Foto d’arxiu: a la darrera reunió del Pájaro. Desembre 2018
Novament, aprofitant un permís del servei militar, aquesta vegada amb motiu de la festivitat del Pilar, vaig fer una escapada a la Pedriza. Amb els companys habituals vam fer dues vies:
El Pájaro, via Rivas-Acuña: una clàssica del Pájaro, una mica més fàcil que la Sud clàssica que havia fet per Setmana Santa, però igualment d’una gran bellesa.
El Pájaro, via Rivas-Acuña: una clàssica del Pájaro, una mica més fàcil que la Sud clàssica que havia fet per Setmana Santa, però igualment d’una gran bellesa.
La via ataca la cara Est del Pájaro; és relativament llarga i presenta una gran varietat de passos, gairebé tots en lliure, amb només algun pas que es pot fer en A0. És una escalada disfrutadora, atlètica i molt estètica.
Des del cim es baixa amb un ràpel d’uns 25 metres que ens porta a una plataforma des d’on es pot desgrimpar fins a peu de via. La via només coincideix amb la Sud en la darrera tirada i en part de la penúltima.
El Canto del Tolmo, via Extraplom: una nova repetició d’aquesta via, que ens va servir com a entrenament de la tècnica d’escalada artificial i també per completar la jornada amb una escalada curta, ja que no podíem perdre l’autobús de retorn a Manzanares el Real i a Madrid.
El Canto del Tolmo, via Extraplom: una nova repetició d’aquesta via, que ens va servir com a entrenament de la tècnica d’escalada artificial i també per completar la jornada amb una escalada curta, ja que no podíem perdre l’autobús de retorn a Manzanares el Real i a Madrid.
La via puja aquesta característica roca per la part més extraplomada, íntegrament amb tècnica artificial. Està totalment equipada amb burins, fet que facilita molt la progressió.
RESSENYES:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada