dissabte, 2 d’abril de 2016

La cova Simanya i el Montcau

Montcau
Avui hem fet un parèntesi en la temporada d'esquí de muntanya per fer una sortida singular. Amb la Mariona ja havíem fet alguna excursioneta; fins ara les sortides no tenien prou entitat per poder figurar en el blog però avui la Mariona debuta amb tots els honors en el Blog de Muntanya. Hem fet una excursió que, tot i ser apta per a nens, ja mereix ser publicada en el blog. Hem sortit del Coll d'Estenalles i hem anat per una pista, amb trams encimentats i asfaltats, fins al Coll d'Eres. Des del Coll hem seguit un tram del GR5 i més endavant hem deixat aquest camí per agafar un corriol ben marcat que ens ha portat fins a la boca de la Cova Simanya, una de les cavitats més populars de Sant Llorenç de Munt. L'accés a la cova és fàcil però avui estava mullat i enfangat i calia anar amb compte. Un cop dins de la cova, hem iniciat l'exploració per la galeria principal. Més endavant hem fet una variant per una gatera que quedava cega al cap de poc. Retornats a la galeria principal hem avançat una mica fins que no es podia seguir sense remullar-se els peus. Hem sortit de la cova i hem retornat pel mateix camí al Coll d'Eres. Des d'aquí podíem tornar per la pista per on havíem arribat però com que era aviat i la Mariona encara no estava cansada, hem fet una variant molt millor. Hem pujat per un llom de roca montserratina fins al cim del Montcau (1.056 m); una fita històrica perquè és el primer cim que fa la Mariona en els seus tres anys de vida. Hem baixat per una altra careneta, que ens ha portat fins ben a prop del punt de partida. 
Avui l'àlbum és de poques fotos però tenim una pel·lícula, que en aquesta ocasió ha estat obra de la productora pròpia del blog: Quercus Films.



ENTRADES RELACIONADES:
S. Llorenç -
Matadepera, 2012
Excursió per
S. Llorenç, 2011
Cova del
Lladre, 1991

2 comentaris:

Joan Castelltort ha dit...

felicitats a la mariona pel seu primer cim .

Salut

J. Rafel Alsina Dalmau ha dit...

Gràcies. Cal incorporar les noves generacions. Només espero que quan sigui més gran no em surti raquetista...