Aprofitant el pont de la Constitució, hem fet una sortida singular, una visita al Parc Natural de les Calanques, situat a prop de la ciutat francesa de Marsella. És un massís calcari que forma grans espadats davant del mar. La roca és molt blanca i contrasta amb el blau del mar formant un conjunt paisatgístic molt interessant.
En aquests cingles de roca blanca s'han obert moltes vies d'escalada, relativament curtes però amb una gran diversitat de graus i tècniques i amb un ambient extraordinari. Aquesta escola d'escalada es va popularitzar en bona part gràcies a Gaston Rebuffat, un famós guia de muntanya que va iniciar-se aquí.
A finals dels anys setanta vaig venir a escalar a les Calanques en diverses ocasions. A l'estiu, tornant dels Alps, ens vam aturar alguna vegada a les Calanques per practicar l'escalada en aquest indret tan singular. Vam venir tres vegades a escalar a la Calanque d'en Vau però aquesta vegada hem deixat les cordes a casa i hem vingut a fer excursions per la zona i no a escalar. A més del senderisme pel Parc Natural, aquesta visita a les Calenques té un segon objectiu: fer fotografies per documentar i completar les entrades històriques del blog amb les ressenyes de les vies d'escalada.
Hem deixat el cotxe en el pàrquing de la carretera de la Gineste, a l'inici de la pista del Col de la Gardiole. Aquesta pista era l'accés normal a la Calanque d'en Vau però ara està tancada al tràfic. Hem iniciat la caminada per la pista però aviat l'hem deixat per prendre un camí senyalitzat amb marques de pintura vermella.
El camí travessa diverses vegades la pista, que va fent llaçades per superar el desnivell. Després d'una curta baixada hem arribat a l'entrada del parc, on hi ha una placa commemorativa en record d'en Gaston Rebuffat. Hem passat el Col de la Gardiole iniciant el descens a la cala per un petita pista.
El camí baixa engorjant-se a poc a poc fins arribar a la Calanque d'en Vau, una petita cala d'aigües blaves voltada de cingles de roca blanca. Hem estat una bona estona a la cala, fent fotos i gaudint d'aquest indret tan singular. Feia un vent molt fort i no he pogut fer volar el dron per fer les fotos des de l'aire com havia previst i les he hagut de fer des de terra.
Hem tornat enrere uns minuts fins enllaçar amb el GR51, que hem pres en direcció a Cassis. El GR puja per una canal i supera un tram rocós per arribar a la part superior dels espadats d'En Vau. Després el camí baixa fins a la Calanque de Port Pin, una cala similar a l'anterior però sense els grans cingles que caracteritzen la Calanque d'en Vau.
Més endavant hem passat al costat de la Calanque de Port Miou, molt més gran que les anteriors i convertida en un port natural on tenen la base centenars de petites embarcacions. El camí voreja tota la cala fins arribar a una petita urbanització que hem travessat abans d'entrar al passeig marítim de Cassis, una població turística que és el centre de les Calanques.
Després de dinar en un dels restaurants de la zona, hem agafat un taxi que ens ha portat al punt de partida per recuperar el cotxe. Ens hem allotjat a l'hotel Le Clos des Aromes, on hem sopat al costat de la llar de foc gaudint dels plats tradicionals de la zona.
ENTRADES RELACIONADES:
La Sirenne,
Via Sy Ray, 1979 |
Pillier de la
Passarelle, 1977 |
Saphir de
Gauche, 1977 |
