La quarta etapa del Tour és una mica més curta que les anteriors, encara que el desnivell a superar també és important. A més, com que l'etapa és relativament curta l'hem complementat amb l'ascensió a un cim proper al refugi, el Mont Rous, d'una altitud modesta (un tresmil per aquestes contrades és poca cosa) però amb una panoràmica extraordinària. Hem sortit del refugi-hotel de Prarayer baixant per travessar el riu que alimenta el llac de Places de Moulin. Des del punt més baix hi ha poc més de 1.100 metres de desnivell fins al Col de Valcornière, pas clau de l'etapa d'avui, situat a 3.072 metres. El camí puja suaument per la Vall de Valcornière fins que de sobte gira per començar una pujada forta i directa cap al coll. El camí és vertiginós però molt ben traçat i en alguns sectors està equipat amb esglaons de ferro i cordes fixes. Després de superar el tram més pendent hem anat a parar a una part de pendent més suau des d'on es veia el coll, marcat amb una creu. El camí puja, cada vegada més desdibuixat, per una pedrera força dreta. Finalment hem arribat al Col de Valcornière (3.072 m) des d'on es veia un gran panorama, dominat pel Monte Rosa. També hem vist des del mateix collet, ben a prop, el refugi Peruca-Vuillermoz on tenim previst acabar l'etapa d'avui. La baixada del coll era, fins fa poc temps, força difícil. Un camí baixava per una zona de fort pendent que amb fang o neu era perillós. Sembla que hi havia unes estaques de ferro i alguna corda fixa per ajudar a superar el pas però igualment la cosa no era fàcil. Afortunadament, des de fa ben poc hi ha un nou camí, una variat que evita el tram més perillós flanquejant per anar a buscar una pedrera menys pendent. El primer tram de la variant està equipat amb algunes cordes fixes, esglaons metàl·lics i un pont. Un bon equipament que ens permet baixar sense gaire dificultat. Hem arribat al refugi Perucca-Vuillermoz, situat a 2.909 metres i hem donat per acabada l'etapa d'avui. Hem dinat una mica i després, mentre la Magda feia la migdiada, he iniciat la segona part de la jornada, l'ascensió al Mont Rous (3.242 m). Aquest cim està situat ben a prop del refugi i permet, des del seu cim, tenir una impressionant visió del massís del Monte Rosa i el Cerví. He preguntat al guarda del refugi i m'ha confirmat que no hi ha un camí definit; únicament algun petit tram de camí desdibuixat i alguna fita. Cal pujar per la pedrera fins al coll i després per la cresta fins al cim. Sense motxilla l'ascensió ha estat fàcil, tot i la manca de camí. He pujat buscant els millors passos per la pedrera i he arribat a la cresta final una mica per sobre del coll, evitant la congesta final. Des d'aquest punt el panorama era ja molt extens, destacant per sobre de tot la silueta gegantina del Cerví per l'aresta Lion i el Monte Rosa tot nevat. També es veia el Dom, el Breithorn i el Strahlhorn entre moltes altres muntanyes i, a baix de tot, el poble de Breuil-Cervinia on arribarem demà. Sense cap problema he completat els metres finals de l'acensió per la cresta fins arribar al cim del Mont Rous (3.242 m). És un cim molt extens, un gran altiplà panoràmic des d'on el panorama era encara més extens. He fet una panoràmica circular:
A l'altra punta del cim, la que està mirant a Breuil-Cervinia, hi ha una gran creu metàl·lica i un altar. M'he acostat per fer la foto de cim, tot i que no és el punt més alt, i per veure a vista d'ocell el poble de Breuil-Cervinia a on arribarem demà. També es veia el Theodulpass, el darrer coll de més de 3.000 metres que hem de superar per arribar a Zermatt. Després d'estar una estona contemplant el magnífic panorama he iniciat el retorn al refugi pel mateix itinerari de pujada. En el petit refugi Perucca-Vuillermoz hem pogut comprovar directament el que ja fa dies que observem: el Tour del Cerví el fa poquíssima gent. En tot el dia no ha passat ningú per aquí i a l'hora de sopar som només sis persones al refugi i només nosaltres estem fent el Tour. Realment és molt diferent de les multituds que ocupen els refugis del Tour del Mont Blanc.
ENTRADES RELACIONADES:
A l'altra punta del cim, la que està mirant a Breuil-Cervinia, hi ha una gran creu metàl·lica i un altar. M'he acostat per fer la foto de cim, tot i que no és el punt més alt, i per veure a vista d'ocell el poble de Breuil-Cervinia a on arribarem demà. També es veia el Theodulpass, el darrer coll de més de 3.000 metres que hem de superar per arribar a Zermatt. Després d'estar una estona contemplant el magnífic panorama he iniciat el retorn al refugi pel mateix itinerari de pujada. En el petit refugi Perucca-Vuillermoz hem pogut comprovar directament el que ja fa dies que observem: el Tour del Cerví el fa poquíssima gent. En tot el dia no ha passat ningú per aquí i a l'hora de sopar som només sis persones al refugi i només nosaltres estem fent el Tour. Realment és molt diferent de les multituds que ocupen els refugis del Tour del Mont Blanc.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió al Strahlhorn, 2015 |  Pointe de la Réchasse, 2013 |  Ascensió al Breithorn, 1987 |
2 comentaris:
Te hemos pillado. No subiste sin mochila: la cambiaste por la pequeñita de la familia Domínguez.
Te equivocas. Mochila es a partir de 25 litros. Si no, es bolsa de mano. Es como en los aviones: a nadie se le ocurriría facturar esa minimochila que llevo adosada a la espalda en las fotos de cumbre....
Publica un comentari a l'entrada