugi. És un agradable camí encara que el desnivell és considerable. Primer puja amb llaçades per sobre de la Presa de Sallente. Més amunt enllaça amb el traçat d'una petita via de carrilet, vestigi de l'època en què es van fer les diverses represes de la zona. Seguint la via del carrilet i passant per diversos túnels hem arribat a l'Estany Gento, on hi ha un gran edifici amb restaurant (avui tancat) i refugi lliure i l'estació superior del telefèric que puja de la Presa de Sallente (avui també tancat). Passant per sota la torre metàl·lica del final del telefèric hem agafat un bon camí, iniciant la segona part del nostre trajecte d'avui. Un magnífic camí que més amunt enllaça amb un GR, variant del GR11, que ens ha portat sense cap dificultat fins al Refugi de la Colomina. Aquest refugi, molt confortable i ben equipat, ha estat ampliat recentment i és una magnifica base per a les ascensions d'aquesta zona. Ens hem instal·lat en el refugi, molt contents perquè la previsió de la méteo indicava una alta probabilitat de pluja i hem arribat al refugi sense que caigués ni una gota.
Hem passat l'estona contemplant el paisatge, particularment el Pic de Mainera que des d'aquí es veia molt alt i escarpat. En aquest refugi el sopar és a les 7 de la tarda, potser massa aviat, de manera que al cap de poc ja hem entrat a sopar. El menú era el típic de refugi, amb una sopa liofilitzada, una carn amb suc i patates i per postres una peça de fruita. Hem anat a dormir aviat perquè demà hem de matinar per pujar al Mainera.
La pel·lícula oficial de la sortida es publicarà a l'entrada següent del blog (l'ascensió al Mainera) però aquí us presentem un petit vídeo amb algunes imatges captades pel dron a la tarda mentre esperàvem el sopar:




ENTRADES RELACIONADES:

Refugi de
Certascan, 2016
Refugi de Coma-
pedrosa, 2013
Refugi de
Pinet, 2010

ASSISTENTS: Agnès - Lluis - Àngela - Paco G. - Jose - Joan C. - Joan G. - Miquel M. - Ramon - Jorge - Guille - Marta - Miquel B. - Albert - Laura - Natalia - Juanjo - Luis G. - Merche P - Magda - J. Rafel
DESNIVELL: 700 m
HORARI: 2 h 40 (comptant parades)
VISTA AMB DOARAMAveure

2 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Qué arte,
el del punto y aparte!

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

¡ Vaya broma, la del punto y coma !