Darrera ascensió de la nostra estada a Larche. Avui hem de fer el viatge de retorn a casa i per això hem triat una activitat no gaire llarga que ens permetés estar en el cotxe al migdia per no arribar massa tard a casa. Hem triat un clàssic d'aquesta zona: la Tête de Villantel combinada amb la Tête de Platasse. El punt de partida és el Col de Larche, situat a uns 5 km de la població del mateix nom on tenim el nostre refugi. Aquest matí, hem trobat els cotxes coberts de neu i el termòmetre marcava 18 graus sota zero. No ens hem espantat pel fred i hem pujat fins al Col de Larche per iniciar l'ascensió.
Quan vam arribar el primer dia al Col de Larche vam veure que la vessant orientada al sud estava força pelada, de manera que aquesta ascensió, que teníem programada per avui era poc factible. La nevada que va caure ara fa dos dies ha fet que avui la cosa no estigui tan malament i finalment ens hem decidit a intentar la Tête de Villadel.
Tot i que el punt de partida normal és una mica més avall, nosaltres hem iniciat l'ascensió en el mateix coll perquè hi havia més neu i d'aquesta manera ens asseguràvem de no haver de carregar els esquís a l'esquena. Hem flanquejat la vall del Torrent d'Oronaye deixant molt avall la ruta normal que surt del mateix torrent però més endavant hem travessat el torrent i hem entrar a una valleta molt nevada per on la neu estava més que assegurada.
Ben aviat hem vist el nostre objectiu, els dos cims separats per un coll molt ample i poc marcat. L'itinerari es veia evident, de manera que hem anat en direcció al cim buscant els passos menys pendents per les grans extensions nevades. La part final de la pala era força dreta però la neu estava força bé i no ens ha costat massa situar-nos a la carena. Des d'aquí se'ns ha obert un nou panorama en direcció al nord i fins i tot hem vist el Monte Viso traient el cap pel darrere d'una inmensitat de muntanyes.
En pocs minuts hem arribat al cim de la Tête de Villadel, un cim format per una petita cresta amb dues puntes. Nosaltres hem arribat a la punta occidental de la Tête de Villadel (2.724 m); l'altra punta té 2.728 m segons el mapa de l'IGN francès encara que els mapes italians que tenim marquen 2.725 i 2.721 m.
Hem fet quatre fotos i hem tornat enrere per la carena, ara molt ventada, per pujar el segon cim de la jornada. Sense cap dificultat especial hem arribat al cim de la Tête de Platasse (2.706 m). En aquest punt feia un vent gelat, de manera que no ens hem entretingut massa; hem fet quatre fotos de cim i una panoràmica circular:
Des d'aquí la pala de baixada a la vall era molt dreta i hem preferit tornar enrere per la carena fins al punt per on hi hem arribat. Allà hem preparat el material i hem iniciat el descens amb esquís. Ha estat una magnífica esquiada, amb bona neu i amb un panorama extraordinari, que ens ha portat de tornada al Col de Larche amb els esquís als peus. Aquí hem donat per acabada la nostra estada per aquestes terres dels Alps del Sud i hem iniciat el llarg retorn en cotxe fins a casa, satisfets per haver gaudit de quatre grans jornades d'esquí de muntanya als Alps.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de les ascensions d'avui:
Quan vam arribar el primer dia al Col de Larche vam veure que la vessant orientada al sud estava força pelada, de manera que aquesta ascensió, que teníem programada per avui era poc factible. La nevada que va caure ara fa dos dies ha fet que avui la cosa no estigui tan malament i finalment ens hem decidit a intentar la Tête de Villadel.
Tot i que el punt de partida normal és una mica més avall, nosaltres hem iniciat l'ascensió en el mateix coll perquè hi havia més neu i d'aquesta manera ens asseguràvem de no haver de carregar els esquís a l'esquena. Hem flanquejat la vall del Torrent d'Oronaye deixant molt avall la ruta normal que surt del mateix torrent però més endavant hem travessat el torrent i hem entrar a una valleta molt nevada per on la neu estava més que assegurada.
Ben aviat hem vist el nostre objectiu, els dos cims separats per un coll molt ample i poc marcat. L'itinerari es veia evident, de manera que hem anat en direcció al cim buscant els passos menys pendents per les grans extensions nevades. La part final de la pala era força dreta però la neu estava força bé i no ens ha costat massa situar-nos a la carena. Des d'aquí se'ns ha obert un nou panorama en direcció al nord i fins i tot hem vist el Monte Viso traient el cap pel darrere d'una inmensitat de muntanyes.
En pocs minuts hem arribat al cim de la Tête de Villadel, un cim format per una petita cresta amb dues puntes. Nosaltres hem arribat a la punta occidental de la Tête de Villadel (2.724 m); l'altra punta té 2.728 m segons el mapa de l'IGN francès encara que els mapes italians que tenim marquen 2.725 i 2.721 m.
Hem fet quatre fotos i hem tornat enrere per la carena, ara molt ventada, per pujar el segon cim de la jornada. Sense cap dificultat especial hem arribat al cim de la Tête de Platasse (2.706 m). En aquest punt feia un vent gelat, de manera que no ens hem entretingut massa; hem fet quatre fotos de cim i una panoràmica circular:
Des d'aquí la pala de baixada a la vall era molt dreta i hem preferit tornar enrere per la carena fins al punt per on hi hem arribat. Allà hem preparat el material i hem iniciat el descens amb esquís. Ha estat una magnífica esquiada, amb bona neu i amb un panorama extraordinari, que ens ha portat de tornada al Col de Larche amb els esquís als peus. Aquí hem donat per acabada la nostra estada per aquestes terres dels Alps del Sud i hem iniciat el llarg retorn en cotxe fins a casa, satisfets per haver gaudit de quatre grans jornades d'esquí de muntanya als Alps.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de les ascensions d'avui:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pointe de la Galise 2011 |  Albaron amb esquís, 2009 |  Mont Thabor, 2007 |
PARTICIPANTS:
Joan C. - Luis - Merche - Pablo - Toni C. - J. Rafel
DESNIVELL: 730 m
Joan C. - Luis - Merche - Pablo - Toni C. - J. Rafel
RECORREGUT: 11 km
HORARI: 5 hores (pujar i baixar + aturades)
BIBLIOGRAFÍA:
- UBAYE, de Hervé Foucher. Ed. Volopress (itineraris F9.1 i F9.2).
- Sci alpinismo in Valle Stura, de Katia Tomatis. Ed. Fraternali (itinerari 113)
- IGN 3538 ET - Aiguille de Chambeyron
- Sci alpinismo in Valle Stura, de Katia Tomatis. Ed. Fraternali
2 comentaris:
Creo que en el apartado de más información, los datos de desnivel y horario que constan son los correspondientes a la Tête de Fer.
OK. Ya está corregido. Son los problemas de "cortar y pegar"
Publica un comentari a l'entrada