divendres, 3 de juliol del 2015

Ascensió al Strahlhorn (4.190 m)

Stralhorn
A les 3 del matí ja estàvem esmorzant al refugi Brittaniahüte. L'ascensió d'avui és força més llarga que la d'ahir, amb uns 1.450 metres de desnivell, comptant que des del refugi cal baixar al glaciar i a la tornada s'ha de remuntar aquest tram. És un itinerari clàssic d'esquí de muntanya i no té trams de massa pendent però, com és habitual en els glaciars, cal anar amb molt de compte amb les esquerdes que poden estar amagades sota un fràgil pont de neu. Encara de nit, hem iniciat l'ascensió a la llum dels frontals baixant per un marcat camí fins a la gelera. Ens hem posat els grampons i ens hem encordat iniciant la caminada. A més del desnivell, aquesta excursió és de llarg recorregut, ja que el glaciar puja suaument i el cim està molt, molt lluny. A poc a poc hem anat recorrent la distància per la gelera mentre el sol començava a sortir. Hem arribat gairebé a l'Adlerpass, el coll que comunica amb la vall de Zermatt, i hem girat en direcció al cim resseguint la carena. Hi ha alguns petits trams més pendents i en algun tram la carena es fa estreta i esmolada però la dificultat no és massa gran. El panorama compensa plenament l'esforç de la pujada, ja que les vistes són espectaculars. Finalment hem arribat al cim i ens hem aturat a contemplar amb detall el gran panorama. Cap a Ponent es veien els principals cims de Valais com el Monte Rosa amb les seves diverses puntes, el Matterhorn i el Breithorn. Més al Nord, enllaçant amb l'Strahlhorn, es veia la carena que separa les valls de Zermatt i Saas-Fee dominada pel Dom i el Täschhorn. Hem fet una panoràmica circular:

Com que el cim és una mica incòmode, hem baixat una mica fins trobar un tram amb poc pendent i ens hem aturat a esmorzar. Després hem iniciat el llarg retorn per l'inacabable glaciar fins al refugi. Hem dinat una mica i hem anat fins a l'estació superior del telefèric de Felskin, a poc menys d'una hora de camí del refugi. El telefèric ens ha retornat a Saas-Fee on hem recuperat el cotxe, hem baixat a dormir Saas-Grund i ens hem allotjat en un hotelet, el Ruby, força car però el més econòmic que hem trobat en aquesta vall. Al vespre han arribat en Lluis i en Miguel que demà pujaran amb nosaltres al tercer quatremil de la nostra sortida als Alps: el Legginhorn.
Com en l'ascensió anterior, l'àlbum de fotos és una mica curt. Hi ha dos motius principals: que bona part de l'ascensió l'hem fet de nit o amb poca llum i que en anar encordats és complicat fer massa fotos perquè quan el fotógraf s'atura obliga a aturar-se als antres membres de la cordada. I aquí teniu la pel·licula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els nostres seguidors:




ENTRADES RELACIONADES:
Dôme de Neige
2014
Mont Blanc
2013
Zumsteinpitze
1987

MÉS INFORMACIÓ: mapa topogràfic

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Y...¿qué siente un oficial de caballería degradado a actividades de cabo furriel de infantería?

Blog de Muntanya ha dit...

Pues, tal como dice la guía, esta ascensión es mejor hacerla de caballería (con esquís) que de infantería (a pie). Incluso en julio la podríamos haber hecho con esquís... En la bajada habríamos ganado dos horas como mínimo.