Després d'un llarg viatge en avió fins a Fez, via Casablanca, arribem en autocar fins a Midelt, punt de partida del nostre recorregut. Després de dinar, passades les hores de més calor, ens hem posat en marxa. El solet de la tarda ens acompanya; fa un dia agradable i tenim un llarg camí pel davant. Pretenem travessar tota la serralada de l'Atlas Oriental fins a la vall del Dadès. En total són uns 350 km de pistes que, amb un traçat sinuós, ens faran recórrer tot un seguit de valls i pobles escampats per aquestes muntanyes. Ja fa unes hores que pedalem. Pel lluny, sota d'uns turons, podem observar les haimas dels pastors nòmades. En alguns camps hi ha grups d'homes i dones segant el blat. Estan cantant en grup. Ens aturem a escoltar els cants i contemplar l'estampa bucòlica però quan s'adonen de la nostra presència callen i les dones s'amaguen. Passem la nit en un refugi forestal situat al bell mig d'un petit bosc de pins. Un home que sembla que tingui les funcions de guarda ens mostra on podem dormir i trobar aigua. El refugi és molt senzill però no ens esperàvem trobar aquí aquesta mena d'instal·lació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada