Blog de muntanya

dissabte, 31 d’octubre del 2020

Ruta dels poblats ibèrics, Serra de Marina

Al voltant de Badalona, en els turons de la Serra de Marina, hi ha les restes de tres poblats ibèrics. Aquests poblats, que avui són només ruïnes amb gran valor arqueològic, estaven situats en punts estratègics, justament en els cims dels turons, per tenir una bona visió de l'entorn i una bona situació defensiva. Avui, en el primer dia del segon confinament, no es podia sortir del municipi encara que les normes permetien fer esport individual en els municipis limítrofes.

Les limitacions eren importants però, com que teníem ganes de sortir a la muntanya, hem programat una sortida per les muntanyes de Badalona. Aquesta vegada hem triat un itinerari circular que recorre els tres poblats ibèrics: el Turó d'en Boscà, el Turó de la Malesa i el Puig Castellar.

Hem sortit de Montigalà, al costat del Centre Sociosanitari del Carme, i hem entrat a la zona de muntanya passant per sota de la Pota Nord de la B20. Hem agafat una pista a la dreta en direcció a Canyet, pujant després per la zona de la Font de la Rosa fins arribar a la carretera de Can Ruti. Poc més enllà surt un caminet que porta al primer poblat ibèric, el Turó d'en Boscà. Com a tots els poblats ibèrics de la zona, només queden els murs de pedra que formaven la base de les antigues edificacions. A més, aquest poblat està envaït pel bosc, de manera que és el menys aparent des poblats ibèrics que hem visitat avui.

Hem retornat a la carretera de Can Ruti i hem anat a buscar la carretera de la Vallençana seguint-la uns metres fins agafar un camí en forta pujada en direcció a la segona fita d'avui. Hem arribat al Turó de la Malesa (464 m) on hi ha el segon poblat ibèric. És molt més gran que l'anterior i ocupa tot el cim allargassat del turó. A més, per la seva situació ens ha ofert un gran panorama en direcció al Vallès. Es veia Montserrat, Sant Llorenç de Munt, el Montseny .... Hem fet una panoràmica circular:

Hem tornat enrere fins al Coll de la Malesa (349 m) i hem baixat fins al Coll de la Vallençana (242 m). Per la carretera de la Urbanització de la Vallençana i després per una pista, hem arribat Puig Castellar (303 m) on hi ha el tercer i últim poblat ibèric del nostre recorregut. El panorama del Puig Castellar és tan extens com el de La Malesa, amb una extraordinària visió de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Després de fer les darreres fotos i fer volar una mica el dron, hem retornat al punt de partida baixant directament i deixant a la nostra esquerra el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Ha estat una sortida singular, amb visites arqueològiques i marcada per les restriccions de moviment que ens han obligat a triar un itinerari molt proper, ja que no podíem anar a les muntanyes més altes i solitàries. El contrast entre la solitud total de la que vam gaudir la setmana passada a l'Ariège, pujant al Pic d'Auriol, i les multituds que hem trobat per les muntanyes de Badalona ha estat extraordinari.

I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb una visita virtual als tres poblats ibèrics dels voltants de Badalona. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Turó de la
Malesa, 2020

Circular al Puig
Castellar, 2020

Camí de les
ermites, 2020

MÉS INFORMACIÓ . . .

dissabte, 24 d’octubre del 2020

Ascensió al Pic d'Auriol (2.695 m)

El Pic d'Auriol és un d'aquells tresors amagats que té l'Ariège. És un cim molt poc visitat; de fet, ni tan sols hi ha un camí que hi pugi. Encara que no és difícil ni especialment llarga, l'ascensió a l'Auriol és tota una aventura, especialment si es puja per la cresta sud, una petita grimpada que dona caràcter a l'ascensió.

Hem iniciat la caminada en una corba de la carretera que baixa del coll de Puymorens a l'Hospitalet-près-l'Andorre. Després de recórrer un tram de l'antiga carretera, ara tallada, hem agafat un camí que ben aviat ens ha portat fins al GR107, que puja des de l'Hospitalet i més endavant a una variant d'aquest mateix camí, que puja per la vall de Bésines. El camí puja per un magnífic bosc, ara amb tots els colors de la tardor, recorrent la vall fins poc abans de la presa de Bésines.

Hem arribat fins a la cabana de Bésines, un refugi lliure al costat de la presa, i hem deixat el GR per iniciar l'ascensió, ja sense camí. No hem triat el millor itinerari i hem hagut de travessar una zona de grans blocs que ens ha complicat una mica l'ascensió però aviat hem arribat a una zona herbosa per on, encara sense camí, hem pujat muntanya amunt.

Després d'una bona estona de pujada, buscant els millors passos pel pendent herbós, hem arribat a una zona menys pendent i hem pujat per una valleta a la dreta fins a un petit coll, inici de la cresta sud de l'Auriol. Hem pujat la primera part de la cresta seguint alguna traça de camí i alguna fita, evitant els trams rocosos, fins que hem arribat a l'esperó final. Es tracta d'un petit tram de cresta, sense massa dificultat però aèria, que hem grimpat directament. Hi havia neu en alguns racons perquè ahir al vespre va caure una enfarinada, però el fil de la cresta estava net i hem superat el petit esperó sense problemes.

Hem arribat al cim del Pic d'Auriol (2.695 m) voltats d'un gran panorama. Aquest cim està separat de la carena principal dels Pirineus i té grans vistes. Hem gaudit d'una gran vista, des de la Pica d'Estats fins al Canigó, passant per les muntanyes d'Andorra. Hem fet les fotos de cim, una volada de dron i la panoràmica circular:

Després d'estar una estona al cim gaudint del panorama i menjant una mica, hem iniciat el descens. No hem desgrimpat la cresta sinó que hem baixat directament pel centre de la gran pala herbosa. No hi ha camí i l'herba mullada era bastant relliscosa, però en poc temps hem baixat la part superior de la pala fins enllaçar amb l'itinerari de pujada per on hem retornat al punt de partida.

Aquesta vegada hem encertat millor l'itinerari, evitant el tram de grans blocs que ens havia complicat les coses a la pujada i hem arribat sense dificultat al GR i finalment al punt de partida on havíem deixat el cotxe.

I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog: