dissabte, 7 d’octubre de 1978

Escalada a la Pedriza. Peña Sirio

Peña Sirio
Foto d'arxiu: Peña Sirio, camí del Yelmo. Desembre 2018

Aprofitant el primer cap de setmana durant el servei militar a Madrid, vaig fer una escapada a la Pedriza per practicar l'escalada. A primera hora de dissabte vaig agafar un autobús des de Madrid, que em va portar a Manzanares el Real, la base d'operacions de les escalades  la Pedriza. Des d'allà vaig agafar un altre autobús, un microbús contuït per una dona que portava els escaladors fins a Cantocochino.
La Peña Sirio està al davant mateix de cantocochino, tot i que l'aproximació és sense camí, pel dret. Allà mateix vaig preguntar a uns nois i, com que jo anava sol, em vaig unir amb ells per escalar. Val fer dues vies a la Peña Sirio:
Vía Félix Barroeta: puja per la cara sud de la Peña Sirio, pràcticament tota en lliure, seguint un sistema de fisures que ratllen aquesta cara de la Peña. Hi ha alguns passos de molta finura alternat amb algun tram fàcil. El pas més difícil és a la quarta tirada, quan pugem per una fisura amb algun pas d'escalada artificial.
Vía Espolón Oeste: una vía que recorda en certa manera les arestes BRucs montserratines encara que amb una roca totalment diferent. La via segueix el marcat esperó que mira a Cantocochino després d'entrar-hi amb dues tirades per la cara oest. Després s'escala a tota cresta, amb passos de finura que se superen per adherència. El tram més difícil és a la sortida de la cinquena reunió amb un pas que cal superar per adherència. Després l'esperó s'ajeu i s'arriba fàcilment al cim. 
Després de l'escalada vaig pujar fins al Canto del Tolmo, on vaig quedar-me a passar la nit fent bivac sota el marcat extraplom queforma aquesta roca. 

RESSENYES:
Peña Sirio
Peña Sirio

MÉS FOTOS: