dissabte, 12 de juliol de 2014

Ascensió al Pic de Tristaina (2.876 m)

Tristaina
Feia temps que volia pujar el Pic de Tristaina, un dels cims més característics d'Andorra, al límit amb l'Ariège. És una ascensió curta, ja que la carretera d'accés a l'estació d'esquí d'Ordino ens deixa a 2.200 metres. Des d'aquí només hi ha 650 metres de desnivell; per tant, l'ascensió és fàcil tot i que la via normal té un parell de passos delicats. Ahir al vespre vam arribar a l'estació d'esquí i vam plantar les tendes de campanya. La previsió del temps era bona però hi havia núvols a les carenes; vam pensar que es complirien les previsions del temps i al matí tindríem el cel blau. A mitja nit ha començat una pluja fina i al matí tot estava cobert de boira ploranera. Una vegada més en aquest estiu estrany, la realitat desmentia els pronòstics i ens tocava mal temps. Hem esmorzat una mica, hem desmuntat les tendes i hem iniciat la pujada. El camí comença pujant als Estanys de Tristaina, els més visitats dels Pirineus. Després s'enfila directament cap al Tristaina. Avui des dels llacs no es veia el cim, ja que estava tapat per la boira, però un camí molt ben marcat, amb rodones grogues, ens ha portat en direcció al cim. Mentre pujàvem la boira anava i venia, i fins i tot en algun moment ha sortit el sol i hem arribat a veure aparèixer la Pica d'Estats entre els núvols però tot plegat ha estat una il·lusió momentània perquè la boira ho anava tapant tot. Ja molt amunt, el camí ens porta a una canal que és l'únic pas una mica delicat de l'ascensió. L'hem superat sense problemes i hem arribat a la cresta final on la boira era més espessa i el vent bufava una mica. Hem arribat al cim del Tristaina (2.876 m) però no hem pogut veure el gran panorama que ofereix normalment aquest cim. Hem vist a sota, a l'altra banda de la muntanya, l'Estany Forcat, encara força glaçat. Hem fet quatre fotos però no ha estat possible fer la panoràmica circular des d'aquest cim. A més, mentre menjavem una mica abans de la baixada, ha començat a nevar; ha estat poca cosa però suficient per indicar-nos que el dia no milloraria. El pla original era resseguir la cresta fins al Pic de l'Estany Forcat i baixar per l'altra banda del Circ de Tristaina però hem decidit tornar pel mateix camí de pujada donant per acabada l'excursió. Ja de baixada amb el cotxe, ens hem aturat en el restaurant Arans i hem menjat el seu magnífic menú amb un plat estrella: arròs amb conill i bolets ...
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.



ENTRADES RELACIONADES:
Pic de la Coma
de Seignac, 2012
Pic de Font
Blanca, 2011
GR10: Bassiès-
Goulier, 2008

1 comentari:

Carles ha dit...

Jo no acostumo a fer referencia de restaurants, mes que res, per no ser injust, però en aquesta ocasió t'agreixo que ho hagis fet tu, al Rest. Arans.
Aprofitant que fèiem rutes per la zona, seguint el teu exemple, varem anar-hi a dinar i subscric el comentari, un magnific menú i un arròs de conill amb bolets, molt bo. Gracies per compartir les teves experiències en aquest blog.
Salut.