dimecres, 8 de maig del 2024

Cap del Llitzet (2.317 m) pel Ferrús

Cap de Llitzet
La Serra d'Ensija és una petita serra prepirinenca situada entre el Berguedà i el Solsonès. El seu punt més alt és el Cap de Llitzet, també anomenat Gallina Pelada, amb 2.317 m. Ja havíem visitat aquesta serra en diverses ocasions però avui hem volgut pujar al seu punt culminant per un itinerari diferent, pel Ferrús.
El Ferrús és el nom d'una antiga masia enrunada i, per extensió, de tota l'àmplia zona boscosa situada sota les grans parets que baixen de la Serra d'Ensija pel sud.
Hem sortit del Coll de la Creu de Fumanya seguint una petita pista que, després d'una petita pujada, baixa fins enllaçar amb el GR107, el Camí dels Bons Homes, un GR que vam recorrer fa uns quants anys.
El GR passa per la masia enrunada i per sota de la gran paret de la Roca Gran del Ferrús y arriba a un petit coll, l'Estret, on hem deixat el GR per pujar directament en direcció a la carena del cim per un corriol molt poc marcat. Hem pujat pel corriol, seguint les fites i alguna marca de pintura, fins arribar a la carena.
El panorama era molt extens, dominat per la paret sud del Pedraforca que teníem al davant. Hem seguit la carena panoràmica en direcció al cim que ja teníem a prop. Finalment hem arribat al Cap de Llitzet (2.317 m) i ens hem aturat a fer fotos i menjar una mica.
De baixada hem passat pel refugi de la Serra d'Ensija, un refugi guardat que avui estava tancat i barrat. Hem seguit un bon camí per l'altiplà fins a un ample coll on hem iniciat una forta baixada per un camí pedregós. El camí segueix una torrentera en una llarga baixada fins acabar en una pista que enllaça amb el camí de pujada tancant aquest itinerari circular.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per a tots els nostres seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Cresta de
Peguera, 2019
GR107: Peguera
- Gósol, 2014
Serra
d'Ensija, 1997

dissabte, 4 de maig del 2024

Coves del Mamut

Coves del Mamut
Avui hem visitat un singular sistema subterrani: les Coves del Mamut. És un petit sistema format per una llarga esquerda a cel obert i una sèrie de galeries subterrànies que formen una petita xarxa amb moltes entrades, algunes a peu pla i altres formant petits avencs.
La cova està excavada en tavertí, una roca sedimentària calcàrea singular on no és massa freqüent que hi hagi cavitats importants. El sistema del Mamut és, segons sembla, una raresa geològica: la cavitat més gran del món excavada en aquesta roca.
Per altra banda, la cavitat no té formacions sinó que és un caótic amuntegament de blocs que formen un laberint de galeries. Dintre de la cova hi ha marques de pintura però no serveixen com a guia perquè n'hi ha de tots els colors i per tot arreu, de manera que si les seguim acabem embolicats en un laberint on cada galeria i cada gatera té la seva marca de pintura.
El punt de partida és a la urbanització del Castell de Cabrera; hem deixat el cotxe en un dels seus carrers. Des d'aquest punt l'aproximació és molt curta: en menys de 20 minuts hem aribat a l'entrada principal de la cavitat, on hi ha un rètol amb un petit esquema de la complicada geografia de la cova.
Hem entrat a la cavitat baixant entre blocs i entrant en una galeria relativament ampla. Hem anat seguint la galeria i explorant algunes bifurcacions mentre grimpàvem i desgrimpàvem diversos ressalts. 
Després d'una bona estona explorant la cavitat hem reculat una mica agafant una galeria ampla en sentit contrari. Aquesta galeria, després de diverses pujades i baixades entre blocs, ens ha portat a una sortida a l'exterior, a la gran esquerda a cel obert. Després hem seguit l'esquerda fins a la seva sortida. Finalment, ja per fora de la cavitat, hem retornat a l'entrada principal i des d'allà al punt de partida. 
Ha estat una petita aventura, un recorregut interessant, tot i que la cavitat no té formacions i és difícil trobar connexions entre les diverses galeries. A més, com és habitual en aquest tipus de cavitats laberíntiques, la topografia que portàvem ens ha estat poc útil perquè no hem sabut identificar sobre el terreny les galeries dibuixades en el paper.
Aquí teniu la pel·lícula d'aquesta jornada. Ha estat realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de les
Rondes, 2018
Cova de les
Rondes, 2017
Cova de les
Rondes, 2016