dissabte, 20 d’octubre del 2018

GR7: Bellprat - Cabra del Camp

GR7: Bellprat - Cabra del Camp
Avui hem deixat enrere l'Anoia per entrar a l'Alt Camp, en terres tarragonines. Ha estat una etapa accidentada però no massa dura, tot i la seva llargada. Els darrers dies ha estat plovent i aquesta nit la pluja ha estat especialment intensa, de manera que el camí estava ben remullat, relliscós i enfangat.
Hem arribat en autocar al restaurant Eucària, on vam dinar al final de l'etapa anterior, on ens esperaven amb la taula parada i els croissants a punt. Hem esmorzat i hem tornat a pujar a l'autocar per fer el petit recorregut que ens quedava per arribar al punt de partida de l'etapa d'avui, a la cruïlla de la carretera B221 amb la petita carretera per on vam arribar en la darrera etapa baixant de Bellprat.
Hem començat la caminada per un corriol pel bosc i ben aviat hem trobat una bona pista. Uns indicadors marcaven el GR per un caminet, encara que per la pista també marcaven la direcció de Pontils. Hem seguit el camí, que pujava per un llom per acabar baixant a la mateixa pista que havíem deixat enrere. Aquí hem tingut un petit accident, ja que l'Ana s'ha torçat un turmell. Li costava caminar, de manera que ha decidit abandonar la caminada i retornar per la pista fins a la carretera, acompanyada per l'Agnès, perquè les recollís l'autocar.
Hem seguit endavant per la pista fins que, gairebé arribant a Pontils, hem tingut una altra incidència. El camí travessa el riu Gaià però avui, a causa de la pluja que ha caigut tota la nit, el riu anava crescut i en el punt on havíem de travessar-lo hi havia un gran bassal. No era possible travessar el riu sense mullar-se totalment, de manera que hem hagut de buscar una alternativa. Hem vist que la pista principal seguia riu amunt fins a una gran masia i hem comprovat en el mapa que hi havia un pont, de manera que ens hem desviat per aquesta pista fins al pont i, després de travessar el Gaià, hem baixat per la carretera fins retrobar el GR. Finalment hem arribat a Pontils.
Hem travessat el poble, molt petit, i hem agafat una altra pista. Entre camps i boscos, per pista i per algun tram de camí, hem arribat a Vallespinosa, el segon punt singular de l'etapa d'avui. Ens ha sorprès aquest poble, amb cases de pedra i situat en una fondalada, gairebé amagat. Hem fet la foto de grup i hem seguit el nostre camí.
Després d'un llarg trajecte per pista hem arribat a un altre punt singular, el Coll de Sàrria, on el GR7 es troba amb el GR175. Des d'aquí ja tot era baixada i ben aviat hem començat a veure el poble de Cabra del Camp, punt final del nostre recorregut, on finalment hem arribat.
Allà mateix, al restaurat-agrobotiga de Cal Povillet, ens estaven esperant amb la taula parada i, com és habitual amb aquesta colla, hem acabat la jornada amb un bon dinar 


ENTRADES RELACIONADES:
GR7: 
Brics, 2018
GR7: Hostal
Nou, 2018
GR7: 
La Cóma, 2017

dissabte, 13 d’octubre del 2018

Camí de les Valls

Camí de les Valls
El camí de les Valls és un curt camí equipat que recorre una zona de cingles i boscos per un petit congost de la Riera de Pontons, a sota mateix del castell de Sant Martí Sarroca i per sota de la via ferrada, ara tancada, que vam fer l'any 2007. Avui anàvem amb dos excursionistes novells -un d'ells debuta avui en el blog- i calia fer una excursió no massa llarga ni gaire difícil però amb algun punt d'emoció. Avui el camí, tot i ser fàcil, tenia certa dificultat a causa de la humitat que feia relliscoses les roques. Però els excursionistes novells han superat la prova amb bona nota, ajudats pels experts.
Hem deixat el cotxe als afores del poble i hem iniciat la caminada per una pista que baixa per travessar la Riera de Pontons. Hem tingut una petita sorpresa perquè hem vist un cranc de riu nedant per la Riera.
Hem pujat fent llaçades per una pista fins que, ja força amunt, l'hem deixat per agafar un caminet a l'esquerra marcat amb una fita. Era un camí poc definit però ben aviat hem trobat més fites i marques de pintura, confirmat-nos que anàvem pel bon camí. Després d'una curta caminada pel corriol hem trobat el primer equipament, una corda fixa que ens ha ajudat a baixar un petit tram amb força pendent.
El camí segueix pel bosc, amb petites pujades i baixades, fins arribar al primer punt d'interès del camí: les Coves del Bous, dues petites coves sense recorregut obertes al cingle. Hem seguit el camí, amb alguns trams equipats però sense més dificultat que la roca relliscosa. Hem arribat al pas més singular del recorregut: la Pastera. Es tracta d'un passadís estret entre dues parets de roca que acaba amb un bloc encastat que cal superar grimpant amb l'ajut d'una corda fixa. Un cop a dalt del bloc, hem seguit una ampla cornisa que ens ha portat  a la Cova Rodona.  Aquesta cova, una mica més gran que les Coves dels Bous però també cega, ens ha ofert una bona vista de Sant Martí Sarroca i el seu castell. A més de la cornisa per on hem arribat, hi ha unes grapes de ferro que permeten pujar també des de baix.
Hem seguit el nostre camí, ara ja en clara baixada, en diagonal, per anar a buscar la Riera de Pontons. L'hem travessat per sobre d'un mur de pedra i a l'altra banda hem trobat la petita pista de retorn al punt de partida. Hem travessat diverses vegades la riera amb l'ajut d'uns petits ponts de fusta i hem arribat al cotxe sense novetat, satisfets per haver gaudit d'una bona excursió.
I aquí teniu un petit vídeo amb un recull d'imatges d'aquest camí equipat:




ENTRADES RELACIONADES:
Castell de l'
Eramprunyà, 2017
Cova
Simanya, 2016
Ferrada de les
Valls, 2007

dissabte, 6 d’octubre del 2018

Cova de les Rondes

Cova de les Rondes
El seguidors del blog deuen recordar que ja hem anat dues vegades a la Cova de Les Rondes sense aconseguir els objectius previstos. Aquesta cova té dues entrades i el recorregut clàssic consisteix en entrar per una de les boques (la coneguda com a Cova de la Roca del Frare) i sortir per l'altra boca (anomenada pròpiament Cova de les Rondes) després d'un recorregut subterrani de més de 500 m. La cova és d'origen tectònic i ressegueix una gran esquerda però per l'interior d'aquesta esquerda hi ha una infinitat de blocs amuntegats de forma caòtica formant gateres, pous, ressalts i tota mena d'obstacles que dificulten la progressió i, el pitjor de tot, li donen un caràcte laberíntic. El més difícil de la Cova de Les Rondes és trobar el bon camí entre el laberint de blocs. 
Les dues vegades que vam intentar fer la travessia integral de la cova vam acabar desistint i tornant enrere per sortir pel forat d'entrada (veure les ressenyes a l'apartat "entrades relacionades" d'aquesta entrada del blog). En cap de les dues ocasions anteriors vam ser capaços de trobar la sortida pel laberint de blocs, però avui ha estat diferent.
Després d'estudiar a fons la topografia de la cova i veure totes les cròniques, ressenyes, vídeos i fotografies publicades a internet, aquest matí hem arribat a la població de La Llacuna decidits a completar la travessia de la Cova de Les Rondes. Una curta aproximació ens ha situat a l'entrada de la cova, una esquerda vertical bastant estreta. Després d'equipar-nos convenientment, hem iniciat l'aventura. 
Ben aviat hem arribat a la primera dificultat, un pou d'uns 8 metres que calia desgrimpar. Avui, però, ens hem trobat amb la petita sorpresa que aquest pou estava equipat amb una corda fixa, que ens ha facilitat la maniobra. Hem arribat a la capçalera del ràpel de 10 metres. La vella corda de nusos havia estat substituïda per una corda fixa, de manera que no hem utilitzat la nostra corda i hem baixat en ràpel per aquesta corda.  El ràpel té un inici força estret, pero després d'haver-lo remuntat dues vegades ens ha semblat ben fàcil.
Al peu del ràpel hem orientat la brúixola i hem comprovat que, tal com havíem deduït en el nostre estudi de la cova, en les anteriors incursions havíem comès aquí el principal error, ja que havíem anat en direcció contrària ! La brúixola marcava clarament que la direcció de la cova, sudoest, era la contrària de la que havíem seguit en les dues ocasions anteriors. 
Hem iniciat la travessia en la direcció correcta. Com en ocasions anteriors, a cada moment havíem de buscar el pas correcte entre els blocs però, de moment, no hem trobat les estretors angoixants que ens van fer desistir en les dues ocasions anteriors.
Al cap d'una estona hem trobat la primera referència clara que ens ha confirmat que anàvem pel bon camí. Alguna ressenya indicava que en un punt de la cova "a algú se li va caure un pot de pintura". Efectivament hem trobat una gran taca vermella a terra entre uns blocs. Ja no hi havia dubte; aquesta vegada l'havíem encertat.
Tot i estar en el bon camí, les dificultats no havien acabat. Per sobre de la taca vermella hem grimpat un petit mur i a dalt hem observat una corda fixa en un petit pou a la dreta. Hem baixat aquest petit pou però quedava cec. Hem quedat desconcertats perquè aquest pou no lligava amb les descripcions de les ressenyes. Hem remuntat el pou i hem pres una gatera a l'esquerra que tenia continuïtat fins que, després de superar uns quants passos estrets que ens han recordat les dues incursions anteriors a la cova, hem decidit tornar enrere fins a l'indret del pot de pintura.
Per un moment hem pensat en la possibilitat del fracàs però hem estudiat la situació amb calma i hem vist que, a més del pou amb la corda i la gatera cega hi havia una tercera gatera, més estreta. Explorant aquesta gatera hem vist que tenia continuïtat i que, a més, des del segon revolt contorsionista es veia al fons una corda. Novament en el bon camí, hem superat uns passos molt estrets i uns petits ressalts amb l'ajut de la corda fixa, arribant a un sector una mica més ample.
A partir d'aquí ja no hem dubtat; l'esquerda principal era bastant evident, sense grans estretors i amb algunes petites sales. Hem arribat a l'anomenada sala de la distribució, on hi ha diverses galeries en totes direccions. La que porta a la sortida és la que queda al davant a l'esquerra peró a la dreta hi ha una enorme esquerda que es mereix una visita. Com que estàvem molt a prop de la sortida, ens hem entretingut en explorar aquesta galeria, on hi ha un pessebre, abans de retornar a la sala i continuar en direcció  a la sortida. Hem superat un petit mur grimpant sobre uns blocs i una corda fixa. Després ja hem trobat els esglaons i petits murs de pedra abans de sortir a la llum.
Ben satisfets per l'èxit de la sortida, ham baixat fins al càmping, molt proper, on hem menjat una mica abans de tornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la travessia de la Cova de les Rondes. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots el seguidors del blog: 


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de les
Rondes, 2017
Cova de les 
Rondes, 2016
Torrent de
Sa Fosca, 2015