Escalada a la Pedriza, on vam fer una nova via al Hueso, una de les roques més populars de la zona: la via Fulgencio. Es tracta d’una via maca i original que passa per sobre del “Hueso”, una llosa gegantina en forma d’húmer, amb l’omòplat inclòs, separada de la paret però recolzada a la part superior de l’omòplat.
És una via molt completa, ja que té una mica de tot: ramonage, encastament i adherència. La primera tirada és en ramonage per una xemeneia de parets llises i força verticals, que correspon a la canal situada entre la paret i la llosa despresa del Hueso. L’escalada és difícil, amb passos de V+. Al final de la xemeneia sortim a la dreta per placa i muntem la primera reunió.
A partir de la segona tirada la via canvia totalment, ja que passa a ser de pura adherència, típicament pedricera. La segona tirada comença per una fisura i continua per adherència en placa molt difícil, que les ressenyes graduen en 6a. La tercera tirada segueix la mateixa tònica d’adherència, però amb una paret menys vertical i una dificultat una mica inferior, tot i que no baixa del cinquè grau.
Arribem al final de la llosa del Hueso i muntem reunió sobre l’omòplat. Ja a plena paret fem la quarta tirada, també per adherència però amb dificultat decreixent. La darrera tirada, ja més fàcil, la vam fer aprofitant una bona fisura que permet deixar l’adherència i pujar uns metres en bavaresa, per després flanquejar a l’esquerra fins arribar a un arbre on acaba la via.
Des de la sisena reunió vam pujar caminant fins al cim. El descens es va fer caminant, amb algun pas de desgrimpada, per la part del darrere.
És una via molt completa, ja que té una mica de tot: ramonage, encastament i adherència. La primera tirada és en ramonage per una xemeneia de parets llises i força verticals, que correspon a la canal situada entre la paret i la llosa despresa del Hueso. L’escalada és difícil, amb passos de V+. Al final de la xemeneia sortim a la dreta per placa i muntem la primera reunió.
A partir de la segona tirada la via canvia totalment, ja que passa a ser de pura adherència, típicament pedricera. La segona tirada comença per una fisura i continua per adherència en placa molt difícil, que les ressenyes graduen en 6a. La tercera tirada segueix la mateixa tònica d’adherència, però amb una paret menys vertical i una dificultat una mica inferior, tot i que no baixa del cinquè grau.
Arribem al final de la llosa del Hueso i muntem reunió sobre l’omòplat. Ja a plena paret fem la quarta tirada, també per adherència però amb dificultat decreixent. La darrera tirada, ja més fàcil, la vam fer aprofitant una bona fisura que permet deixar l’adherència i pujar uns metres en bavaresa, per després flanquejar a l’esquerra fins arribar a un arbre on acaba la via.
Des de la sisena reunió vam pujar caminant fins al cim. El descens es va fer caminant, amb algun pas de desgrimpada, per la part del darrere.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada