dissabte, 2 de maig de 2015

Pics de Cataperdís i Arcalís amb esquís

Cataperdís, Arcalís
L'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís és el darrer lloc on es pot practicar l'esquí de muntanya a final de temporada a Andorra. Segurament a causa l'orientació de la vall, aquí la neu es conserva força. A més, la carretera d'accés a l'estació d'esquí ens permet pujar molt amunt, de manera que podem sortir amb els esquís als peus sense haver de carregar-los. Avui, després de dues sortides carregant els esquís a l'esquena en bona part de la pujada, hem vingut a l'estació d'esquí d'Ordina-Arcalís per fer una ascensió relativament fàcil però molt interessant. Avui érem tres excursionistes; dos amb esquís i un tercer que practicava la nova variant esportiva dels passejadors de raquetes. Aquesta modalitat esportiva consisteix en pujar amb les raquetes a la motxilla, enfontsant-se a la neu fins a mitja cuixa i no posar-se-les mai per molt tova i pesada que sigui la neu. Hem deixat el cotxe a la tercera llaçada de la carreetera, des d'on hi havia ja neu contínua. L'itinerari puja per les pistes de l'estació; per això aquesta ascensió s'ha de fer a finals de temporada, quan les pistes ja estan tancades. Hem pujat per pales de poc pendent i amb bons panorames fins arribar a una bretxa situada al sud de la Portella d'Arcalís per on puja el camí d'estiu. Des d'aquí ja es veu el Pic de Cataperdís amb la seva fita monumental en el cim. Hi ha les instal·lacions superiors de dos telecadires moderns. Des d'aquí es pot pujar en direcció a la Bretxa d'Arcalís per on va el camí d'estiu i l'itinerari normal d'esquí quan hi ha força neu, però avui es veia una mica pedregós mentre que al davant, una pala amb força neu portava directament a la carena. Hem pujat sense massa dificultat i ben aviat hem arribat a la carena, més a prop del Pic d'Arcalís que del de Cataperdís. A partir d'aqui ja no era esquiable, de manera que hem deixat els esquís i les motxilles i, carenant, hem anat a pujar el Pic de Cataperdís, el primer i més important objectiu de la jornada. El camí ha estat fàcil i ben aviat hem arribat al Pic de Cataperdís (2.805 m). El dia s'havia anat tapant i el el gran panorama que vèiem de pujada ha anat quedant cobert de boira. Malgrat tot, encara hem pogut fer la panoràmica circular:

Des d'aquí s'hauria de veure, ben a prop, la Pica d'Estats. De pujada l'hem vist, una mica tapada de núvols amb el Montcalm ben visible al costat però ara ja està tot tapat. Hem iniciat al retorn al punt on teníem els esquís, desfent el camí. Ara ja estava tot tapat de boira però encara ens quedava el segon objectiu de la jornada. El Pic d'Arcalís està més a prop que l'altre però la cresta és més trencada i entretinguda; en alguns punts cal utilitzar les mans però no hi ha massa dificultat si les condicions són bones. Hem arribat al cim de Pic d'Arcalís (2.776 m), envoltats de boira i hem fet la foto de cim però no hem pogut fer panoràmica circular a causa de la boira. Hem retornat als esquís i hem iniciat el descens esquiant per les desertes pistes de l'estació d'Ordino-Arcalís fins a la porta del cotxe. La neu no estava massa bé però era molt millor que les pastetes que vam trobar la setmana passada a la Serrera.
I aquí teniu el vídeo de la jornada, produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Pic de
Tristaina, 2014
Pic de Font
Blanca, 2011
La Pica
d'Estats, 2006

2 comentaris:

Anònim ha dit...

¿Así que el antiguo oficial de infantería todavía está en buen estado de revista?

J. Rafel Alsina ha dit...

Pues sí, no quiere pasarse a caballería por nada del mundo. Lo suyo es como si un soldado de caballería fuese siempre con el caballo cogido del ronzal sin subirse jamás al lomo. Creo que en esta entrada del blog está perfectamente definido el nuevo deporte creado por nuestro amigo Pablo Picapiedra: paseador de raquetas.