Després de cinc dies de bon temps, avui que hem de fer una etapa d'altura amb glaciar i un coll de més de 3.000 metres, el dia s'ha aixecat núvol. És una llàstima perquè justament avui arribarem a Zematt i amb bon temps hauríem tingut grans vistes del Cerví per la part italiana i també per la part suïssa, per l'aresta Hornli. Després d'esmorzar a Breuil-Cervinia hem pujat amb el telèfèric fins a Plan Maison, on vam acabar l'etapa d'ahir. Des d'aquí hem començat la llarga pujada fins al Theodulpass, el coll situat a 3.295 m per on entrarem a Suïssa. El camí puja suaument per les pistes d'aquesta extensa estació d'esquí guanyant altura a poc a poc. Des d'aquesta part del camí hi ha una vista impressionant del Cerví però avui no es veu res, ja que està núvol i totes les parts altes de les muntanyes estan amagades. La pujada fins al Theodulpass no ha tingut història; hem pujat sense problemes fins al refugi, situat al costat mateix del coll, on hem fet una parada tècnica. El refugi és del CAI (club alpino italiano) i està més pensat per als esquiadors de pista que no per als muntanyencs; el rètol penjat a la porta: "no picnic" ho diu tot... Ens hem aturat a esmorzar i hem menjat un pastís de poma i un capuccino abans d'iniciar el descens per la vessant suïssa cap a Zermatt. Des del refugi, situat una mica per sobre del coll, hem baixat fins al Theodulpass, on comença el glaciar del mateix nom (Theodulgletscher) que hem de travessar. Al coll hem tret del fons de la motxilla els grampons de passeig que tan bon resultat ens van donar al glaciar d'Arolla i hem iniciat el descens cap a Zermatt. Els primers metres des del coll són una mica pendents però ben aviat hem arribat a una zona més planera per on baixa una pista d'esquí. La baixada pel glaciar ha estat fàcil, ja que té molt poc pendent, i aviat hem arribat a l'estació del telefèric de Trockener Steg. És una estació intermitja del sistema de telefèrics que puja a Klein Matterhorn i en pocs minuts ens podria baixar a Zermatt però una vegada més hem passat de llarg deixant de banda els mitjans mecànics. Hem iniciat la baixada per un bon camí en direcció a Zermatt, que ja es veia al fons de la vall, 1.300 metres per sota nostre. Ha començat a ploure; no era un xàfec fort però hem hagut de posar-nos les capelines. Després d'una llarga baixada hem arribat a l'estació de telefèric de Furi des d'on el camí ja és força planer fins a Zermatt. Finalment hi hem arribat, donant per acabada la primera part del Tour del Cerví. Han estat sis etapes en les quals hem recorregut la part més difícil d'aquest camí de gran recorregut. Deixem per a l'any proper la segona part que ens portarà des d'aquí fins a Zinal on vam començar la nostra aventura ara fa sis dies.
Després de dormir a Zermatt, al matí vam fer una mica de turisme pel poble abans d'iniciar el camí de tornada: en tren fins a Ginebra, amb transbordament a Visp i avió fins a Barcelona. Des de l'avió, sortint de Ginebra, encara vam poder veure per darrera vegada el Cerví sobresortint entre les mil muntanyes dels Alps.
ENTRADES RELACIONADES:
Després de dormir a Zermatt, al matí vam fer una mica de turisme pel poble abans d'iniciar el camí de tornada: en tren fins a Ginebra, amb transbordament a Visp i avió fins a Barcelona. Des de l'avió, sortint de Ginebra, encara vam poder veure per darrera vegada el Cerví sobresortint entre les mil muntanyes dels Alps.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió al, Allalinhorn, 2015 |  Tour Mont Blanc, etapa 10, 2012 |  Tour Mont Blanc etapa 9, 2012 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada