dissabte, 4 de maig de 2019

Cambres d'Ase (2.750 m) pel Couloir Vermicelle

Couloir Vermicelle
El Coulor Vermicelle és tot un clàssic del Pirineu Oriental. Es tracta d'una canal estreta i amb bon pendent que puja fins a la carena del Cambres d'Ase, ben a prop del seu cim. No és massa difícil si les condicions de la neu són bones, encara que cal anar ben equipat, com a mínim amb piolet, grampons i casc. Ahir va estar nevant bona part del dia i avui la muntanya estava ben coberta de blanc. Un magnífic paisatge hivernal.
Hem arribat de bon matí al pàrquing de l'estació d'esquí d'Eyne i hem esmorzat una mica abans d'iniciar l'ascensió. Tot i que el Méteo France anunciava bon temps, hi havia un núvol ben negre que tapava tota la muntanya. Hem iniciat l'ascensió per una pista pel bosc que després s'ha convertit en corriol. Més amunt hem seguit les pistes d'esquí fins que s'han acabat i hem començat a entrar en el Circ de Cambres d'Ase.
La neu caiguda ens ha complicat una mica la progressió, especialment quan hem entrat en una zona de grans blocs que, enfarinats per la nevada recent, eren un perill. Unes fites ben situades ens han anat guiant entre els blocs fins arribar al Circ de Cambres d'Ase, al peu de les parets que tanquen la vall. El temps havia anat evolucionant i, quan hem arribat a la cabana de pedra situada en aquest punt, la boira tapava tota la muntanya. Hem tingut un moment d'indecissió; semblava que la previsió de la méteo estava equivocada però ens hem equipat amb els grampons i el casc i, amb els dos piotets a la mà, hem iniciat l'ascensió per la base de la canal.
No es veia res; la muntanya estava emboirada. Quan fa bon temps la referència és el gendarme anomenat El Caputxí del Vermicelle, ben visible a mitja canal. Avui es veia una mica entre la boira però només amb l'ajut del GPS hem pogut estar segurs de triar la bona entre les diverses canals de la zona i hem pogut arribar fins a l'entrada de la canal. Aleshores s'ha produït el miracle: ha sortit el sol i la boira ha començat a desfer-se. Davant nostre teníem el llarg corredor encaixonat a la paret. Sense pensar-ho més hem tirat endavant. El pendent és regular; ni poc ni massa. Portàvem material d'assegurança però avui les condicions de la neu eren molt bones i només hem utilitzat el material bàsic. A poc  a poc hem anat pujant per l'estreta canal i hem arribat sense problemes a la carena.
A partir d'aquest punt l'ascensió és ben fàcil; puja per un llom ample i de suau pendent i només al final de tot s'estreny una mica. Hem arribat al cim del Cambres d'Ase (2.750 m), marcat amb una creu de ferro. Tot i que encara quedava una mica de boira, el panorama era molt extens, especialment sobre la Cerdanya. Hem fet una panoràmica circular:

Hem menjat una mica contemplant el panorama abans d'iniciar el descens. Hi ha diverses possibilitats però hem triat la més còmoda i ràpida que és la via normal d'aquest cim. Un camí que baixa pels lloms fins enllaçar amb les pistes d'esquí. En dues hores hem arribat a l'aparcament on teníem el cotxe i hem tornat cap a  casa satisfets per aquesta magnífica ascensió.
I aquí teniu un vídeo amb una selecció d'escenes de l'acensió al Cambres d'Ase pel Couloir Vermicelle:




ENTRADES RELACIONADES:
Cresta dels
Llosers, 2013
Torre d'Eina
esquís, 2009
Cambres d'Ase
esquís, 2008

PARTICIPANTS:

Luis, Merche, J. Rafel

DESNIVELL: 966 m
RECORREGUT: 10 km
HORARI: 8 hores
      VOL CIRCULAR:


      BIBLIOGRAFIA:
      MAPA: