dissabte, 28 d’octubre de 1978

La Pedriza: El Yelmo, via Vikinga

Foto d'arxiu: escalada en el Yelmo, desembre 2018

Aquesta vegada no m'acompanyaven els amics de Madrid, de manera que vaig fer la via en solitari amb la tècnica d'auto-assegurança. Es tracta de la via Wikinga del Yelmo, que supera el gran pany de paret del Yelmo per placa amb tècnica lliure d'adherència amb força dificultat, passos de cinquè grau, i una tirada i mitja en tècnica artificial. El pas més curiós de la via és quan es travessa un forat a plena paret, com una mena de curt túnel.
Com que anava en solitari havia de passar tres vegades cada tirada per muntar i desmuntar l'assegurança però vaig pujar força be, especialment els trams d'escalada artificial. Actualment es fan més parts de la via en lliure; la ressenya és aproximadament com la vaig fer però és molt variable en funció dels trams que es puguin fer en lliure.
Després d'acabar la via vaig baixar caminant fins al poble de Manzanares el Real per anar al barber, ja que l'endemà havia de tornar a la caserna en perfecte estat de revista. Després vaig tornar a pujar a la Pedriza per bivaquejar, ja que l'endemà volia seguir escalant amb els companys que havien de pujar de bon matí.

RESSENYA:
via Vikinga