Avui hem fet una nova jornada doble de barranquisme, dos barrancs curts per completar una matinal força interessant, aquesta vegada per terres del Bergadà i els dos en el principal riu d'aquesta comarca: el Llobregat.
El primer barranc era el Salt de la Farga, situat molt a prop del naixement del riu, a les Fonts del Llobregat. És un barranc força interessant, ben engorjat i aquàtic, encara que molt curt, ja que només té 5 ràpels.
El punt de partida era l'hostal-restaurant de les Fonts del Llobregat, situat poc abans d'arribar a Castellar d'en Hug venint de La Pobla de Lillet. Allà mateix, al costat del restaurant, hem entrar a la llera del riu. Encara que estem a primers de setembre, després d'un estiu calorós i sec, el riu portava un bon cabal perquè s'alimenta de les Fonts del Llobregat, una gran sorgència que no s'asseca mai.
Tot l'engorjat està excavat en una característica roca vermellosa i en el curt tram del recorregut és travessat per dos ponts a bona alçada: l'antic pont de pedra i el més modern pont de la carretera.
Per arribar al primer i al tercer ràpel hem hagut de muntar passamans perquè les roques són polides i relliscoses, però les instal·lacions són perfectes i permeten fer tot el recorregut amb seguretat. El tercer ràpel és el més llarg, 18 metres, i baixa acanalat y ben remullat per una cascada.
En general tot el recorregut és aquàtic encara que la majoria de les instal·lacions eviten el centre de les cascades. De totes maneres, la remullada és inevitable i refrescant.
En poca estona hem completat el descens arribant al punt on el riu s'obre deixant enrere l'engorjat. Un petit camí ens ha portat en molt pocs minuts fins a la carretera i al punt de partida.
Encara era aviat, de manera que ens hem canviat per iniciar el desplaçament al segon barranc de la jornada.
Aquí teniu el vídeo del Salt de la Farga:
Hem fet el curt desplaçament baixant per la carretera en direcció a la Pobla de Lillet fins que, poc abans del Clot del Moro, hem entrat en una petita pista que, en dos minuts, ens ha deixat al costat del Llobregat, on hem deixat el cotxe.
Hem començat a pujar per un corriol que aviat enllaça amb un camí més gran, que és una variant del GR4 (Puigcerdà - Montserrat). El camí puja paral·lel al riu una mica enlairat. Aviat hem vist com el riu s'engorjava fins que, en un tram protegit amb una barana de troncs, hem vist, a baix al riu, el Salt de l'Ós, un estretament amb un parell de cascades i gorgs.
Aquest barranc és, segurament, el més curt que hem fet mai. Només són dos ressalts, de 5 i 10 metres, amb força aigua i gorgs profunds. Fins i tot sembla ser que els dos ressalts es poden saltar, de manera que gairebé no cal portar material.
Avui l'aigua era una mica tèrbola i no es veia clarament la profunditat, de manera que hem estat prudents amb els salts i només n'hem fet algun, després d'assegurar-nos que no hi havia perill. En el segon gorg hi ha una corda fixa que permet pujar a unes roques i saltar, repetint el salt tantes vegades com volguem.
Hem acabat en molt poc temps, ja que el tram engorjat del riu, el Salt de l'Ós, és ben curt, i hem sortit per un caminet per on hem retornat en molt pocs minuts al punt de partida, donant per acabada aquesta matinal barranquista.
I aquí teniu el segon vídeo del dia, molt curt perquè l'activitat també era curta:
ENTRADES RELACIONADES:
Torrent del
Greixot, 2024 |
GR3: Castellar
d'en Hug, 2019 |
Torrent de
l'Arija, 2009 |
RESSENYES:
PARTICIPANTS:
Manel, J. Rafel
