dimarts, 24 de gener de 2017

Pic du Fond de Peynin (2.912 m), amb esquís

Pic du Fond de Peynin
Avui hem completat la nostra estada al Queyras amb una nova ascensió. El Pic du Fond de Peynin és també un clàssic de l'esquí de muntanya en aquesta zona alpina tan esquiable. Com cada dia hem iniciat la jornada amb un bon esmorzar a la gîte Les Arolles, de Molines-en-Queiras. Un curt trajecte en cotxe ens ha portat fins al Pont de Lariane, punt de partida de l'ascensió. Segons la ressenya que portàvem calia pujar directament, gairebé des del mateix pont, en direcció al cim. Hi havia molt poca neu en aquesta part de la muntanya, orientada al sud, de manera que hem fet una variant, pujant una mica per la carretera fins a la segona torretera per on hi havia prou neu per pujar sense haver de carretejar els esquís. Ens ha sorprès que en aquesta part baixa la neu estigués regelada i en alguns sectors fins i tot hi amb gel viu. Ben aviat, però, hem arribat a una zona força més amable, amb pendents suaus i neu abundant. Després de pujar buscant els millors passos, hem iniciat un llarg flanquejament per anar a buscar la vertical del cim. Avui no portàvem track i no teníem massa clar quin cim era el del Peynin però amb l'ajut del mapa digital que portàvem al mòbil hem aconseguit acabar amb èxit l'ascensió, arribat al cim del Pic du Fonde de Peynin (2.912 m), marcat amb una gran fita piramidal. Avui el dia era encara més clar que en les jornades anteriors, i el panorama era molt extens. Una vegada més hem vist la silueta gegantina del Monte Viso alçant-se molts metres per sobre de la carena fronterera. Hem fet una panoràmica circular:

Mentre contemplàvem el panorama, aprofitant que no feia fred i que portàvem molt bon horari, ha arribat un grup de francesos que havien fet la part final de l'ascensió per una pala més directa. Hem iniciat la baixada per la pala dels francesos admirant la gairebé perfecta traça geomètrica que havien deixat com a signatura sobre la neu. Hem baixat amb bona neu encara que l'itinerari triat ens obligava a flanquejar molt per buscar la bona neu evitant la baixada directa. Ho hem fet força bé perquè hem aconseguit arribar fins al cotxe amb els esquís als peus, donant per acabada amb èxit total la nostra primera visita al Parc natural del Queyras.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta ascensió. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:

Pointe de la
Galise, 2011
Pain de
Sucre, 2009
Pointe Méan
Martin, 2008

ASSISTENTS:  Joan C. - Luis - J. Rafel
DESNIVELL: +914 m, - 914 m
RECORREGUT: 10'22 km.
HORARI PUJADA: 3 h 33 min.
VISTA AMB DOARAMAveure
EL DESCENS: tot i que a la part principal d'aquesta entrada del blog hi trobareu el vídeo oficial de la sortida, també hem fet un vídeo complementari, de la sèrie making off, amb la gravació extensa de la baixada amb esquís. S'ha de dir que és només un seguit de seqüències de la baixada, potser molt monòtona, però que hem volgut conservar per a qui es vulgui distreure veient aquesta larga esquiada per les muntanyes del Queyras:



APRÈS SKI: aquesta vegada l'après ski no ha estat tan gratificant com en les jornades anteriors. Aquest matí ja ens hem acomiadat de la gîte, després de pagar la factura, i ara ens espera el llarg viatge de tornada a casa: unes 8 hores de cotxe per carreteres i autopistes. El viatge és llarg però després de tants viatges als Alps ja estem acostumats als llargs desplaçaments. A més, tornàvem amb la satisfacció d'haver completat tres magnífiques ascensions amb bon temps i bones condicions de neu.