Ens vam llevar aviat; aquell dia havíem d’arribar a Imilchil. Al cap de poc de sortir vam patir una punxada. Per sort, portàvem tot el necessari per resoldre l’avaria i, en pocs minuts, vam tornar a estar en marxa.
Des de Tirrhist, la pista no havia deixat de pujar. El paisatge ens recordava molt el Prepirineu i només quan passàvem pel costat d’alguna edificació o ens trobàvem amb alguna persona ens adonàvem que érem al Marroc.
Vam arribar a una cruïlla de camins i vam deixar la vall principal per remuntar un coll que calia superar per anar a Imilchil. Mentre remuntàvem, teníem belles vistes del poble de Tirrhist i dels camps de conreu, tots verds, del seu entorn.
Passat Tirhadouine vam arribar a una extensa conca que configura l’estatge superior de la vall. El sòl, recobert d’herba, donava un color especial a tot l’entorn. En bona part d’aquesta gran conca vam poder observar campaments de berbers enfeinats segant l’herba.
Es tracta d’una reserva natural i el govern acabava d’autoritzar els habitants de les valls a poder recollir l’herba de la zona. Tots aprofitaven per arreplegar-ne per alimentar el bestiar durant l’hivern.
Finalment vam arribar al coll de Tizi n’Inouzane; per sota nostre podíem observar tota la vall que havíem remuntat, amb els seus vessants plens d’herba. Després d’un llarg descens vam tornar a arribar a terreny planer.
Vam anar passant per tot un seguit de pobles on l’home es troba totalment integrat en el paisatge. Aquesta vall és molt viva i a cada pas ens trobàvem gent atrafegada movent-se amunt i avall, carretejant la collita amb les mules.
A poc a poc van anar quedant enrere els pobles i els conreus; el paisatge es va tornar àrid i, en certs moments, ens va recordar l’altiplà bolivià. Feia força calor, però sabíem que Imilchil era molt a prop i que allà ens podríem refer dels quatre dies de travessia.
Finalment vam arribar a la pista recentment asfaltada que, en vuit quilòmetres, ens va portar a Imilchil. Ens vam instal·lar en un petit hotel i, a la tarda, vam decidir anar a visitar el llac de Tislit, aprofitant una petita carretera asfaltada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada