Foto d'arxiu: ràpel de l'omòplat del Hueso, desembre 2018
Després de bivaquejar a la Pedriza, de bon matí van arribar els companys de Madrid i vam anar a escalar el Hueso per la via Rodolfo, una via totalment en lliure, amb sis tirades de les quals cinc són en tècnica de ramonage i empotrament, molt atlètica i bastant esgotadora.
La via va a l'esquerra de la gran roca adosada a la paret que dóna nom a la zona. És totalment en lliure excepte un petit pas d'estreps per superar un desplom a la sortida de la segona reunió. La primera tirada és la més difícil, ja que cal pujar en ramonage estret i vertical i després pel diedre, acabant amb una placa fisurada molt fina que les ressenyes cataloguen de sisè inferior; tot sense assegurances bones.
Com que el Hueso no és una agulla sinó una zona irregular amb diversos bonys, s'arriba a una mena de cim des d'on podem fer un ràpel d'uns 25 metres fins a una canal per on baixem sense massa dificultat desgrimpant tota la canal.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada