De bon matí vam reprendre el camí que començava “sucant” pel mig del cabalós riu que neix de la Source. Arribant a la població de Tagoudit, la pista va millorar força. Vam aprofitar que hi havia un grup de nois per confirmar que el poble on arribàvem era el que crèiem, ja que un sorprenent rètol situat a l’entrada estava escrit en àrab.
Al llarg d’aquesta vall vam anar veient alguns poblets, camps d’herba verda i les eres per batre el blat, tot sota els vessants del Djebel Masker, de 3.722 m, un dels gegants de l’Atlas. Vam arribar al darrer poblet de la vall i, al fons, ja podíem veure les muntanyes cap on ens dirigíem.
Just en arribar a la part més alta de la pista, la vall enclotada i àrida que havíem anat remuntant va deixar pas a una plana sorprenent. Els camps de cereals contrastaven amb els secs vessants del Djebel Masker, i aquest paisatge ens va acompanyar fins al poble d’Anemzi, que ja quedava a prop.
En arribar a Anemzi, una munió de canalla ens va sortir al pas. Vam suposar que per aquí no hi passava gaire gent amb la nostra pinta i, per tant, érem l’espectacle del dia. Aquest poble està situat en un indret molt solitari, per sobre dels 2.300 metres d’altitud.
Vam continuar el nostre camí en direcció a Imilchil. Des de l’altiplà on es troba aquest poble, la pista va començar a baixar entre camps de blat. A mesura que avançàvem, el paisatge anava canviant: els camps de conreu van anar desapareixent i, als vessants àrids de les muntanyes, hi van començar a aparèixer grans cedres.
En alguns moments el paisatge ens va recordar el nostre Prepirineu. Rodàvem per valls enclotades i abruptes, sovint al costat del tàlveg del riu, per on a estones es confonia la nostra pista, impracticable per als vehicles en alguns trams. De tant en tant vam veure alguna casa aïllada.
A primeres hores de la tarda vam passar pel poble d’Anefgou, situat a 1.930 m. Hi havia molta gent als camps i ens van saludar quan passàvem. Finalment vam arribar al refugi de Tirrhist. El guarda ens va cedir una casa perquè hi passéssim la nit.
Es tracta d’un indret molt interessant, situat al mig d’un bell bosc, amb una font de cabal important i diversos rierols. Al voltant, les muntanyes formen vessants drets d’aspecte alpí. Tota aquesta zona és una reserva natural de gran valor. El guarda ens va dir que els vessants rocallosos de la reserva estaven plens de cabres de muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada