Foto d’arxiu: la Mòmia des dels Flautats. Setembre 2008
Aquesta vegada sí. El 27 d’agost havíem abandonat a la Porra perquè no portàvem prou material. En aquesta ocasió ja dúiem el material suficient, especialment pitons per clavar a la fissura, i vam superar la
via Normal de la Porra
,
una via d’escalada artificial difícil (A2, desequipada).
La via comença pujant per la canal entre la Porra i la Punxa fins al collet entre les dues agulles. Des d’aquí vam pujar un parell de passos en artificial de pitó i vam sortir en lliure fins a un replà amb algun arbre, on vam muntar una bona reunió.
La via comença pujant per la canal entre la Porra i la Punxa fins al collet entre les dues agulles. Des d’aquí vam pujar un parell de passos en artificial de pitó i vam sortir en lliure fins a un replà amb algun arbre, on vam muntar una bona reunió.
La tirada següent és la més difícil, totalment en artificial i força desequipada quan la vam fer. Cal clavar diversos pitons a la fissura i aprofitar algunes peces de la via fins que, després d’un bon tram d’artificial, es surt en lliure, no gaire difícil però descompost, fins al cim.
Després encara vam fer una altra via: la Mòmia per la
via Castells-Villena
,
que puja pel ràpel de la Mòmia, primer en artificial (set passos) i després en lliure difícil (IV+) fins fer reunió a l’anella del ràpel. Des d’aquí, uns metres fàcils ens van portar al cim. És una via poc coneguda, clarament per a col·leccionistes, que permet assolir una de les agulles més característiques de Montserrat.
RESSENYES:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada