Amb les primeres llums hem sortit del refugi del Coll de l'Ullat en direcció al Puig Neulós. El camí comença a la carretera, situada a pocs metres del refugi, i puja pel bosc; forma part del GR10, el camí de gran recorregut del Pirineu Francès i, per tant, és fàcil de seguir.
Després d'uns minuts hem arribat a la part superior del Roc Foirós, una petita cresta rocosa amb bon panorama. Encara estava clarejant però hem pogut gaudir d'una gran vista del Canigó. Seguint el camí hem arribat a la carena fronterera, que avui havíem de seguir durant hores. Des de la carena hem tingut noves perspectives, cap a terres empordaneses i muntanyes més llunyanes de la Catalunya interior. També es veien molt clarament el Golf de Roses i el Cap de Creus.
Hem seguit el camí carener però ben aviat hem trobat el caminet que baixa al Pou de Neu del Puig Neulós. Es tracta d'una antiga instal·lació, molt ben conservada, on antigament s'emmagatzenava la neu a l'hivern per vendre-la, quan tornava la calor, pels pobles i ciutats de la comarca. Era una indústria important en aquella època quan no existien els frigorífics i un gelat era un article de luxe que es pagava molt bé. Hem visitat el pou, baixant fins i tot al seu fons, abans de seguir el nostre camí.
En pocs minuts hem arribat al cim del Puig Neulós (1.256 m), el punt més alt de l'Albera. Feia molt vent però ens hem aturat uns minuts a fer fotos i contemplar el panorama, que des d'aquí és molt extens sobre l'Empordà i el Rosselló.
Hem seguit el nostre camí per la carena fronterera, ara per un magnífic bosc de faig, baixant fins al Pla de la Tanyereda, on hi ha un petit refugi lliure propietat del Club Alpí Francès (CAF). A partir d'aquí el camí va resseguint la carena, de vegades per dalt, de vegades flanquejant per evitar els petits cims i les sifonades. El vent era molt fort i quan el camí passava per la carena o pels diversos colls era bastant molest però quan baixava pel bosc teníem un petit respir.
Hem arribat al Puig de Sallifort, un punt clau perquè a partir d'aquí el GR10 deixa la carena frontera per iniciar la baixada directa a Banyuls, on acaba. Nosaltres encara hem seguit una mica el GR10 de baixada però ben aviat l'hem deixat, sortint per un camí de flanc que retorna a la carena. A poc a poc hem seguit per la llarga carena, que ara ja baixava molt, fins arribar, molt poc abans del Coll de Banyuls, al refugi del mateix nom.
És un refugi lliure, propietat del Centre Excursionista Empordanès, que es va construir rehabilitant un antic búnker. Tot i ser lliure, el refugi és prou confortable i està ben conservat, encara que no hi ha aigua. Ens hi hem instal·lat i hem anat a buscar llenya per fer foc. Hem sopat al calor d'un magnífic foc mentre a fora bufava encara el fort vent.
Després d'uns minuts hem arribat a la part superior del Roc Foirós, una petita cresta rocosa amb bon panorama. Encara estava clarejant però hem pogut gaudir d'una gran vista del Canigó. Seguint el camí hem arribat a la carena fronterera, que avui havíem de seguir durant hores. Des de la carena hem tingut noves perspectives, cap a terres empordaneses i muntanyes més llunyanes de la Catalunya interior. També es veien molt clarament el Golf de Roses i el Cap de Creus.
Hem seguit el camí carener però ben aviat hem trobat el caminet que baixa al Pou de Neu del Puig Neulós. Es tracta d'una antiga instal·lació, molt ben conservada, on antigament s'emmagatzenava la neu a l'hivern per vendre-la, quan tornava la calor, pels pobles i ciutats de la comarca. Era una indústria important en aquella època quan no existien els frigorífics i un gelat era un article de luxe que es pagava molt bé. Hem visitat el pou, baixant fins i tot al seu fons, abans de seguir el nostre camí.
En pocs minuts hem arribat al cim del Puig Neulós (1.256 m), el punt més alt de l'Albera. Feia molt vent però ens hem aturat uns minuts a fer fotos i contemplar el panorama, que des d'aquí és molt extens sobre l'Empordà i el Rosselló.
Hem seguit el nostre camí per la carena fronterera, ara per un magnífic bosc de faig, baixant fins al Pla de la Tanyereda, on hi ha un petit refugi lliure propietat del Club Alpí Francès (CAF). A partir d'aquí el camí va resseguint la carena, de vegades per dalt, de vegades flanquejant per evitar els petits cims i les sifonades. El vent era molt fort i quan el camí passava per la carena o pels diversos colls era bastant molest però quan baixava pel bosc teníem un petit respir.
Hem arribat al Puig de Sallifort, un punt clau perquè a partir d'aquí el GR10 deixa la carena frontera per iniciar la baixada directa a Banyuls, on acaba. Nosaltres encara hem seguit una mica el GR10 de baixada però ben aviat l'hem deixat, sortint per un camí de flanc que retorna a la carena. A poc a poc hem seguit per la llarga carena, que ara ja baixava molt, fins arribar, molt poc abans del Coll de Banyuls, al refugi del mateix nom.
És un refugi lliure, propietat del Centre Excursionista Empordanès, que es va construir rehabilitant un antic búnker. Tot i ser lliure, el refugi és prou confortable i està ben conservat, encara que no hi ha aigua. Ens hi hem instal·lat i hem anat a buscar llenya per fer foc. Hem sopat al calor d'un magnífic foc mentre a fora bufava encara el fort vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada