divendres, 2 de novembre de 2012

Ascensió al Pico de Salvaguardia (2.738 m)

El Pico de Salvaguardia és el millor mirador del Massís de la Maladeta. A l'estiu, aquesta ascensió permet, amb un esforç relativament petit, gaudir d'un dels millors panorames del Pirineu. Avui, però, les condicions no eren les millors. Les previsions meteorològiques asseguraven que no plouria però totes coincidien en assenyalar un dia tapat a estones. A més, fa uns dies ha nevat a tot el Pirineu, encara que en aquesta part la nevada no ha estat molt intensa. Ahir a la tarda vam arribar a Benasque i, després de fer la visita de rigor a Can Barrabés, vam pujar fins a l'Hospital de Benasque per veure les condicions de la muntanya. La carretera estava tallada a partir de l'Hospital, de manera que ja vam veure que no podríem pujar en cotxe a la Basurta i hauríem d'iniciar l'ascensió aquí mateix. Avui al matí, una mica tard perquè a l'hotel no ens han donat l'esmorzar fins a les 8'30, hem iniciat l'ascensió des de l'Hospital de Benasque. El camí, al principi poc marcat, s'enfila en ziga-zagues guanyant ràpidament altura sobre els Llanos del Hospital. Al principi el camí estava net però a mesura que pujàvem trobàvem cada vegada més neu, tot i que el grux era relativament petit. La boira es mantenia alta però bufava el vent i a estones queien algunes espurnes de neu. Quan hem arribat a la cruïlla amb el camí que puja de la Besurta, poc abans del Portillón de Benasque, les condicions atmosfèriques eren bastant dolentes i hem pensat en abandonar però finalment ens hem decidit a seguir pujant mentre la cosa no empitjorés. A partir d'aquest punt el gruix de neu era ja considerable i en alguns punts s'acumulava dificultant força la marxa. Per sort, un excursionista solitari havia passat poc abans i havia marcat la traça facilitant-nos una mica la progressió. El pas clau de l'ascensió, la travessia d'unes lloses inclinades sobre l'estimball de la cara sud de Salvaguardia equipada amb un cable d'acer, no ha estat difícil i l'hem superat sense problema. Aquí ja estàvem totalment envoltats per la boira però la proximitat del cim, que teníem ja a tocar, ens ha esperonat per seguir amunt. En el sector final el gruix de neu era encara més gran però aviat hem arribat a la petita aresta cimera i en pocs minuts més al cim del Pico de Salvaguardia (2.738 m). Al cim hem trobat l'excursionista solitari, just a temps per demanar-li que ens fes la foto de cim. El vent i la boira feien poc habitable aquell indret, de manera que ben aviat hem iniciat es descens, pel mateix camí de la pujada. En algun moment el vent feia córrer la boira com una cortina, oferint-nos impressionants però efímeres vistes del massís de la Maladeta. Al fons es retallava la silueta de la Forcanada recordant-nos la nostra recent ascensió a aquest cim tan característic. A mesura que anàvem baixant, el cel s'anava obrint oferint-nos finestres cada vegada més grans de cel blau, tot i que el cim es mantenia tapat per la boira. A poc a poc hem anat baixant fins al punt de partida, on hen tancat la jornada amb un bon dinar al restaurant de l'Hospital de Benasque.
Avui no hem fet la panoràmica des del cim perquè la boira no ens ho ha permès.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Cuál es la razón de tu repentina infidelidad a Picassa?
¿Te han regalado los de Google+ una camiseta, un buff ...?

J. Rafel Alsina ha dit...

Pero si google + es lo mismo que picasa !!!
Es simplemente un cambio de decoración. En realidad fue algo involuntario; al entrar en youtube (otro de los pilares del imperio de google) me pasaron a google + y cuando quise hacer marcha atrás me dijeron que perdería todos los vídeos, así que me quedé en google +
Pero dime: viste las fotos o no? Porque si las viste, como imagino, lo demás es anecdótico.

Anònim ha dit...

¡Cómo me iba a perder el último hito de tu racha tachadora!

Ahora te toca pedir otra vez el traslado a Caballería (sin pérdida del sable, of course).

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues efectivamente, después de esta salida la Infantería deberá retirarse a sus cuarteles de invierno (a lo sumo podrá hacer una escapada "unomilista") y desempolvaremos los esquís, nuestra montura a partir de ahora. Nos pasamos a la Caballería. Pronto cabalgaremos de nuevo.