Foto d’arxiu: panoràmica de la Pedriza, desembre 2018
Des de Madrid, on estava fent el servei militar, vaig anar a la Pedriza amb la intenció de fer alguna via d’escalada. La idea inicial era intentar la via Mogoteras del Pájaro que, segons la ressenya que portava, superava un petit sostre equipat amb un cable d’acer fix.
Un cop al peu de la via vaig veure que estava totalment desequipada i, com que anava sol i no portava gaire material, vaig decidir deixar-ho estar. Vaig continuar explorant la zona seguint diversos camins, sense tenir gaire clar per on anava, tot observant moltes agulles i parets molt interessants.
Les ressenyes que portava no concordaven amb el que veia sobre el terreny, de manera que vaig seguir pujant per un camí que m’havien dit que conduïa a “las buitreras”, unes parets de les quals tenia alguna informació. Després de caminar força estona vaig arribar a una paret on hi havia uns escaladors penjats, que em van dir que es tractava de la paret de Santillana.
Després d’estar una estona observant com escalaven, vaig baixar fins al Canto del Tolmo per passar la nit. Aquesta vegada no vaig dormir a la bauma habitual del Canto, sinó en una bauma propera, millor equipada, amb parets de pedra que protegien del vent.
L’endemà al matí vaig tornar a la caserna sense haver fet cap escalada.
Un cop al peu de la via vaig veure que estava totalment desequipada i, com que anava sol i no portava gaire material, vaig decidir deixar-ho estar. Vaig continuar explorant la zona seguint diversos camins, sense tenir gaire clar per on anava, tot observant moltes agulles i parets molt interessants.
Les ressenyes que portava no concordaven amb el que veia sobre el terreny, de manera que vaig seguir pujant per un camí que m’havien dit que conduïa a “las buitreras”, unes parets de les quals tenia alguna informació. Després de caminar força estona vaig arribar a una paret on hi havia uns escaladors penjats, que em van dir que es tractava de la paret de Santillana.
Després d’estar una estona observant com escalaven, vaig baixar fins al Canto del Tolmo per passar la nit. Aquesta vegada no vaig dormir a la bauma habitual del Canto, sinó en una bauma propera, millor equipada, amb parets de pedra que protegien del vent.
L’endemà al matí vaig tornar a la caserna sense haver fet cap escalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada