L'ascensió al Weissmies es fa pràcticament tota pel glaciar amb piolet i grampons. No és massa difícil, tot i que hi ha alguns trams de fort pendent i cal anar amb compte amb les esquerdes. En el refugi Hohsaas, on hem dormit, donen l'esmorzar a les tres de la matinada. En aquests dies de forta calor cal sortir ben aviat per trobar la neu en bones condicions i per això cal arribar al cim abans que el sol comenci a escalfar. Encara de nit hem sortit en direcció al cim. Primer cal baixar una mica per un camí ample, una pista d'esquí de l'estació, fins arribar al glaciar on ens hem equipat amb tot el material. La primera part té poc pendent però hi ha moltes esquerdes. Més amunt arribem al peu d'una barrera de séracs que cal superar. Una traça ben marcada ens ha guiat per aquest petit laberint de séracs per trobar el millor pas. Hem arribat a la part superior, ja no tan pendent, a la vista del cim ja ben proper. Només quedava superar el tram final, novament amb fort pendent, i una curta aresta final fins al cim del Weissmies (4.027 m). Les vistes eren extraordinàries en totes direccions, especialment sobre el Monte Rosa, l'Alphubel i el Dom. Fins i tot es veia al fons de tot el Weisshorn, un dels gegants del Valais. Hem fet les fotos de cim i la panoràmica circular:
A poc a poc anaven arribant cordades al cim mentre les primeres que havien arribar iniciaven el descens; aquest és un dels quatremils més populars dels Alps, una ascensió de gran bellesa amb dificultat moderada. Després d'una estona de contemplació del panorama hem iniciat el descens pel mateix camí de pujada. La neu s'anava estovant per moments però hem baixat sense dificultats mentre el sol començava a escalfar. Hem arribat a Hohsaas ben aviat i hem estat una bona estona descansant en aquest mirador privilegiat abans de tornar a la vall. Hem dinat una mica i finalment hem agafat el telefèric de baixada, donant per acabada aquesta curta però intensa campanya d'ascensions al Valais. Hem superat quatre cims de més de 4.000 metres en aquestes quatre jornades d'activitat i hem gaudit d'unes jornades intenses en aquestes muntanyes. Demà tenim previst fer una mica de turisme i iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els nostres seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
A poc a poc anaven arribant cordades al cim mentre les primeres que havien arribar iniciaven el descens; aquest és un dels quatremils més populars dels Alps, una ascensió de gran bellesa amb dificultat moderada. Després d'una estona de contemplació del panorama hem iniciat el descens pel mateix camí de pujada. La neu s'anava estovant per moments però hem baixat sense dificultats mentre el sol començava a escalfar. Hem arribat a Hohsaas ben aviat i hem estat una bona estona descansant en aquest mirador privilegiat abans de tornar a la vall. Hem dinat una mica i finalment hem agafat el telefèric de baixada, donant per acabada aquesta curta però intensa campanya d'ascensions al Valais. Hem superat quatre cims de més de 4.000 metres en aquestes quatre jornades d'activitat i hem gaudit d'unes jornades intenses en aquestes muntanyes. Demà tenim previst fer una mica de turisme i iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els nostres seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
 Dômes de Miage 2009 |  Punta de la Sana 2008 |  Chardonnet 1980 |
MÉS INFORMACIÓ: mapa topogràfic
2 comentaris:
Bajando de los picos en teleférico. En el Himalaya no os los darían como tachados.
En el Himalaya llevan porteadores que les llevan la mochila....
Publica un comentari a l'entrada