Ens llevem aviat; avui hem d'arribar a Imilchil. Al cap de poc de sortir tenim una punxada. Per sort, portem tot el necessari per resoldre l'avaria i en pocs minuts estem novament en marxa. Des de Tirrhist, la pista no ha deixat de pujar. El paisatge ens recorda molt el Prepirineu, i tan sols quan passem pel costat d'alguna edificació o ens trobem amb alguna persona ens adonem que estem al Marroc. Arribem a una cruïlla de camins i deixem la vall principal per remuntar un coll que cal superar per anar a Imilchil. Mentre remuntem, tenim belles vistes del poble de Tirrhist i els camps de conreu, tots verds, del seu voltant. Passat Tirhadouine arribem a una extensa conca que configura l'estatge superior de la vall. El sòl recobert d'herba dóna un color especial a tot l'entorn. En bona part d'aquesta gran conca podem observar campaments de berbers enfeinats en segar l'herba. És una reserva natural i el govern acaba d'autoritzar els habitants de les valls per poder recollir l'herba de la zona. Tots aprofiten per arreplegar herba per alimentar el bestiar durant l'hivern. Finalment arribem al coll de Tizi n'Inouzane; per sota nostre podem observar tota la vall que hem remuntat, amb els seus vessants plens d'herba. Després d'un llarg descens, arribem novament a terreny planer. Anem passant per tot un seguit de pobles on l'home es troba totalment integrat en el paisatge. Aquesta vall està molt viva i a cada pas trobem gent atrafegada movent-se amunt i avall carretejant la collita amb les mules. A poc a poc van quedant enrere pobles i conreus; el paisatge s'ha tornat àrid i en certs moments ens recorda l'altiplà bolivià. Fa força calor però sabem que Imilchil és molt a prop i que allà ens podrem refer dels quatre dies de travessia. Finalment arribem a la pista recentment asfaltada que, en vuit km, ens porta a Imilchil. Ens instal·lem en un hotelet i a la tarda decidim anar a visitar el llac de Tislit, aprofitant una petita carretera asfaltada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada