Ahir, després d'un llarg viatge i d'una estona de turisme per Ginebra, vam arribar a Lausanne on hem dormit aquesta nit a casa d'en Lluis, el germà de la Merche que viu en aquesta ciutat suïssa de ressonàncies olímpiques. El pla per avui és fer una ascensió curta, ja que des de Lausanne tenim dues hores de cotxe fins a Saas-Fee. L'ascensió a l'Allalinhorn és una de les ménys complicades ascensions als quatremils dels Alps si es fa, com hem fet nosaltres, aprofitant els remuntadors mecànics. Amb una mica de retard hem arribat a Saas-Fee i encara ens hem retardat més perquè des del pàrquing obligatori situat a l'entrada del poble fins a l'estació inferior del telefèric hi ha una bona excursió. Hem agafat el telecabina de Felskinn i després el Metro-Alpin fins a Mittel-Allalin, situat a. 3457 m. Des d'aquí només ens queden 620 metres de desnivell fins al cim i no hi ha massa dificultats si el temps és bo com ho era avui. La primera part de l'itinerari va per les pistes d'esquí; les màquines estaven treballant, preparant la neu per a la temporada d'esquí d'estiu fent una mica desagradabe aquesta part del trajecte. Ben aviat hem deixat enrere el soroll de la maquinària i ens hem endinsat en l'alta muntanya. La via normal puja en direcció al coll de Feejoch amb algun tram curt de fort pendent i alguna esquerda però tot plegat sense massa dificultat. Arribant al coll hem pogut veure per primera vegada la silueta impressionant del Cervino, que a les valls suïsses anomenen Matterhorn. Després hem seguit per la carena en direcció al cim. La calor apretava fort i la pujada no ens ha semblat tan curta com esperàvem però en dues hores hem arribat al cim del Allalinhorn (4.027 m). Tot i ser un dels quatremils més fàcils dels Alps, és una gran ascensió. Des d'aquest mirador privilegiat hem pogut veure bona part de les muntanyes del Valais, dominades pel Monte Rosa i el Cervino. També hem vist, ben a prop, els nostres propers objectius: el Legginhorn i el Weismiess i les muntanyes més properes com l'Alphubel i el Dom. Hem fet una panoràmica circular:
La intenció inicial era baixar per l'aresta Hohla directament a la Britanniahüte, el refugi on havíem de dormir, però finalment hem decidit tornar pel camí de pujada fins a l'estació superior del Metro-Alpin. Hem tornat a agafar el tren i hem baixat a Felskin des d'on un fàcil camí, que se'ns ha fet molt llarg, ens ha portat fins al refugi, la Britanniahüte, on ens hem instal·lat.
Aquest refugi, del SAC (Swis Alpine Club), està força bé però té el greu defecte que no hi ha aigua i la que venen embotellada va a preu de Rioja Gran Reserva (10 euros l'ampolla). De totes maneres hem fet un bon sopar i hem anat a dormir aviat. Demà ens espera el Strahlhorn !
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els nostres seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
La intenció inicial era baixar per l'aresta Hohla directament a la Britanniahüte, el refugi on havíem de dormir, però finalment hem decidit tornar pel camí de pujada fins a l'estació superior del Metro-Alpin. Hem tornat a agafar el tren i hem baixat a Felskin des d'on un fàcil camí, que se'ns ha fet molt llarg, ens ha portat fins al refugi, la Britanniahüte, on ens hem instal·lat.
Aquest refugi, del SAC (Swis Alpine Club), està força bé però té el greu defecte que no hi ha aigua i la que venen embotellada va a preu de Rioja Gran Reserva (10 euros l'ampolla). De totes maneres hem fet un bon sopar i hem anat a dormir aviat. Demà ens espera el Strahlhorn !
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els nostres seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
 Aiguille de Goûter, 2013 |  Petite Aiguille Verte, 2013 |  Breithorn Oest, 1987 |
MÉS INFORMACIÓ: mapa topogràfic
6 comentaris:
En las fotos se aprecia claramente lo atractivo de la parte final del Rimpfischhorn, donde seguro que nadie dirá "Las Ramblas".
¿Para un próximo "express"?
Hecho !
Mírate esta foto con la vía de la subida final al Rimpfischhorn(el bucle de la izquierda es fruto del error en la trazada de los que subían):
http://www.pirineos3000.com/fotos/ascensiones/800x600/14718_7.jpg
Y para completar, y siendo tú un aficionado al basquet, te paso el blog de un famoso jugador internacional (del Real Mandril) que ahora es alpinista y guía acompañante de montaña, con su subida al Dom de Mischabel. ¿Te suena Ismael Santos? Grandísimo defensor.
http://www.marca.com/blogs/cosas-que-marcan/2013/08/24/dom-de-mischabel-el-gigante-suizo.html
Se me ha olvidado incluir un blog con la foto de la arista final del Rimpfischhorn (en el centro de la imagen). Coincide con el último tramo amarillo de la foto anterior:
http://www.posets.com/blog/?p=2125
Estimado Troll,
el track denota un guía algo desorientado. De todas maneras en esta cumbre la dificultad más grande no es la barrera de séracs ni las grietas traidoras, ni siquiera la trepada final a la cumbre. Lo realmente difícil es pronunciar el nombre de esta montaña. Ve ensayando y cuando seas capaz de pronunciar ese trabalenguas teutón sin que se te note el acento de Vallecas iremos a escalar el R......horn.
El Dom queda también anotado en la relación de ascensiones futuribles pero el nombre de esta cima la puede pronunciar cualquiera. No tiene tanto mérito como el otro. En términos lingüístico sería un "pico de vacas".
Bien. Queda archivado. Empieza a tramitar la solicitud de moscosos para ir al Valais el verano próximo.
Publica un comentari a l'entrada