Foto d'arxiu: Peña Sirio, camí del Yelmo. Desembre 2018
Aprofitant el primer cap de setmana durant el servei militar a Madrid, vaig fer una escapada a la Pedriza per practicar l’escalada. A primera hora de dissabte vaig agafar un autobús des de Madrid, que em va portar a Manzanares el Real, base d’operacions de les escalades a la Pedriza. Des d’allà vaig agafar un altre autobús, un microbús conduït per una dona que portava els escaladors fins a Cantocochino.
La Peña Sirio és just al davant mateix de Cantocochino, tot i que l’aproximació és sense camí, pel dret. Allà mateix vaig preguntar a uns nois i, com que jo anava sol, m’hi vaig unir per escalar. Vam fer dues vies a la Peña Sirio:
Via Félix Barroeta: puja per la cara sud de la Peña Sirio, pràcticament tota en lliure, seguint un sistema de fissures que ratllen aquesta cara. Hi ha alguns passos de molta finura, alternats amb trams més fàcils. El pas més difícil és a la quarta tirada, quan es puja per una fissura amb algun pas d’escalada artificial.
Via Espolón Oeste: és una via que recorda en certa manera les arestes Brucs montserratines, tot i que amb una roca totalment diferent. La via segueix el marcat esperó que mira a Cantocochino després d’entrar-hi amb dues tirades per la cara oest. Després s’escala a tota cresta, amb passos de finura que se superen per adherència. El tram més difícil és a la sortida de la cinquena reunió, amb un pas que cal superar per adherència. Després l’esperó s’ajeu i s’arriba fàcilment al cim.
Després de l’escalada vaig pujar fins al Canto del Tolmo, on vaig quedar-me a passar la nit fent bivac sota el marcat extraplom que forma aquesta roca.
RESSENYES:
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada