El Pic de Filià, també anomenat Pic dels Pallassos, està situat a la capçalera de la Vall de Manyanet, una de les més solitàries dels Pirineus, al límit amb la Vall Fosca. La seva ascensió normal és per Manyanet però ara que la temporada d'esquí de muntanya s'acosta al final i la neu es va fonent per moments, és més recomanable prendre com a punt de partida l'estació d'esquí de Boí-Taüll, que ara ja ha tancat la temporada. D'aquesta manera tenim un punt de partida més alt, per sobre dels 2.000 metres, una orientació favorable i a la primera part podem aprofitar les pistes tancades de l'estació.
Hem arribat abans de les 9 del matí a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. Hem iniciat l'ascensió per les pistes, on es conservava perfectament la neu, fins arribar al Coll de Roies (2.540 m) on acaba un telecadira. Des d'aquest punt ja hem vist el Filià, en la llunyania, amb les pales de neu per on va l'itinerrai d'acensió, per la cara nord-oest. També es veia el Planell de la Bassa, amb un petit llac que és la referència per triar l'itinerari correcte sense baixar més del que cal. Hem tret les pells i hem deixat enrere l'estació d'esquí començant a baixar pel Clot de la Mina, una barrancada per on hem gaudit d'una magnífica esquiada fins al fons de la vall.
Procurant evitar alguns sectors sense neu o amb roques, hem arribat al punt més baix (2.250 m). Hem posat novament les pells i hem iniciat l'ascensió per la vall de Manyanet. Amb molt bona neu hem anat pujant pel torrent del Cap de Llevata fins que, al voltant del 2.350 m, hem girat a la dreta per encarar les grans pales que porten al cim del Filià. Més amunt hem arribat a un llom per on hem completat l'ascensió, arribant al cim amb els esquís als peus.
Des del Pic de Filià (2.764 m) hem pogut gaudir d'un gran panorama, especialment sobre la Vall Fosca, però també hem vist muntanyes més llunyanes com els Bessiberris i la Maladeta. Hem fet les fotos del cim, hem fet volar el dron, i hem fet també la panoràmica circular:
Des del cim del Filià, el retorn recomanat és pel Port de Rius i la Vall de Sant Martí però nosaltres ja havíem vist que la Vall de Sant Martí estava ben pelada, sense neu. Tot i que el desnivell a superar és més gran, hem preferit retornar pel mateix itinerari d'anada.
Hem iniciat el retorn amb una magnífica esquiada per la vall de Manyanet, amb molt bona neu. Després hem tornat a posar pells per travessar el Planell de la Bassa i iniciar la remuntada pel Clot de la Mina en direcció al Coll de Roies. A poc a poc hem anat superant el desnivell fins arribar al coll. El cel s'havia anat tapant i ara els núvols grisos amenaçaven tempesta, de manera que sense perdre temps hem iniciat l'esquiada per les pistes.
En poc temps hem baixat per les pistes fins a la base de l'estació i hem arribat al cotxe quan començava a ploure. Ha estat una gran ascensió, amb gairebé 1.500 metres de desnivell, però hem pogut gaudir plenament de l'esquí de muntanya per la solitària Vall de Manyanet amb molt bona neu i un magnífic entorn.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog.
Hem arribat abans de les 9 del matí a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. Hem iniciat l'ascensió per les pistes, on es conservava perfectament la neu, fins arribar al Coll de Roies (2.540 m) on acaba un telecadira. Des d'aquest punt ja hem vist el Filià, en la llunyania, amb les pales de neu per on va l'itinerrai d'acensió, per la cara nord-oest. També es veia el Planell de la Bassa, amb un petit llac que és la referència per triar l'itinerari correcte sense baixar més del que cal. Hem tret les pells i hem deixat enrere l'estació d'esquí començant a baixar pel Clot de la Mina, una barrancada per on hem gaudit d'una magnífica esquiada fins al fons de la vall.
Procurant evitar alguns sectors sense neu o amb roques, hem arribat al punt més baix (2.250 m). Hem posat novament les pells i hem iniciat l'ascensió per la vall de Manyanet. Amb molt bona neu hem anat pujant pel torrent del Cap de Llevata fins que, al voltant del 2.350 m, hem girat a la dreta per encarar les grans pales que porten al cim del Filià. Més amunt hem arribat a un llom per on hem completat l'ascensió, arribant al cim amb els esquís als peus.
Des del Pic de Filià (2.764 m) hem pogut gaudir d'un gran panorama, especialment sobre la Vall Fosca, però també hem vist muntanyes més llunyanes com els Bessiberris i la Maladeta. Hem fet les fotos del cim, hem fet volar el dron, i hem fet també la panoràmica circular:
Des del cim del Filià, el retorn recomanat és pel Port de Rius i la Vall de Sant Martí però nosaltres ja havíem vist que la Vall de Sant Martí estava ben pelada, sense neu. Tot i que el desnivell a superar és més gran, hem preferit retornar pel mateix itinerari d'anada.
Hem iniciat el retorn amb una magnífica esquiada per la vall de Manyanet, amb molt bona neu. Després hem tornat a posar pells per travessar el Planell de la Bassa i iniciar la remuntada pel Clot de la Mina en direcció al Coll de Roies. A poc a poc hem anat superant el desnivell fins arribar al coll. El cel s'havia anat tapant i ara els núvols grisos amenaçaven tempesta, de manera que sense perdre temps hem iniciat l'esquiada per les pistes.
En poc temps hem baixat per les pistes fins a la base de l'estació i hem arribat al cotxe quan començava a ploure. Ha estat una gran ascensió, amb gairebé 1.500 metres de desnivell, però hem pogut gaudir plenament de l'esquí de muntanya per la solitària Vall de Manyanet amb molt bona neu i un magnífic entorn.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog.
ENTRADES RELACIONADES:
 Castell de Rus, 2018 |  Tuc de Moró, 2008 |  Tuc de Carants, 1982 |
PANORÀMIQUES:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Luis - J. Rafel
PARTICIPANTS:
Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: 1.456 m
HORARI: 8 hores
BIBLIOGRAFIA:
- Vall de Boí - 41 itinerarios de esquí de montaña, de Francisco Román.
- Rutas con esquís - Pirineo Catalán y Andorra, de Manel Broch, Pito Costa i Carles Lluch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada