Una jornada d'intensa activitat espeleològica visitant fins a quatre coves a la Cerdanya. L'objectiu principal era la Cova d'Anes i després volíem fer una petita prospecció a la Fou de Bor però hem acabat recorrent les quatre coves si bé de la Fou de Bor només hem visitat una petita part de la immensitat de galeries que té.
Cova d'Anes: és una de les coves més populars de Catalunya per la seva facilitat d'accés i recorregut i per la bellesa de les seves formacions. L'accés és curt i fàcil i el recorregut té poques dificultats. La cova està entre Bellver i Prullans. Hem arribat a la Cerdanya de bon matí i passat Bellver de Cerdanya hem agafat una pista asfaltada que puja a una nau industrial i una pedrera. Hem deixat el cotxe i hem recorregut la curta aproximació que en mitja hora ens ha portat fins a la boca de la cova.
Hi ha una reixa metàl·lica molt antiga però no tanca la cova, de manera que l'entrada és lliure. Tota la cova és una única galeria principal sense gairebé ramificacions, que es pot recórrer dret contemplant una gran diversitat de formacions. Hi ha un parell de passos estrets que ens obliguen a passar a quatre grapes però no són angoixants. Més endavant cal passar al costat d'uns petits pous. Com que el terreny és humit i relliscós hi ha una corda fixa que podem utilitzar com a passamans per assegurar el pas.
Després de recórrer tota la galeria admirant les formacions hem arribat al final de la cova, on la galeria queda cega després d'un recorregut d'uns 360 m. Hem tornat enrere pel mateix camí fins sortir a la llum del dia.
Aquí teniu la pel·lícula d'aquesta cova. Ha estat realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
Cova d'Olopte B: no estava en el pla de treball previst però en acabar la visita a la cova d'Anes era molt aviat i hem pensat que podíem visitar alguna cova més. Les coves d'Olopte estan situades al costat del poble del mateix nom i són diversos forats sense massa continuïtat excepte la Cova Gran que és una mica més llarga. Nosaltres volíem visitar aquesta cova però com que n'hi ha unes quantes hem començat amb un error de navegació. Hem pujat a un forat que es veia des del camí i semblava força evident. Eren dues boques que comunicaven als poc metres i una gatera estreta per on hem iniciat l'exploració. Hem avançat uns 100 metres patint una mica per l'estretor de les gateres fins que hem arribat a un punt cec i hem deduït que aquella cova no era la que buscàvem.
Cova Gran d'Olopte: hem baixat novament al camí i hem avançat una mica fins que, ben aviat, hem vist un altre forat a dalt de la muntanya que ens ha semblat que podia ser la cova. Hem pujat amunt i hem arribat a la boca, de forma el·líptica, d'on sortia una gatera terra endins. Ja no hem tingut cap dubte que, efectivament, havíem trobat la Cova Gran d'Olopte. Aquesta cova, segons la ressenya que portàvem, es pot recórrer entrant per una boca i sortint per una altra després de recórrer 232 metres. La nostra intenció era fer aquest recorregut però després de recórrer uns dos-cents metres de gatera amb alguns passos molt estrets hem arribat a un punt on semblava impossible continuar. Ens hem donat per satisfets amb el recorregut realitzat i hem tornat pel mateix camí fins sortir novament a la llum del dia.
Aquesta vegada tenim més pel·lícules; aquí teniu la de l'exploracio de les Coves d'Olopte. També ha estat realitzada per Edicions JGB:
Cova de la Fou de Bor: aquesta és una de les cavitats més importants de Catalunya, amb moltes galeries que fan que no es tracti únicament d'una cova sinó de tot un sistema, amb diverses boques i una infinitat de galeries connectades entre elles. La Fou de Bor no es pot visitar en un sol dia i encara menys en una estoneta però la nostra intenció era només fer una petita prospecció i tornar un altre dia amb més temps per ampliar l'exploració.
L'aproximació a la cova ja és interessant perquè passa per la gran surgència de la Fou de Bor, un punt on surt aigua de la terra per diversos forats. Des d'allà surt un caminet equipat amb unes cordes fixes que en pocs minuts ens porta a l'entrada principal de la cova.
Hem iniciat el nostre recorregut per una de les galeries principals, la que porta directament a la Sala Cerdanya. És un recorregut interessant amb diversitat de passos i amb algunes gateres estretes i humides que ens han deixat ben enfangats. Després d'una bona estona de recorregut hem arribat a la Sala Cerdanya, un punt clau dintre de la cova, on les galeries estretes desemboquen en una sala bastant gran.
Al final de la Sala Cerdanya hi ha el punt més singular de la cova. Es tracta del sifó que dona accés a la Galeria Canela. És un sifó que cal buidar parcialment amb una galleda per poder passar a l'altra banda i seguir l'exploració de la cova... Hi havia moltes galledes per allà escampades i uns tubs que deuen servir per fer aquesta maniobra. Nosaltres ens hem donat per satisfets amb aquesta exploració i hem iniciat el retorn.
Hem intentat tornar per una altra galeria que porta a l'entrada de la cova per un itinerari diferent però després d'una bona estona de progressar per galeries, gateres, rampes i pous no ho hem vist clar i hem preferit retornar pel mateix camí abans d'embolicar-nos per un laberint de galeries.... Hem tornat a la Sala Cerdanya i hem sortit per la mateixa galeria per on havíem arribat. En total hem estat tres hores a la Fou de Bor, molt poca cosa per la gran complexitat d'aquest sistema.
Després de sortir de la Fou de Bor ja era tard, de manera que hem donat per acabada aquesta intensa jornada espeleològica i hem tornat a casa satisfets per la sessió d'espeleologia hiperactiva que havíem completat.
Aquí teniu la tercera pel·lícula, la de la Fou de Bor. Com les altres, ha estat realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
Cova d'Anes: és una de les coves més populars de Catalunya per la seva facilitat d'accés i recorregut i per la bellesa de les seves formacions. L'accés és curt i fàcil i el recorregut té poques dificultats. La cova està entre Bellver i Prullans. Hem arribat a la Cerdanya de bon matí i passat Bellver de Cerdanya hem agafat una pista asfaltada que puja a una nau industrial i una pedrera. Hem deixat el cotxe i hem recorregut la curta aproximació que en mitja hora ens ha portat fins a la boca de la cova.
Hi ha una reixa metàl·lica molt antiga però no tanca la cova, de manera que l'entrada és lliure. Tota la cova és una única galeria principal sense gairebé ramificacions, que es pot recórrer dret contemplant una gran diversitat de formacions. Hi ha un parell de passos estrets que ens obliguen a passar a quatre grapes però no són angoixants. Més endavant cal passar al costat d'uns petits pous. Com que el terreny és humit i relliscós hi ha una corda fixa que podem utilitzar com a passamans per assegurar el pas.
Després de recórrer tota la galeria admirant les formacions hem arribat al final de la cova, on la galeria queda cega després d'un recorregut d'uns 360 m. Hem tornat enrere pel mateix camí fins sortir a la llum del dia.
Aquí teniu la pel·lícula d'aquesta cova. Ha estat realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
Cova d'Olopte B: no estava en el pla de treball previst però en acabar la visita a la cova d'Anes era molt aviat i hem pensat que podíem visitar alguna cova més. Les coves d'Olopte estan situades al costat del poble del mateix nom i són diversos forats sense massa continuïtat excepte la Cova Gran que és una mica més llarga. Nosaltres volíem visitar aquesta cova però com que n'hi ha unes quantes hem començat amb un error de navegació. Hem pujat a un forat que es veia des del camí i semblava força evident. Eren dues boques que comunicaven als poc metres i una gatera estreta per on hem iniciat l'exploració. Hem avançat uns 100 metres patint una mica per l'estretor de les gateres fins que hem arribat a un punt cec i hem deduït que aquella cova no era la que buscàvem.
Cova Gran d'Olopte: hem baixat novament al camí i hem avançat una mica fins que, ben aviat, hem vist un altre forat a dalt de la muntanya que ens ha semblat que podia ser la cova. Hem pujat amunt i hem arribat a la boca, de forma el·líptica, d'on sortia una gatera terra endins. Ja no hem tingut cap dubte que, efectivament, havíem trobat la Cova Gran d'Olopte. Aquesta cova, segons la ressenya que portàvem, es pot recórrer entrant per una boca i sortint per una altra després de recórrer 232 metres. La nostra intenció era fer aquest recorregut però després de recórrer uns dos-cents metres de gatera amb alguns passos molt estrets hem arribat a un punt on semblava impossible continuar. Ens hem donat per satisfets amb el recorregut realitzat i hem tornat pel mateix camí fins sortir novament a la llum del dia.
Aquesta vegada tenim més pel·lícules; aquí teniu la de l'exploracio de les Coves d'Olopte. També ha estat realitzada per Edicions JGB:
Cova de la Fou de Bor: aquesta és una de les cavitats més importants de Catalunya, amb moltes galeries que fan que no es tracti únicament d'una cova sinó de tot un sistema, amb diverses boques i una infinitat de galeries connectades entre elles. La Fou de Bor no es pot visitar en un sol dia i encara menys en una estoneta però la nostra intenció era només fer una petita prospecció i tornar un altre dia amb més temps per ampliar l'exploració.
L'aproximació a la cova ja és interessant perquè passa per la gran surgència de la Fou de Bor, un punt on surt aigua de la terra per diversos forats. Des d'allà surt un caminet equipat amb unes cordes fixes que en pocs minuts ens porta a l'entrada principal de la cova.
Hem iniciat el nostre recorregut per una de les galeries principals, la que porta directament a la Sala Cerdanya. És un recorregut interessant amb diversitat de passos i amb algunes gateres estretes i humides que ens han deixat ben enfangats. Després d'una bona estona de recorregut hem arribat a la Sala Cerdanya, un punt clau dintre de la cova, on les galeries estretes desemboquen en una sala bastant gran.
Al final de la Sala Cerdanya hi ha el punt més singular de la cova. Es tracta del sifó que dona accés a la Galeria Canela. És un sifó que cal buidar parcialment amb una galleda per poder passar a l'altra banda i seguir l'exploració de la cova... Hi havia moltes galledes per allà escampades i uns tubs que deuen servir per fer aquesta maniobra. Nosaltres ens hem donat per satisfets amb aquesta exploració i hem iniciat el retorn.
Hem intentat tornar per una altra galeria que porta a l'entrada de la cova per un itinerari diferent però després d'una bona estona de progressar per galeries, gateres, rampes i pous no ho hem vist clar i hem preferit retornar pel mateix camí abans d'embolicar-nos per un laberint de galeries.... Hem tornat a la Sala Cerdanya i hem sortit per la mateixa galeria per on havíem arribat. En total hem estat tres hores a la Fou de Bor, molt poca cosa per la gran complexitat d'aquest sistema.
Després de sortir de la Fou de Bor ja era tard, de manera que hem donat per acabada aquesta intensa jornada espeleològica i hem tornat a casa satisfets per la sessió d'espeleologia hiperactiva que havíem completat.
Aquí teniu la tercera pel·lícula, la de la Fou de Bor. Com les altres, ha estat realitzada per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Les coves de Mont-ral, 2018 |  Cova de les Encantades, 2018 |  Cova de les Rondes, 2018 |
PARTICIPANTS:
Joan G., Marc, J. Rafel
Joan G., Marc, J. Rafel
TRACKS:TOPOS:
BIBLIOGRAFIA:
- Barrancs, torrents, canyons i cavitats del Pirineu de Girona, editat per l'Associació d'espeleòlegs i barranquistes, amb motiu de la celebració de la concentració anual de barranquistes de l'any 2015, celebrada a Sant Joan de les Abadeses.
- Excursions a l'interior de la terra, de Ferran Alexandri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada