dissabte, 13 de febrer de 2016

Cova de les Rondes

Cova de les Rondes
Aquest cap de setmana havíem d'anar a fer esquí de muntanya aprofitant que divendres era festiu a Barcelona però les previsions del temps eren molt dolentes i hem preferit deixar l'esquí per una millor ocasió i reincidir en la pràctica espeleològica. La Cova de les Rondes és una cova amb pocs requeriments tècnics, ja que només hi ha un ràpel de 10 metres, però és d'una gran complexitat. És d'orígen tectònic i per això no hi ha estalactites ni estalagmites sinó únicament amuntegaments caòtics de blocs, galeries estretes i gateres en totes direccions. La cova té dues boques relativament allunyades i el recorregut integral consisteix en entrar per la boca més oriental i sortir per l'occidental. És un recorregut de 550 metres i un desnivell de 37 m. Poc després de l'entrada hi ha un parell de passos molt estrets que ja ens han mostrat la complexitat del recorregut. Després de desgrimpar un pou de 8 metres hem arribat a l'únic ràpel del recorregut, de només 10 metres però amb algun sector molt estret. Alguna ressenya que havíem vist ja aconsellava no retirar la corda del ràpel per si no trobàvem la sortida i havíem de tornar enrere. Nosaltres hem trobat instal·lada una corda amb nusos que ens assegurava la retirada, de manera que hem recuperat la nostra corda i hem seguit endavant. Hem anat explorant les diverses galeries - gairebé totes eren estretes gateres - buscant la continuïtat. En algun punt hi havia marques i senyals a les parets però eren escasses i desdibuixades, de manera que en molts punts hem hagut de fer diverses proves per les opcions que se'ns presentaven abans de trobar el bon camí. La topografia que portàvem tampoc ens ha ajudat gaire, no sabem si perquè era poc detallada o perquè nosaltres no interpretàvem correctament aquests esquemes. Finalment, en un punt on els dubtes ens han fet perdre força temps, hem acabat decidint donar per acabada l'exploració de la cova i tornar enrere pel mateix camí. A poc a poc hem anat refent el camí, lluitant amb els blocs enfangats i relliscosos, fins arribar al peu del ràpel de 10 metres. Aquest pas ens recordava la poza-trampa que vam trobar a Sa Fosca però avui portàvem el material necessari per sortir sense massa problema i ben aviat hem superat el pas. Encara ens quedava superar una gatera molt estreta on en Luis ha estat a punt de quedar emparedat per sempre més, però finalment ha superat el pas i en pocs minuts hem pogut gaudir novament de la llum del sol. 
Ha estat una experiència interessant, tot i que el no poder completar el recorregut previst ens ha decebut una mica. Després de recollir el material hem baixat al càmping i hem pres un refresc abans de tornar a casa.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet poques però sí que hi ha un vídeo amb les millors escenes d'aquest recorregut subterrani Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Gorg Blau i
Sa Fosca, 2015
Serra dels 
Bufadors, 2013
Can Parera - La
Panadella, 2013