dilluns, 23 de gener de 2017

Pic Traversier (2.884 m) amb esquís

Pic Traversier
En la segona jornada d'activitat al Queyras hem fet una de les ascensions més clàssiques d'aquesta zona, el Pic de Traversier. Una ascensió relativament fàcil que puja per la vall de Longet, amb una orientació que fa que aquí la neu sempre estigui en molt bon estat. A més, després de resistir ahir el vent gelat que ens va fer patir durant tota l'ascensió, avui el dia era molt més tranquil; molt fred però sense vent, de manera que hem pogut gaudir d'una gran jornada d'esquí de muntanya. Després d'un bon esmorzar a la gîte hem arribat al Pont de Lariane, on hem iniciat l'ascensió. Hem començat a pujar per un ample camí paral·lel a la carretera del Col d'Agnel que ben aviat ha començat a agafar alçada separant-se de la carretera i endinsant-se en el bosc de làrix. El camí entra en una amplia vall, limitada al sudoest pels grans cingles que baixen del Château Renard. L'itinerari no és gaire obligat, de manera que hem anat pujant sense dificultat per àmplies pales fins arribar al Col de Longet (2.701 m). Des d'aquí podíem veure el Gran Queyrat, la muntanya que dóna nom a tota aquesta regió. També hem pogut veure el Fóreant, on vam pujar ahir en una altra memorable jornada d'esquí. Des del coll ja es veia el cim (o l'avantim), de manera que hem anat pujant per on ens ha semblat millor; hi havia algun tram gelat però hem superat sense dificultat aquest darrer tram de l'acensió. El Pic Traversier és en realitat un cim bicèfal. Hi ha dos cims separats per un coll i a molt poca distància. Curiosament, el cim que dóna nom a la muntanya i el que consta a totes les ressenyes és l'inferior (2.882 m); el cim superior, que els mapes anomenen Le Queyron, té dos metres més (2.284 m). Nosaltres hem anat directament al cim superior menystenint l'inferior que té una prominència que no arriba als dos metres. Des del cim la panoràmica era magnífica. Es veien totes les muntanyes del Parc natural del Queyras però, a més, per sobre de la carena fronterera amb Itàlia treia el cap el Monte Viso recordant-nos l'ascensió que vam fer el juliol passat. Hem fet algunes fotos i la panoràmica circular:

Després de gaudir una estona del panorama hem iniciat el descens pel mateix camí de pujada. Avui no feia vent i la neu estava força bé, de manera que hem gaudit d'una bona esquiada per la vall del Longet fins retornar al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del bolg:




ENTRADES RELACIONADES:

Tour del Viso
2016
Punta
Venezia, 2016
Monte Viso
2016

ASSISTENTS:  Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: +892 m, - 892 m
RECORREGUT: 10'14 km.
HORARI PUJADA: 3 h 11 min.
VISTA AMB DOARAMAveure
EL DESCENS: tot i que a la part principal d'aquesta entrada del blog hi trobareu el vídeo oficial de la sortida, també hem fet un vídeo complementari, de la sèrie making off, amb la gravació extensa de la baixada amb esquís. S'ha de dir que és només un seguit de seqüències de la baixada, potser molt monòtona, però que hem volgut conservar per a qui es vulgui distreure veient aquesta larga esquiada per les muntanyes del Queyras:



APRÈS SKI: una vegada més, hem pogut gaudir de les delícies alsacianes de la gîte Les Arolles. Avui, en Romain ens ha preparat un nou menú alsacià. Hem començat amb una sopa de bolets; després el plat estrella: un fleischschnacka, un plat alsacià que és com una mena de lasanya però amb la pasta cargolada en espiral. Després el formatge, avui tomme deux fromages (vache et brebis), seguit per una poma al forn amb ametlles, avellanes i melmelada de gerds i finalment unes galetes de melmelada i pa de figa. Evidentment, avui també hem acabat el sopar amb el brindis de génepi.