Blog de muntanya

dissabte, 30 de setembre del 2023

Acampada als Lacs du Montferrat

Hem vingut a Gavarnie, en el Pirineu Central francès, per pujar un parell de cims del massís del Vignemale. És un larg viatge perquè per arribar a aquestes valls cal passar el túnel de Bielsa i després dos colls de primera categoria (Aspin i Tourmalet) però finalment hem arribat a Gavarnie i, sense aturar-nos en el poble, hem pujat en cotxe fins al Barrage d'Ossau. És una petita carretera i després una pista per on, amb precaució, es pot arribar en cotxe fins al costat de la presa on s'inicia el camí.

Hem començat a caminar seguint el GR10 en direcció a la cabana de Lourdes però poc abans d'arribar-hi hem deixat el camí per prendre un corriol marcat amb una fita en direcció als llacs de Montferrat i als nostres objectius de demà: el Pic du Milieu i el Grand Tapou.

Feia una tarda magnífica i a mesura que hem anat pujant se'ns han anat mostrat els grans cims del Pirineu central, començant pel Vignemal que teníem al davant mateix. Aviat hem vist el massís del Monte Perdido i també el Pimené, entre moltes altres muntanyes.

Anàvem carregats amb les tendes i tot el material necessari per a l'acampada, de manera que hem pujat a poc a poc però finalment hem arribat als primers llacs, a uns 2.370 metres, i al costat mateix hem trobat una petita explanada ideal per plantar les tendes.

Era un lloc ideal perquè estàvem al costat del llac i, per tant, teníem aigua abundant, i a bona alçada perquè l'ascensió de demà no sigui tan llarga com ho seria començant des del Barrage d'Ossau. Hem plantat les tendes i hem sopat una mica abans d'anar a dormir, ben aviat perquè demà volem matinar perquè no se'ns faci massa tard pel retorn a casa.

ÀLBUM DE FOTOS

ENTRADES RELACIONADES:

Acampada al Pla
de la Selva, 2005

Acampada al
Coll Viceto, 2002

Acampada a
Pedourres, 2001

MÉS INFORMACIÓ . . .

divendres, 29 de setembre del 2023

Salt de Sallent (Gurn)

L'abril passat vam baixar el Salt de Cavorques, un barranc de la categoria de grans verticals ubicat a prop de Sant Privat de Bas, a la Garrotxa. Al costat mateix del Salt de Cavorques vam poder admirar l'impressionant Salt de Sallent, encara més alt i vertical que el veí de Cavorques. Avui hem fet el que vam projectar aquell dia, baixant en ràpel per aquest gran mur de 150 metres d'alt.

Hem arribat al pàrquing de Plana Xurri i hem iniciat l'aproximació al barranc. El camí puja pel bosc seguint la ribera del riu Gurn fins que, a prop ja de la paret, hem travessat el Gurn per una passera de fusta iniciant la part més dreta de la pujada, el camí de les Escales.

Aquest camí té alguns trams equipats amb grapes i passamans i puja fins a dalt del cingle. Tot i que puja per llocs que vistos de lluny semblen impossibles, el camí és fàcil i els trams equipats no presenten cap dificultat especial.

Ja a dalt del cingle, hem deixat el camí começant a resseguir el cingle arribar a la llera del riu. Al costat mateix, un passamans de corda ens ha mostrat l'inici del descens.

Tot i que els ràpels no baixen pel curs de l'aigua sinó al costat de la cascada, el vent esquitxa la via, de manera que normalmnt cal fer el descens amb el vestit de neoprè. En realitat, avui baixava poca aigua i el peto ens ha fet passar calor.

El primer ràpel és curt i fàcil, només 15 metres, i ens deixa en una reunió mig penjada on podem posar la punta dels peus en un petit llavi. El segon ràpel és també curt, uns 17 metres, i acaba en una instal·lació totalment penjada. A sota teníem un buit impressionant i les cordes penjaven suspeses per sota nostre sense tocar paret.

La preparació del tercer ràpel ha estat tot un repte tècnic, ja que preparar les cordes, posar-se el rapelador i desmuntar les bagues d'ancoratge és una maniobra complicada per fer-la penjats de la paret. Com que ja sabíem les dificultats que ens trobaríem, hem portat uns estreps que ens han ajudat a fer la maniobra amb més comoditat.

Aquest tercer ràpel, d'uns 35 metres, baixa vertical i en bona part volat fins a un petit repà on trobem la següent instal·lació. La vertical cau una mica allunyada de la instal·lació i cal pendular una mica per arribar-hi. Des d'aquesta plataforma fem el quart ràpel, de 40 metres, que acaba en una bona plataforma des d'on completem el descens amb el darrer ràpel, ja no tan vertical, de 30 metres.

Després d'aquest ràplà arribem a una zona esglaonada al peu del gran mur. Unes grapes d'acer ens ajuden a baixar fins al Gorg del Diable. Si seguim riu avall hem de fer una darrer ràpel i baixar per la llera del riu fins a la passera de fusta per on havíem pujar anteriorment.

Nosaltres, com que aquesta part final ja l'havíem baixat quan vam fer el descens del Salt de Cavorques, hem preferit sortir per un corriol que enllaça amb el camí de les Escales, per on hem retornat al punt de partida.

Ha estat un gran descens, tècnic i impressionant, que ens ha deixat ben satisfets

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: