Foto d’arxiu: ràpel de l’omòplat del Hueso, desembre 2018
Després de bivaquejar a la Pedriza, de bon matí van arribar els companys de Madrid i vam anar a escalar el Hueso per la via Rodolfo, una via gairebé tota en lliure, amb sis tirades, de les quals cinc són en tècnica de ramonage i empotrament, molt atlètica i força esgotadora.
La via va a l’esquerra de la gran roca adossada a la paret que dona nom a la zona. És totalment en lliure excepte un petit pas d’estreps per superar un desplom a la sortida de la segona reunió. La primera tirada és la més difícil, ja que cal progressar en ramonage estret i vertical i després pel diedre, acabant amb una placa fisurada molt fina que les ressenyes cataloguen de sisè inferior, tot plegat sense assegurances bones.
Com que el Hueso no és una agulla sinó una zona irregular amb diversos bonys, s’arriba a una mena de cim des d’on vam fer un ràpel d’uns 25 metres fins a una canal, que vam baixar desgrimpant sense massa dificultat.
La via va a l’esquerra de la gran roca adossada a la paret que dona nom a la zona. És totalment en lliure excepte un petit pas d’estreps per superar un desplom a la sortida de la segona reunió. La primera tirada és la més difícil, ja que cal progressar en ramonage estret i vertical i després pel diedre, acabant amb una placa fisurada molt fina que les ressenyes cataloguen de sisè inferior, tot plegat sense assegurances bones.
Com que el Hueso no és una agulla sinó una zona irregular amb diversos bonys, s’arriba a una mena de cim des d’on vam fer un ràpel d’uns 25 metres fins a una canal, que vam baixar desgrimpant sense massa dificultat.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada