dilluns, 5 de maig del 2025

Avenc dels Pouetons

Avenc dels Pouetons
L'Avenc dels Pouetons d'Agulles és la cavitat més interessant de Montserrat. Té una profunditat de 123 metres, una gran diversitat de passos i tècniques i molts racons de gran bellesa amb formacions de tota mena, petits llacs subterranis, grans sales i estrets passadissos.
Ja feia temps que volíem venir al Pouetons però mai havíem trobat el moment. A més, aquesta cavitat només es pot visitar entre maig i octubre, prèvia autorització del Patronat de la Muntanya de Montserrat, perquè està dintre dels límits del Parc Natural.
Avui, finalment, hem visitat l'Avenc dels Pouetons i hem recorregut gairebé tots els racons d'aquesta gran cavitat, arribant al punt de màxima profunditat, ocupat per un petit llac subterrani.
Hem iniciat l'aproximació des de Can Maçana, seguint el clàssic camí del Coll de Guirló, el Pas de la Portella i el Refugi Vicenç Barbé. L'avenc està molt a prop del refugi i aviat hem trobat la boca d'entrada.
El primer ràpel es fa des d'una antiga estaca de ferro clavada a la roca i baixa 32 metres fins a un replà al costat d'uns gorgs. Aviat hem comprovat que, tal com esperàvem, avui la cavitat estava ben viva, amb l'aigua regalimant per tot arreu i totes les basses plenes a vessar.
Des del replà hem fet el segon ràpel, de 16 metres, que és el més estètic de tot el recorregut perquè baixa al costat d'una gran colada coneguda amb el nom de Llengua de Gat. Hem tingut una petita sorpresa: el ràpel estava equipat amb una corda fixa que semblava molt nova. Fins i tot tenia instal·lat un desviador. 
Hem seguit per una estreta xemeneia, grimpant amb l'ajut d'unes cordes fixes, per arribar al tercer ràpel, de 8 metres. Grimpant i desgrimpant per un passadís entre blocs, hem arribat al Pou de la Biga, un ràpel amb nom propi que baixa 25 metres fins a una gran sala amb un caos de blocs on hi ha una bassa petita però amb moltes formacions, coneguda com Bassal de les Pinyes. 
Després de superar un pas estret i diversos ressalts, hem arribat a l'inici d'una vertical on hi ha els tres ràpels finals, de 11, 20 y 14 metres. L'últim ràpel acaba en una petita bassa, que marca el final de la cavitat i el seu punt de màxima profunditat, 123 metres. 
La bassa final, que normalment té poca aigua, avui era una bona banyera i calia fer un pèndol per arribar a un replanet arran de l'aigua on hem donat per acabada l'exploració dels Pouetons. 
Encara ens quedava la remuntada, llarga i dura, superant els set ràpels per sortir a l'exterior on ens esperava un bon xàfec. La pluja ha durat poc i hem pogut baixar fins a Can Maçana sense remullar-nos massa i mlt satisfets per haver visitat finalment l'Avens dels Pouetons de les Agulles.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Quercus Films, la productora pròpia del Blog de Muntanya, amb la col·laboració de NONSTOP.

ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de
Castellsapera, 2024
Avenc de la
Codoleda, 2023
Pou de la
Portella, 2015

dijous, 1 de maig del 2025

Clot del Boixar i Coma dels Naps

Clot del Boixar
Fa un mes, vam baixar per la Canal del Boixar, una canal montserratina equipada per fer un descens de barranquisme. És una activitat fàcil perquè la major part del descens es fa desgrimpant i només hi ha tres ràpels, el més llarg d'uns 15 metres.
Mentre baixàvem  pel Boixar vam veure que els passos clau de la canal estaven equipats amb cordes de nusos, de manera que era possible recórrer aquest canal de pujada, utilitzant les cordes fixes per remuntar els ressalts més drets.
Avui hem tornat al Clot del Boixar amb la intenció de recórrer la canal en sentit ascendent i després baixar-la novament. A més, hem afegit una variant, ja que hem pujat fins al Pas dels Ferros, a la Coma dels Naps, per fer una mica més llarga l'excursió.
Hem fet aquesta activitat en sessió de tarda, sortint de casa després de dinar i aprofitant que ara, amb la primavera avançada, hi ha moltes hores de llum i l'activitat no és massa llarga.
Hem sortit del Bruc seguint el camí de la Cova del Cabrit però quan hem arribat a la bifurcació on hi ha una bassa, hem deixat aquell camí per agafar la direcció de la Cova del Boixar, on hem arribat en pocs minuts. Hi ha un refugi lliure, que aprofita la protecció de la cavitat i és utilitzat per alguns escaladors. Aquí vam acabar fa un mes el descens de la canal i aquí mateix hem començat la remuntada. 
El ràpel final  no es pot remuntar però un camí que surt de la mateixa cova ens ha portat fins al congost situat a sobre mateix del ràpel. Després hem iniciat la remuntada, remuntant els ressalts que anàvem trobant. El pas més defícil és la remuntada del segon ràpel, dividit en dos trams, que cal superar amb tècnica d'oposició i amb l'ajut de les cordes de nusos. 
Les altres remuntades ja no presenten tanta dificultat i ha estat una agradable grimpada per la solitària canal montserratina fins arribar al Camí del Cabrit, que marca l'inici de la Canal del Boixar.
Com que era aviat, hem decidit allargar una mica més l'activitat pujant per la Coma dels Naps fins al Pas dels Ferros, on hi ha també uns passos equipats. Aquí hem tingut una agradable sorpresa perquè el primer ressalt que hem trobat, on la darrera vegada que vam venir hi havia un tram de corda podrida i una branca seca lligada al final, hi ha una corda nova, de color groc, que facilita el pas i li dona seguretat.
Hem remuntat fins al peu del gorg foradat, on hi ha una altra corda de nusos que permet pujar per una canal secundària fins a la capçalera del ràpel del Pas dels Ferros.
A partir d'aquest punt hem iniciat el descens, primer del sector final de la Coma dels Naps i després pel Clot del Boixar, amb un total de 5 ràpels però sense cap complicació.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
Clot del
Boixar, 2025
La Falsa
Foca, 2025
Coma dels
Naps, 2013