Després d'un llarg viatge en avió fins a Fez, via Casablanca, vam arribar en autocar fins a Midelt, punt de partida del nostre recorregut. Després de dinar, passades les hores de més calor, ens vam posar en marxa. El solet de la tarda ens va acompanyar; feia un dia agradable i teníem un llarg camí pel davant.
Preteníem travessar tota la serralada de l'Atlas Oriental fins a la vall del Dadès. En total eren uns 350 km de pistes que, amb un traçat sinuós, ens van fer recórrer tot un seguit de valls i pobles escampats per aquestes muntanyes.
Ja feia unes hores que pedalàvem. A la llunyania, sota d'uns turons, vam poder observar les haimes dels pastors nòmades. En alguns camps hi havia grups d'homes i dones segant el blat. Estaven cantant en grup. Ens vam aturar a escoltar els cants i contemplar l'estampa bucòlica però, quan es van adonar de la nostra presència, van callar i les dones es van amagar.
Vam passar la nit en un refugi forestal situat al bell mig d'un petit bosc de pins. Un home que semblava tenir les funcions de guarda ens va mostrar on podíem dormir i trobar aigua. El refugi era molt senzill però no ens esperàvem trobar en aquell indret aquesta mena d'instal·lació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada