De bon matí ens posem novament en marxa. Després de superar trams de pista força dolents i amb pendents accentuats, arribem a un coll que ens situa en el cercle de Jaffar, un dels punts clau de la nostra sortida. Tot baixant passem pel costat de sabines mil·lenàries, la majoria repelades pels llenyataires del país. En ple vessant de Jaffar ens trobem amb un pastor que viu aquí dalt amb la seva família. Ens convida a anar a la seva haima a prendre un te. A mig matí hem passat pel costat del refugi forestal Mitkane, situat en un bell indret. Arribem a una collada des d'on veiem una gran plana conreada, la vall de Tizi-n-Zou. Veiem grups de mules carregades d'herba que van cap al poble. És mig dia quan ens aturem a dinar a la riba d'un riu. Veient aquest riu tan cabalós, d'aigües tan netes i fredes, no sembla que estiguem en ple continent africà. Seguim el nostre camí. Anem deixant enrere els vessants del Djebel Ayachi, mentre noves perspectives se'ns van obrint pel davant fent-nos sentir cada cop mes integrats en el paisatge. Arribats a la cruïlla que porta a Tounfite, prenem una pista en direcció sud que ens porta a un gran brollador d'aigua (La Source). Al costat hi ha la casa del guarda i, com que s'està fent de nit, ens ofereix allotjament. Ens hi quedem a dormir, després d'un bon sopar que ens fa la mestresa de la casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada