La cresta del Diablo és una de les més difícil entre les crestes clàssiques dels Pirineus. És una esmolada aresta que forma un estrep que baixa del Balaitús, a continuació de la cresta de Costerillou. Comença (o acaba) en el Pico Cristales i acaba (o comença) en el Pico Soulano. L'aresta està plena de puntes i gendarmes que es coneixen amb noms infernals: los cuernos del Diablo, el Tridente, el colmillo del Diablo, la punta Proserpina (deesa romana, reina de l'inframon), la punta Lucifer ... L'escalada té molts passos singulars, d'una dificultat que en alguns punts arriba al cinquè grau i alguns ràpels. Nosaltres vam sortir de bon matí de Piedrafita i vam anar a buscar directament l'inici de la cresta deixant de banda, per pocs metres, el Pico Cristales. Vam pujar per una canal força dreta i gelada, amb piolet i grampons. Des de la sortida de la canal vam anar escalant la cresta, gaudint d'una bona roca i d'uns paisatges impressionants. La cresta és llarga i entretinguda però finalment vam arribar al Pic Soulano; vam menjar una mica i vam iniciar el retorn, baixant per la via normal del Soulano, que requereix fer alguns ràpels.
No hi ha àlbum perquè vam fer poques fotos.
No hi ha àlbum perquè vam fer poques fotos.
MÉS FOTOS:
LA CRESTA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada