Blog de muntanya

diumenge, 8 de novembre del 2020

El Turó de Galzeran i el Castellruf

Avui hem fet una nova sortida de confinament. Com que els caps de setmana només es pot fer esport en el municipi propi i limítrofs, ens hem de conformar amb la Serra de Marina. Avui, però, hem recorregut un itinerari molt interessant, amb diversos punts singulars i aprofitant un magnífic matí de tardor. L'objectiu principal era el Turó de Castellruf amb el seu poblat ibèric però pel camí hem passat per altres punts molt interessants.

Hem deixat el cotxe a l'aparcament de l'hospital de Can Ruti i hem iniciat la caminada seguint el GR92 que puja fins a un collet al costat del Turó de l'Home. Després, el GR segueix un corriol pel bosc fins arribar al Coll de Montalegre (La Conreria). Allà ens hem sorprès de veure la infinitat de ciclistes que pujaven i baixaven per totes les pistes, camins i caminets.

Hem travessat la carretera de la Conreria seguint una pista que va carenant en direcció al Turó de Galzeran, que ja es veia al fons amb la seva torre de vigilància d'incendis. Finalment hem arribat al cim del Turó de Galzeran (484 m). És un cim destacat, amb una prominència de més de 200 metres, i està inclòs a la llista dels centcims de la FEEC.

El cim és un altiplà on hi ha una torre de vigilància d'incendis, uns bancs amb grans vistes i la torreta del vèrtex geodèsic. Hem fet volar el dron i hem fet les fotos de cim en el vèrtex.

Hem baixat per la banda oposada per una bona pista fins enllaçar amb el camí de pujada. Allà mateix hem agafat un corriol carenant en direcció a Turó de la Creu Peluda. El cim del turó és totalment indefinit; es troba en una cruïlla de camins i només una pedra gran amb una creu gravada ens assenyala el punt culminant.

El camí segueix en franca baixada fins trobar un camí més ample que ens ha portat fins a la Font del Ferro, una mica apartada del camí i amb una curiosa volta de maons, però seca. Més endavant hem trobat la Font de la Teula, també apartada del camí, on l'aigua brolla d'una roca en un indret molt singular.

Hem seguit endavant, pujant fins a un collet i finalment hem arribat al cim del Turó de Castellruf (457 m). En el cim hi ha les restes d'un poblat ibèric, però molt poc conservat i envaït per la vegetació, mostrant només alguns murs entre el bosc. Hem esmorzat allà mateix comtemplant el Vallès i Montserrat al fons.

Des del cim del Castellruf hem baixat fins al dólmen del mateix nom, un senzill monument megalític, només quatre pedres però carregades d'història. Hem seguit per una pista que ens ha portat directament fins a les proximitats del Turó de Galzeran, on hem enllaçat amb el camí de pujada.

Hem baixat en direcció a la Conreria però poc abans d'arribar-hi ens hen desviat una mica del camí per visitar el darrer centre d'interès: el Cementiri dels Empestats. Es tracta d'un antic cementiri, en realitat una fosa comuna, on van enterrar les víctimes d'una epidèmia de pesta groga que va assolar la comarca durant l'any 1870. Hi ha un mur baix i una gran llosa gravada en record de les víctimes de l'epidèmia.

Ja només ens quedava retornar al punt de partida, seguint el mateix camí per on havíem vingut, senyalitzat com a GR. Finalment hem arribat a Can Ruti, donant per acabada aquesta magnífica matinal per la Serra de Marina.

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Excursió al Puig
Castellar, 2020

GR92: F. de Cera
-Montcada, 2020

BTT al Turó de
Galzeran, 2003

PARTICIPANTS:

Joan G. - Lídia - Luis - J. Rafel

VOL CIRCULAR:

DESNIVELL: +540 m
RECORREGUT: 13 km
HORARI: 5h (comptant aturades)

dimarts, 3 de novembre del 2020

El Montgròs, via Nautilus, entrada Echoes

El Montgròs, a la regió montserratina dels Ecos, és un dels cims més coneguts del massís. Tot i que no és una agulla prominent i estilitzada, com les roques més populars per als escaladors, les seves àmplies parets presenten moltes vies d'escalada de tots els graus de dificultat. Nosaltres hem anat a la cara sudoest, amb la intenció de fer la via Nautilus, una via llarga i ben assegurada amb gairebé 150 metres d'escalada més alguns trams de transició per l'àmplia paret. Avui la previsió del temps no era gaire bona i es preveien pluges a la tarda però hem aprofitat el matí per fer la via abans que comencés el mal temps.

La primera tirada de la via Nautilus té 70 metres i, per tant, no la podíem fer amb les nostres cordes de 60. Hi ha una variant, la Kronos, que arriba a la primera reunió amb una tirada de 55 metres, i la nostra intenció era utilitzar aquesta variant d'entrada. Però en aquell pany de paret comencen fins a 6 vies d'escalada i nosaltres hem agafat per error una variant diferent, la Echoes, similar a l'anterior però una mica més difícil.

Hem fet la primera reunió a una savina i ja hem començat a sospitar que havíem fet una variant imprevista. Després ve una tirada més fàcil i una transició que es fa caminant fins a l'inici del segon sector. Aquí sí que hem encertat la via correcta encara que aviat l'hem perdut, arribant a una reunió improvisada en un gran replà. El mimetisme dels parabolts i la boira que ja estava tapant tota la muntanya ens ha fet perdre novament la via en aquest enorme pany de paret.

La tirada final és la més difícil, ja que comença amb un pas de cinquè grau, però és curta i després de pocs metres acaba la dificultat. Finalment hem arribat al cim del Montgròs (1.133 m). La boira ho tapava tot i començava a plovisquejar però encara teníem un segon objectiu: la bauma del Montgròs.

A la paret est del Montgròs, molt a prop del cim, hi ha una bauma coneguda des de fa força temps pels escaladors i excursionistes perquè permet fer un bivac en un indret ben singular, una bauma penjada sobre la paret del Montgròs amb grans vistes sobre la Canal del Migdia i bona part de Montserrat. Ja feia temps que teníem intenció de visitar aquest indret i avui hem tingut l'oportunitat d'explorar la bauma del Montgròs.

Des del coll que separa el Montgròs de la Roca Plana dels Llamps hem flanquejat en direcció a la gran paret est de la roca. Hem baixat una mica fins trobar una mena de cornisa per on hem arribat caminant fins a la bauma. És un forat de poca fondària i de dimensions més petites del que havíem imaginat però amb prou espai perquè hi puguin dormir com a mínim quatre persones amb certa comoditat. Malauradament no hem pogut fer la foto que ens hauria agradat: panorama montserratí vist des de la finestra de la bauma. La boira ho tapava tot i el panorama era inexistent. Malgrat les limitacions de la boira ens ha semblat molt interessant la visita a la bauma i no descartem venir algun dia a fer un bivac en aquest extraordinari refugi.

Mentre visitàvem la bauma ha començat a ploure, encara que sense gaire intensitat. Hem iniciat el retorn al punt de partida pel Pas de la Salamandra, la Canal del Migdia i el Coll de l'Ajaguda. La pluja ha estat feble i intermitent, de manera que no hem arribat al cotxe gaire remullats.

I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films amb la col·laboració de Nonstop i Quercus Films.